Tour de França de 1983

Tour de França de 1983

Tipus	Tour de França
Esport	ciclisme de carretera
Part de	Super Prestige Pernod 1983
Distància de l'esdeveniment	3.809 km
Punt de sortida	Fontenay-sous-Bois
Línia d'arribada	París
Nombre de participants	140, inici 88, final
Participants
Laurent Fignon, Ángel Arroyo Lanchas, Peter Winnen, Marcel Laurens, Henk Lubberding i Claude Criquielion
Localització  i  dates
Estat	França
Interval de temps	1r juliol 1983 – 24 juliol 1983
Número d'edició	70
Competició
Primer lloc	Laurent Fignon
Segon lloc	Ángel Arroyo Lanchas
Tercer lloc	Peter Winnen
Venç per punts	Sean Kelly
Millor equip per punts	TI-Raleigh-Campagnolo 1983
Venç juvenil	Laurent Fignon
Venç muntanya	Lucien Van Impe
Venç per equips	TI-Raleigh-Campagnolo 1983

L'edició del Tour de França de 1983,^[1] 70a edició de la cursa francesa, es disputà entre l'1 i el 24 de juliol de 1983, amb un recorregut de 3.809 km distribuïts en un pròleg i 22 etapes. D'aquestes, 6 foren contrarellotges, una per equips i 5 individuals (dues d'elles cronoescalades).

Hi van prendre part 14 equips de 10 corredors cadascun. Cap d'ells arribà sencer al final. Aquesta és la primera edició del Tour oberta als ciclistes amateurs, cosa que permet la participació d'un equip colombià, dirigit per Luis Ocaña^[2][3] i que va fer un bon paper, amb Patrocinio Jiménez segon de la classificació de la muntanya i Edgar Corredor com a millor classificat, el 16è.^[4]

Pascal Simon, mallot groc, va patir una caiguda durant l'onzena etapa que li provocà una fractura a la clavícula. Tot i la fractura, va continuar corrent durant una setmana, conservant el mallot groc, però durant la primera etapa alpina es veié obligat a abandonar.

A la 16a etapa Henk Lubberding i Michel Laurent arriben destacats a la meta i es disputen l'etapa. A pocs metres de l'arribada Lubberding envia Laurent contra les tanques, provocant-li una fractura a la mà. Immediatament és desqualificat i la victòria és atribuïda a Laurent.

Bernard Hinault, vencedor de les darreres dues edicions no pren part a la cursa. El vencedor serà el també francès Laurent Fignon, que ho farà en la seva primera participació.^[5]

Resultats

Classificació general

Classificació General
1.	Laurent Fignon	França	105h 07' 52"
2.	Ángel Arroyo	Espanya	+ 4' 04"
3.	Peter Winnen	Països Baixos	+ 4' 09"
4.	Lucien Van Impe	Bèlgica	+ 4' 16"
5.	Robert Alban	França	+ 7' 53"
6.	Jean-René Bernaudeau	França	+ 8' 59"
7.	Sean Kelly	Irlanda	+ 12' 09"
8.	Marc Madiot	França	+ 14' 55"
9.	Phil Anderson	Austràlia	+ 16' 56"
10.	Henk Lubberding	Països Baixos	+ 18' 55"
140 participants, 88 acabaren la cursa

Gran Premi de la Muntanya

1r	Lucien Van Impe	272 pts
2n	José Patrocinio Jiménez	195 pts
3r	Robert Millar	157 pts

Classificació de la Regularitat

1r	Sean Kelly	360 pts
2n	Frits Pirard	144 pts
3r	Laurent Fignon	126 pts

Classificació per equips

1r	TI-Raleigh

Altres classificacions

Millor Jove	Laurent Fignon
Combativitat	Serge Demierre

Etapes

Etapa	Data	Recorregut	km	Guanyador	Líder
Pròleg	1 de juliol	Fontenay-sous-Bois-Fontenay-sous-Bois	5,5 (CRI)	Eric Vanderaerden	Eric Vanderaerden
1a	2 de juliol	Nogent-sur-Marne-Créteil	163	Frits Pirard	Eric Vanderaerden
2a	3 de juliol	Soissons-Fontaine-au-Pire	100 (CRE)	Coop-Mercier	Jean-Louis Gauthier
3a	4 de juliol	Valenciennes-Roubaix	152	Rudy Matthijs	Kim Andersen
4a	5 de juliol	Roubaix-Le Havre	300	Serge Demierre	Kim Andersen
5a	6 de juliol	Le Havre-Le Mans	257	Dominique Gaigne	Kim Andersen
6a	7 de juliol	Châteaubriant-Nantes	58,5 (CRI)	Bert Oosterbosch	Kim Andersen
7a	8 de juliol	Nantes-Illa d'Oléron	216	Ricardo Magrini	Kim Andersen
8a	9 de juliol	La Rochelle-Bordeus	222	Bert Oosterbosch	Kim Andersen
9a	10 de juliol	Bordeus-Pau	207	Philippe Chevallier	Sean Kelly
10a	11 de juliol	Pau-Banhèras de Luishon	201	Robert Millar	Pascal Simon
11a	12 de juliol	Banhèras de Luishon-Fleurance	177	Régis Clère	Pascal Simon
12a	13 de juliol	Fleurance-Roquefort-sur-Soulzon	261	Kim Andersen	Pascal Simon
13a	14 de juliol	Roquefort-sur-Soulzon-Aurillac	210	Henk Lubberding	Pascal Simon
14a	15 de juliol	Aurillac-Issoire	249	Pierre Le Bigault	Pascal Simon
15a	16 de juliol	Clarmont d'Alvèrnia-Puy-de-Dôme	15,6 (CRI)	Ángel Arroyo	Pascal Simon
16a	17 de juliol	Issoire-Saint-Étienne	144,5	Michel Laurent	Pascal Simon
17a	19 de juliol	La Tour-du-Pin-Aup d'Uès	223	Peter Winnen	Laurent Fignon
18a	20 de juliol	Bourg-d'Oisans-Morzine	247	Jacques Michaud	Laurent Fignon
19a	21 de juliol	Morzine-Avoriaz	15 (CRI)	Lucien van Impe	Laurent Fignon
20a	22 de juliol	Morzine-Dijon	291	Philippe Leleu	Laurent Fignon
21a	23 de juliol	Dijon-Dijon	50 (CRI)	Laurent Fignon	Laurent Fignon
22a	24 de juliol	Alfortville-París	195	Gilbert Glaus	Laurent Fignon

Referències

1. Web oficial del Tour de França
2. "Fiebre amarilla" entre los mejores del "Tour" a El Mundo Deportivo (29 de juny de 1983)
3. Españoles y colombianos, alicientes de excepción en un recorrido durísimo a El Mundo Deportivo (30 de juny de 1983)
4. L'historique du Tour, Année 1983, Étape 22 Alfortville - París a letour.fr
5. Tour de França de 1983 a memoire-du-cyclisme.eu^{[Enllaç no actiu]} (francès)