14 de juliol

<<	Juliol 2023					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
					1r	2
3	4	5	6	7	8	9
10	11	12	13	14	15	16
17	18	19	20	21	22	23
24	25	26	27	28	29	30
31
Tots els dies

El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs. Queden 170 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1915 - Barcelona: Creació de la Borsa de Barcelona.^[1]
1932 - Barcelona: es publica el primer número del setmanari "L'Intransigent".
1959 - Barcelona: s'inauguren els Estudis de Miramar, des d'on emetia Televisió Espanyola des de Barcelona.^[2]
1979 - Terrassa (Vallès Occidental): fa la seva presentació la colla castellera Minyons de Terrassa.
1983 - Barcelona: el Parlament de Catalunya promulga la Llei 19/1983 per la qual es refunda el cos de Mossos d'Esquadra com a Policia de la Generalitat de Catalunya.

Resta del món

1786 - Londres (Regne Unit): el Regne de Gran Bretanya i l'Imperi Espanyol signen la Convenció de Londres de 1786 en la que acorden que els colons britànics abandonaran la costa dels Miskitos a l'actual Honduras.
1789 - París (França): els revolucionaris assalten la Bastilla i n'alliberen els presos. Fou l'inici dels canvis polítics produïts per la pressió popular, la qual seria permanent durant tota la Revolució Francesa.^[3]
1958 - Bagdad (Iraq): cop d'estat de l'exèrcit iraquià, conegut com a Revolució del 14 de juliol. El general Abdul Karim Qassim destrona el rei Faisal i estableix una dictadura militar.
1968 - Almonacid de Zorita, Província de Guadalajara, Espanya: La Central nuclear José Cabrera es connecta a la xarxa elèctrica.^[4]
1969 - Frontera Honduras - El Salvador: Inici de la Guerra del Futbol, o Guerra de les cent hores, fou una guerra breu entre El Salvador i Hondures, entre el 14 i el 18 de juliol de 1969.^[5]
1995 - Nuremberg (Alemanya): MP3. La Societat Fraunhofer tria el nom mp3 per al nou format d'àudio digital comprimit (còdec) que farà possible la gran expansió de la distribució de música per Internet.^[6]
2011 - Sudan del Sud és admès a la ONU.
2022 - Ciutat del Vaticà: El papa Francesc publica el motu proprio Ad charisma tuendum sobre el nou estatut d'Opus Dei^[7]

Naixements

Països Catalans

1574 - Riudellots de la Selva: Dalmau Ciurana, frare dominic. Per la seva vida religiosa, és considerat venerable.
1925
- Barcelona: Assumpció Català i Poch, astrònoma i matemàtica.^[8]
- Vilanova i la Geltrú: Ventureta Mestres i Gras, actriu i soprano catalana (m. 1994).^[9]
1943 - Forcall, Ports: Manuel Milián i Mestre, polític, periodista i escriptor valencià.
1948 - Bellpuig, l'Urgell: Isidor Cònsul i Giribet, editor i crític literari i escriptor català (m. 2009).
1966 - Barcelonaː Ana María Cuervo, biòloga cel·lular catalana.^[10]
1968 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental: Judith Colell i Pallarès, directora, guionista i productora de cinema catalana.^[11]
1973 - Gavà, Baix Llobregatː Candela Peña, actriu de cinema catalana.^[12]
1982 - Torrellano, Elxː Mireia Mollà, política valenciana, ha estat diputada a les Corts Valencianes i regidora a Elx.^[13]

Resta del món

1454 - Montepulciano: Angelo Poliziano o Angelo Ambrogini, humanista i poeta italià (m. 1494).^[14]
1602 - Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia): Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino,va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort (m. 1661).^[15]

1689 - Gaillac (França): Antoine Gaubil, jesuïta missioner, matemàtic i astrònom (m. 1759).^[16]

1717 - Ciempozuelos (Madrid, Corona de Castella): Ventura Rodríguez, arquitecte neoclàssic (m. 1785).
1862 -
- Viena, Imperi Austrohongarès: Gustav Klimt, pintor simbolista i expressionista austríac (m. 1918).^[17]
- Williamstown, Massachussettsː Florence Bascom, geòloga cèlebre per les seves aportacions a la petrografia (m. 1945).^[18]
1865 - Schaerbeek, Bèlgica: Marguerite Verboeckhoven, pintora belga (m. 1949).^[19]
1866 - Brussel·les: Juliette Wytsman, pintora impressionista i gravadora belga (m. 1925).^[20]
1868 - Washington, comtat de Durham, Anglaterra: Gertrude Bell, viatgera, espia agent de l'Imperi britànic, arqueòloga i escriptora britànica (m. 1926).^[21]
1873 - Lekeitio: Buenaventura Zapirain Uribe, compositor i organista basc.^[22]
1874 - Alexandria: Abbàs Hilmí II d'Egipte, kediv d'Egipte (1892 - 1914) (m. 1944).^[23]
1889 - Bradina, Bòsnia: Ante Pavelić, cap dels ústaixes, dictador de l'Estat independent de Croàcia.
1896 - Lleó, Espanya: Buenaventura Durruti, sindicalista i revolucionari anarquista espanyol, que tingué un paper destacat en la Guerra Civil espanyola, i que formà la Columna Durruti (m. 1936).
1904 - Leoncin, Imperi Rus: Isaac Bashevis Singer, escriptor polonès que va rebre el Premi Nobel de Literatura l'any 1978 (m. 1991).^[24]
1906 - Richmond, Estats Units: Olive Borden, actriu estatunidenca.^[25]
1910 - Melrose (Nou Mèxic), Estats Units: William Hanna, animador, director i productor de cinema animat, cofundador dels estudis Hanna-Barbera (m. 2001).
1912 - Okemah, Oklahoma, Estats Units: Woody Guthrie, cantautor de folk nord-americà (m. 1967).
1913 - Omaha, Nebraska, (EUA): Gerald Rudolph Ford, Jr.,va ser el 38è (1974-1977) president dels Estats Units (m. 2006).^[26]
1916 - Palerm (Itàlia): Natalia Ginzburg, escriptora italiana (m. 1991).^[27]
1918 - Uppsala, Suècia: Ingmar Bergman, director de cinema, de teatre i guionista suec (m. 2007).
1920 - Lushan, Jiangxi, Xina: Anne Tyng, arquitecta estatunidenca (m. 2011).^[28]
1921 - Todmorden, Yorkshire (Anglaterra): Geoffrey Wilkinson, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1973 (m. 1996).^[29]
1926 - West Irvine, Kentucky, Estats Units: Harry Dean Stanton, actor estatunidenc.
1935 - Txangun (Xina): Ei-ichi Negishi, químic japonès, Premi Nobel de Química de l'any 2010.^[30]
1944 - Bilbao, Euskadi: Txabi Etxebarrieta, primer militant d'ETA responsable de la mort d'un ciutadà i el primer membre d'aquesta organització en ser mort per les forces de l'ordre.
1956 - Cheshire: Cornelia Parker, artista visual i escultora anglesa, coneguda per les seves escultures a gran escala.^[31]
1960
- Moscou: Polina Dàixkova, popular escriptora russa de novel·la negra.^[32]
- Dolton, Illinois, Jane Lynch, actriu, cantant i comediant estatunidenca.^[33]
1961 - Unsuk Chin, compositora sud-coreana considerada una dels 50 millors compositors contemporanis del món.^[34]

Necrològiques

Països Catalans

1803 - València: José Camarón Boronat, pintor, gravador i il·lustrador valencià (n. 1731).
1933 - Barcelona: Francesc Viñas i Dordal, tenor, cèlebre per les interpretacions d'òperes de Wagner (n. 1863, Moià).
1968 - Barcelona: Adolf Florensa i Ferrer, arquitecte restaurador d'edificis monumentals.
2017 - Sant Feliu de Llobregat: Josep Maria Aragonès i Rebollar, sacerdot, escriptor i activista cultural català, protagonista del Cas Galinsoga.

Resta del món

1223 - Mantes: Felip II de França o Felip August, rei de França (n. 1180)^[35]
1435 - Foligno (Itàlia): beata Angelina de Marsciano, cofundadora del Tercer Orde Regular de Sant Francesc.
1771 - (Xina): Chen Hongmou, polític, acadèmic i filòsof xinès (n. 1696).^[36]
1816 - San Fernando (Cadis): Francisco de Miranda, general veneçolà, precursor de l'emancipació americana de l'Imperi Espanyol (n. 1750).
1817 - París, França: Anne-Louise Germaine Necker –Madame de Staël–, novel·lista i assagista suïssa (n. 1766 ).^[37]
1827 - Ville-d'Avray, Illa de França: Augustin Jean Fresnel, físic francès, fundador de l'òptica moderna, pare dels fars moderns (n. 1788).
1904 - Clarens, Suïssa: Stephanus Johannes Paulus Kruger, més conegut com a Paul Kruger, líder de la resistència bòer contra el Regne Unit i president de la República de Transvaal a Sud-àfrica (n. 1825).^[23]
1933 - Palerm (Itàlia): Raymond Roussel ,poeta, novel·lista, dramaturg, músic i jugador d'escacs francès (n. 1877).^[38]
1935 - Grenoble (França): Francisco Cepeda, ciclista basc, primera víctima mortal del Tour de França (n. 1906).
1939 - Ivancice (Moràvia): Alfons Mucha, pintor i artista gràfic txec.^[39]
1954 - Galapagar,(Espanya): Jacinto Benavente, escriptor espanyol, Premi Nobel de Literatura de 1922 (n. 1866).^[40]
1965 - Londres (Anglaterra): Adlai Stevenson, polític estatunidenc (n. 1900).^[41]
1970 - París, França: Mariano Eusebio González y García, tenor basc, conegut artísticament com a Luis Mariano.
2004 - Milà: Bianca Berini, mezzosoprano dramàtica italiana.^[42]
2008 - Ukkel (Bèlgica): Gaston Compère, escriptor, filòleg, poeta, dramaturg i músic való (n. 1924).
2010 - Londres (Anglaterra): Charles MacKerras, director d'orquestra australià (n. 1925).
2011, Nairobi (Kenya): Dekha Ibrahim Abdi, activista de pau kenyana (n. 1964).^[43]
2017 - Stanford (USA): Maryam Mirzakhani, matemàtica iraniana, primera dona a guanyar la Medalla Fields.^[44]

Festes i commemoracions

Festa nacional de França

Santoral^[45]

Església Catòlica^[46]

Sants i beats al Martirologi romà (2011): Optacià de Brescia, bisbe (s. V); Markhelm de Deventer (s. VIII); Francisco Solano, frare al Perú (1610); Camil de Lellis, fundador de l'Orde de Clergues Regulars Ministres dels Malalts (1614); Nicodem d'Atos, monjo i místic (1809); Joan Wang Guixin, màrtir (1900).
- Beats: Vicenç Madelgari de Waldetrudis (ca. 677); Hroznata de Teplá, premonstratenc màrtir (1217); Toscana de Verona, monja (1344); Angelina de Marsciano, cofundadora del Tercer Orde Regular de Sant Francesc (1435); Gaspar de Bono, mínim valencià (1604); Richard Langhorne, màrtirs (1679); Kateri Tekakwitha, religiosa iroquesa (als Estats Units; a la resta del món, el 17 d'abril) (1680); Ghebre Miquel, monjo màrtir a Etiòpia (1855).
Sants no inclosos al Martirologi: Focas de Sinope, màrtir (117); Lupercil·la de Roma, màrtir (233); Hèracles d'Alexandria, bisbe (247); Cir de Cartago, bisbe llegendari, potser Cebrià de Cartago; Cebrià de Poitiers, màrtir; Just de Fidarta, monjo (s. V); Idus de Leinster, bisbe (s. V); Marcià de Frigento, bisbe (s. V); Landeric de Séez; Deusdedit de Canterbury, bisbe (667); Cynllo, rei; Goswin o Llibert de Sint-Truiden, màrtir (835); Ulric de Zell, abat; Guillem de Breteuil, abat (1130); a Bayeux: Exuperi, Llop i Vigor de Bayeux, bisbes.
Beats: Bonifaci de Canterbury, bisbe (1270); Humbert de Romans, religiós (1277); Raffaele de Barletta, servita (1566).
Venerables Roland de Chézery, abat (1200).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Jordi de Llúria, frare (1339).

Església Apostòlica Armènia (segons el calendari gregorià)

25 Margats (1 de juliol del calendari julià): Aaron, sacerdot, germà de Moisès; Agripina II, mare de Neró, i la seva tia, màrtirs a Roma; Cosme i Damià, màrtirs; Primer Concili de Constantinoble (381); Kevork Akaiesti, nen màrtir.

Església Copta (segons el calendari gregorià)

7 Abib (1 de juliol del calendari julià): Xenuda, arximandrita de Xandavil; Ignasi de Roma, bisbe màrtir (107).

Església Ortodoxa Etíop (segons el calendari gregorià)

7 Hamle (1 de juliol del calendari julià): Visita de la Trinitat a Abraham.

Església Ortodoxa Siríaca (segons el calendari gregorià)

Començament de l'any persa; sants: Ignasi d'Antioquia, màrtir; Cosme i Damià, màrtirs; Sinuci, abat.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

Se celebren els corresponents al 27 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants de l'1 de juliol del calendari julià.

Sants: Potit de Nàpols, màrtir (s. II); Cosme i Damià, màrtirs (282); 2000 màrtirs; Nerses, arquebisbe; Gal de Clarmont, bisbe (551); Pere Patrici, monjo de Constantinoble (854); Pere el Just i Lleó el Just; translació de les relíquies de Joan de Rila (946); Lleonci de Rădăuţi (s. XV); Angelina de Sèrbia, princesa (s. XVI); Nicodem de l'Atos, monjo (1809); Arkadij, prevere màrtir (1918); Alexei, diaca màrtir (1942)

Església Ortodoxa Grega

25 Màrtirs de Nicomèdia; Maurici, màrtir; Basili de Strom (s. X); Constantí el Taumaturg, màrtir a Xipre; Lleó l'Eremita.

Església Evangèlica d'Alemanya

Karoline Utriainen, laica (1929).

Esglésies anglicanes

John Keble, prevere i poeta (1866)

Referències

↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
↑ «Estudis de T.V.E. a Miramar (1959-1983)». Barcelofilia, dimarts, 15 febrer 2011. [Consulta: 21 maig 2020].
↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
↑ «La central nuclear José Cabrera». A: Economic integration of nuclear power stations in electric power systems (en castellà). Agència Internacional de l'Energia Atòmica, 1971, p.281.
↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
↑ «Fraunhofer IIS: Happy Birthday MP3!», 12-07-2005. [Consulta: 24 juny 2020].
↑ «Apostolic Letter issued «Motu Proprio» of the Supreme Pontiff Francis «Ad charisma tuendum»» (en anglès, italià). Dicastero per la Comunicazione - Libreria Editrice Vaticana, 14-07-2022.
↑ «Maria Assumpció Català i Poch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
↑ «Ventureta Mestres i Gras». Patrimoni VNG. Patrimoni de Vilanova i la Geltrú, 20-02-2020. [Consulta: 21 maig 2020].
↑ «Ana Maria Cuervo, MD PhD. Curriculum Vitae» (en anglès). Albert Einstein College of Medicine. Human Resources Department, 21-02-2020. [Consulta: maig 2021].
↑ «Judith Colell i Pallarès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 maig 2020].
↑ SensaCine. «Candela Peña» (en castellà). [Consulta: 12 maig 2021].
↑ «Mollá i Herrera, Mireia | Cátedra Pedro Ibarra, Universidad Miguel Hernández de Elche». [Consulta: 28 maig 2022].
↑ «Poliziano, Angelo Ambrogini detto il nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-11-02. [Consulta: 19 juliol 2020].
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jules Mazarin en italien Giulio Mazarini» (en francès). [Consulta: 23 juliol 2020].
↑ Vermander, Benoît, 1960- .... Les jésuites et la Chine : de Matteo Ricci à nos jours. Bruxelles: Lessius, impr. 2012. ISBN 978-2-87299-225-6.
↑ «Gustav Klimt | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 maig 2020].
↑ Knopf, Eleanora Bliss «Memorial of Florence Bascom». American Mineralogist, 31 (3-4). Mineralogical Society of America, 1946, pàg. 167-172.
↑ Flippo, Willem G. Lexicon of the Belgian romantic painters. Antwerpen: International Art Press, 1981.
↑ «Ontdek schilder Juliette Wytsman-Trulemans» (en neerlandès). [Consulta: 29 abril 2020].
↑ «Gertrude Bell | English politician and writer» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
↑ Sagardia Sagardia, Ángel. «Zapirain Uribe, Buenaventura» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 21 maig 2020].
↑ ^23,0 ^23,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
↑ «The Nobel Prize in Literature 1978» (en anglès americà). [Consulta: 31 juliol 2020].
↑ Vogel, Michelle. Olive Borden: The Life and Films of Hollywood's "Joy Girl" (en anglès). McFarland, 2010-03-24, p. 9. ISBN 978-0-7864-5836-3.
↑ «Gerald Ford | Biography, Presidency, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
↑ Castronuovo, Nadia. Natalia Ginzburg: Jewishness as Moral Identity (en anglès). Troubador Publishing Ltd, 2010. ISBN 978-1-84876-396-8.
↑ «Anne Tyng» (en espanyol europeu). Carlos Bento Company ~ Arte y Arquitectura, 03-12-2019. Arxivat de l'original el 2021-10-25. [Consulta: 21 maig 2020].
↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1973» (en anglès americà). [Consulta: 29 juliol 2020].
↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2010» (en anglès americà). [Consulta: 31 juliol 2020].
↑ «Cornelia Parker / Artworks». The Art Story. [Consulta: 21 maig 2020].
↑ «Polina Dashkova». Goodreads. [Consulta: 21 maig 2020].
↑ Landau, Jennifer. Jane Lynch: Actress and Activist (en anglès). The Rosen Publishing Group, Inc, 2014-12-15. ISBN 978-1-4777-7902-6.
↑ «Unsuk Chin: Biography» (en anglès). Boosey & Hawkes, Febrer 2019. [Consulta: juliol 2021].
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Philippe II Auguste» (en francès). [Consulta: 23 juliol 2020].
↑ Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.
↑ Escarpit, Robert. «Germaine de Staël» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 20 abril 2020].
↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
↑ «Alphons Maria Mucha | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 maig 2020].
↑ «The Nobel Prize in Literature 1922» (en anglès americà). [Consulta: 31 juliol 2020].
↑ «Adlai E. Stevenson | American statesman» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
↑ «Ricordo di Bianca Berini: 2 dicembre 1928,14 luglio 2004, mezzo-soprano triestino di fama internazionale» (en italià). Bella Una vita all'Opera, 28-06-2017. [Consulta: 21 maig 2020].
↑ «Dekha Ibrahim Abdi, Acclaimed Kenyan Peace Builder and DAI Colleague, Dies from Injuries» (en anglès). dai.com, 14-07-2011. Arxivat de l'original el 18 setembre 2011. [Consulta: 19 setembre 2020].
↑ Miranda, Eva «En recuerdo de Maryam Mirzakhani, la exploradora de superficies» (en castellà). El País [Madrid], 14-07-2018. ISSN: 1134-6582.
↑ «Kalender - 14. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
↑ Santi, beati e testimoni.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 14 de juliol

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:14 de juliol.

[1] Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.

[:0-2] «Estudis de T.V.E. a Miramar (1959-1983)». Barcelofilia, dimarts, 15 febrer 2011. [Consulta: 21 maig 2020].

[3] Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.

[4] «La central nuclear José Cabrera». A: Economic integration of nuclear power stations in electric power systems (en castellà). Agència Internacional de l'Energia Atòmica, 1971, p.281.

[5] Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.

[6] «Fraunhofer IIS: Happy Birthday MP3!», 12-07-2005. [Consulta: 24 juny 2020].

[7] «Apostolic Letter issued «Motu Proprio» of the Supreme Pontiff Francis «Ad charisma tuendum»» (en anglès, italià). Dicastero per la Comunicazione - Libreria Editrice Vaticana, 14-07-2022.

[8] «Maria Assumpció Català i Poch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].

[9] «Ventureta Mestres i Gras». Patrimoni VNG. Patrimoni de Vilanova i la Geltrú, 20-02-2020. [Consulta: 21 maig 2020].

[10] «Ana Maria Cuervo, MD PhD. Curriculum Vitae» (en anglès). Albert Einstein College of Medicine. Human Resources Department, 21-02-2020. [Consulta: maig 2021].

[11] «Judith Colell i Pallarès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 maig 2020].

[12] SensaCine. «Candela Peña» (en castellà). [Consulta: 12 maig 2021].

[13] «Mollá i Herrera, Mireia | Cátedra Pedro Ibarra, Universidad Miguel Hernández de Elche». [Consulta: 28 maig 2022].

[14] «Poliziano, Angelo Ambrogini detto il nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-11-02. [Consulta: 19 juliol 2020].

[15] Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jules Mazarin en italien Giulio Mazarini» (en francès). [Consulta: 23 juliol 2020].

[16] Vermander, Benoît, 1960- .... Les jésuites et la Chine : de Matteo Ricci à nos jours. Bruxelles: Lessius, impr. 2012. ISBN 978-2-87299-225-6.

[17] «Gustav Klimt | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 maig 2020].

[18] Knopf, Eleanora Bliss «Memorial of Florence Bascom». American Mineralogist, 31 (3-4). Mineralogical Society of America, 1946, pàg. 167-172.

[19] Flippo, Willem G. Lexicon of the Belgian romantic painters. Antwerpen: International Art Press, 1981.

[20] «Ontdek schilder Juliette Wytsman-Trulemans» (en neerlandès). [Consulta: 29 abril 2020].

[21] «Gertrude Bell | English politician and writer» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].

[22] Sagardia Sagardia, Ángel. «Zapirain Uribe, Buenaventura» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 21 maig 2020].

[:1-23] 23,0 ^23,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.

[24] «The Nobel Prize in Literature 1978» (en anglès americà). [Consulta: 31 juliol 2020].

[25] Vogel, Michelle. Olive Borden: The Life and Films of Hollywood's "Joy Girl" (en anglès). McFarland, 2010-03-24, p. 9. ISBN 978-0-7864-5836-3.

[26] «Gerald Ford | Biography, Presidency, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].

[27] Castronuovo, Nadia. Natalia Ginzburg: Jewishness as Moral Identity (en anglès). Troubador Publishing Ltd, 2010. ISBN 978-1-84876-396-8.

[28] «Anne Tyng» (en espanyol europeu). Carlos Bento Company ~ Arte y Arquitectura, 03-12-2019. Arxivat de l'original el 2021-10-25. [Consulta: 21 maig 2020].

[29] «The Nobel Prize in Chemistry 1973» (en anglès americà). [Consulta: 29 juliol 2020].

[30] «The Nobel Prize in Chemistry 2010» (en anglès americà). [Consulta: 31 juliol 2020].

[31] «Cornelia Parker / Artworks». The Art Story. [Consulta: 21 maig 2020].

[32] «Polina Dashkova». Goodreads. [Consulta: 21 maig 2020].

[33] Landau, Jennifer. Jane Lynch: Actress and Activist (en anglès). The Rosen Publishing Group, Inc, 2014-12-15. ISBN 978-1-4777-7902-6.

[:03-34] «Unsuk Chin: Biography» (en anglès). Boosey & Hawkes, Febrer 2019. [Consulta: juliol 2021].

[35] Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Philippe II Auguste» (en francès). [Consulta: 23 juliol 2020].

[36] Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.

[37] Escarpit, Robert. «Germaine de Staël» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 20 abril 2020].

[38] Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.

[39] «Alphons Maria Mucha | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 maig 2020].

[40] «The Nobel Prize in Literature 1922» (en anglès americà). [Consulta: 31 juliol 2020].

[41] «Adlai E. Stevenson | American statesman» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].

[42] «Ricordo di Bianca Berini: 2 dicembre 1928,14 luglio 2004, mezzo-soprano triestino di fama internazionale» (en italià). Bella Una vita all'Opera, 28-06-2017. [Consulta: 21 maig 2020].

[43] «Dekha Ibrahim Abdi, Acclaimed Kenyan Peace Builder and DAI Colleague, Dies from Injuries» (en anglès). dai.com, 14-07-2011. Arxivat de l'original el 18 setembre 2011. [Consulta: 19 setembre 2020].

[44] Miranda, Eva «En recuerdo de Maryam Mirzakhani, la exploradora de superficies» (en castellà). El País [Madrid], 14-07-2018. ISSN: 1134-6582.

[45] «Kalender - 14. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.

[46] Santi, beati e testimoni.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

[32]

[33]

[34]

[35]

[36]

[37]

[38]

[39]

[40]

[41]

[42]

[43]

[44]

[45]

[46]

14 de juliol

Esdeveniments

Naixements

Necrològiques