24 de juliol

<<	Juliol 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1r	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31
Tots els dies

El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs. Queden 160 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

• 1832 - València: S'inaugura el Teatre Principal de València, amb les obres encara per acabar.^[1]
• 1936 - Matadepera, Vallès Occidental: Són assassinats entre el bosc i la carretera de Talamanca, suposadament per milicians del Front Popular els industrials catalans Francesc Salvans i Armengol, el seu fill Joan Salvans i Piera, Agustí Prat i Marcet, Gaietà Vallès i Pujals, Joaquim Barata i Rocafort, Manuel Vallhonrat i Comerma i Josep Maria Duran i Torres, i el notari Francesc de Paula Badia i Tobella.
• 1942 - És afusellat a Paterna el dirigent sindical Joan Peiró.
• 2015 - El Parlament de Catalunya declara la rumba catalana Patrimoni d'interès cultural i musical a Catalunya i dona suport al projecte de candidatura de la rumba com a patrimoni cultural de la UNESCO.^[2]

Resta del món

• 1132 - Nocera, Sicília: hi té lloc la Batalla de Nocera entre Roger II de Sicília i Ranulf d'Alife, guanyant aquest darrer.^[3]
• 1411 - Inverurie, Escòcia: hi té lloc la Batalla de Harlaw, una de les més sagnants de la història d'Escòcia.^[4]
• 1534 - Península de Gaspé, actual Canadà: Jacques Cartier planta una creu a terra en arribar a la península i pren possessió d'aquella terra en nom del rei Francesc I de França, anomenant-la Nova França.
• 1567 - Escòcia: Maria I és obligada a abdicar en favor del seu fill Jaume, de només 1 any.
• 1823 - Xile: s'hi aboleix l'esclavitud.^[5]
• 1911 - Perú: Hiram Bingham redescobreix el Machu Picchu, la ciutat perduda dels Inques.
• 1923 - Lausana (Suïssa): Signatura del Tractat de Lausana entre les potències vencedores de la Primera Guerra Mundial i la Gran Assemblea Nacional de Turquia, després de la Guerra d'Independència Turca, i que servia per revocar el Tractat de Sèvres.^[6]
• 1969 - Oceà Pacífic: l'Apol·lo 11 hi ameritza de manera segura.
• 2005 - França: Lance Armstrong guanya el Tour de França 2005, el setè de manera consecutiva. Anys més tard, li seran retirades totes les victòries a la prova gal·la.
• 2010 - Duisburg, Alemanya: es produeixen 21 morts i 500 ferits en una allau humana mentre se celebrava la Love Parade. Dues catalanes, Clara Zapater Caminal (Tarragona, 1988) i Marta Acosta Mendoza (Cambrils, 1989), hi perden la vida.

Naixements

Països Catalans

• 1856 - Valladolid, Espanya: Antoni Rubió i Lluch fou un historiador i intel·lectual català.^[7]
• 1867 - Barcelonaː Consuelo Álvarez Pool, Violeta, periodista, telegrafista, escriptora, sufragista i feminista espanyola (m. 1959).^[8]
• 1930 - Barcelona: Eduard Manchón i Molina, futbolista català (m. 2010).
• 1981 - Terrassaː Marta Prat i Calmet, jugadora d'hoquei sobre herba que participà en els Jocs olímpics d'Atenes 2004.^[9]
• 1986 - Oriolaː Isabel Pagán Navarro, gimnasta rítmica valenciana, olímpica a Atenes 2004 i Pequín 2008.^[10]
• 1992 -
  • Alacantː Alejandra Quereda Flores, gimnasta rítmica valenciana, subcampiona olímpica en els Jocs Olímpics de Rio 2016.^[11]
  • Mataró: Rosó Buch i Rosell, jugadora de bàsquet catalana.^[12]

Resta del món

• 1737 - Alexander Dalrymple, geògraf i botànic escocès (m. 1808).
• 1759 - Torí, Regne de Sardenya-Piemont: Víctor Manuel I, rei de Sardenya (m. 1824).
• 1783 - Simón Bolívar, militar, estadista i polític veneçolà, llibertador d'Amèrica del Sud (m. 1830).^[13]
• 1802 - Villers-Cotterêts (França): Alexandre Dumas (pare), novel·lista i dramaturg francès (m. 1870).^[14]
• 1803 - Adolphe Adam, compositor francès (n. 1856).^[15]
• 1826 - Francisco Solano López, heroi militar i president paraguaià; assassinat (n. 1870).
• 1832 - Antonio García Cubas, historiador i geògraf mexicà (n. 1912).
• 1836 - Ivan Bloch, banquer polonès (n. 1902).
• 1847 - Giengen an der Brenzː Margarete Steiff, modista que esdevingué empresària fabricant de ninots de peluix (m. 1909).^[16]
• 1848 - Villanueva de Gállego, Saragossa, Espanya: Francisco Pradilla y Ortiz, pintor espanyol.
• 1857 - Fredericia, Dinamarca: Henrik Pontoppidan, escriptor danès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1917 (m. 1943).^[17]
• 1860 - Ivancice, Moràvia: Alfons Mucha, pintor i artista gràfic txec.^[18]
• 1875 - Chiclana de la Frontera, Espanya: Carmen Abela y Espinosa de los Monteros, mestra cèlebre per desenvolupar mètodes pedagògics per a l'educació de nens discapacitats.
• 1884 - Garai, País Basc: Pilar de Zubiaurre, intel·lectual, escriptora, pianista i marxant d'art basca (m. 1970).^[19]
• 1889 - Illinioisː Agnes Meyer Driscoll, coneguda com a Madame X, criptoanalista estatunidenca (m. 1971).^[20]
• 1892 -
  • Seattleː Alice Ball, química nord-americana que va desenvolupar un tractament efectiu contra la lepra (m. 1916).^[21]
  • Bonen, Bretanyaː Philomène Cadoret, escriptora bretona (m. 1923).^[22]
• 1895 - Wimbledon, Londres, Anglaterra: Robert Graves, poeta, erudit i novel·lista anglès.
• 1897 - Atchison, Kansas: Amelia Earhart, aviadora nord-americana (m. 1937).^[23]
• 1899 - Vincennes, Indianaː Alice Terry, directora i actriu de cinema mut (m. 1987).^[24]
• 1909 - Chicago, Illinois, Estats Units: Alan Curtis, actor de cinema estatunidenc.
• 1921 - Motta Santa Anastasia, Catània, Itàlia: Giuseppe Di Stefano fou un tenor italià.
• 1924 - Grenoble, França: Janine Charrat, ballarina, coreògrafa, i directora francesa (m. 2017).^[25]
• 1934 - Hastings, Nebraskaː Sheila Hicks, artista tèxtil nord-americana.^[26]
• 1955 - Domfront, Oise, Picardia (França): Philippe Hurel, compositor francès.^[27]
• 1956 - Riga: Inguna Rībena, arquitecta i política letona, ha estat Ministra de Cultura de Letònia.^[28]
• 1960 - Orà, Algèria: Catherine Destivelle, escaladora i alpinista francesa.^[29]
• 1966 - Akkaː Aminatou Haidar, defensora dels drets humans i activista política sahrauí.^[30]
• 1969 - Sud del Bronx, Nova York, Estats Units: Jennifer Lopez, actriu, cantant, ballarina, productora de discos, dissenyadora de moda i productora de televisió estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

• 1922 - Xàtiva, la Costera: Matilde Ridocci i Garcia, mestra, pedagoga i escriptora valenciana (n. 1843).^[31]
• 1942 - Paterna, Horta Oest: Joan Peiró i Belis, sindicalista anarquista, secretari general de la CNT en la dècada del 1920 i Ministre d'Indústria durant la II República.
• 1957 - Sabadell, Vallès Occidental: Francesc Izard i Bas, enginyer industrial català.
• 1973 - Perpinyàː Balbina Pi i Sanllehy, dirigent anarcosindicalista catalana (n. 1896).^[32]
• 1977 - Barcelona: Enric Casassas i Cantó, pedagog català.
• 2017 - Palma: Joana Maria Roque Company fou una periodista mallorquina.^[33]

Resta del món

• 1115 - Bondeno di Roncore: Matilde de Canossa, Gran Comtessa, fundadora de l'Orde de Sant Jaume d'Altopascio.
• 1794 - París: Rosalie Filleul, pintora francesa (n. 1753).^[34]
• 1819 - Parísː Sophie Gail, cantant i compositora parisenca (n. 1775).^[35]
• 1862 - Kinderhook, Nova York (EUA): Martin van Buren, advocat, 8è president dels Estats Units (n. 1782).^[36]
• 1945 - Milà: Rosina Storchio, soprano lírica Italiana (n. 1872).^[37]
• 1965 - Fort Dix, Nova Jersey: Constance Bennett, actriu estatunidenca, una de les més populars de la seva època (n. 1904).^[38]
• 1974 - Cambridge (Anglaterra): James Chadwick, físic anglès, Premi Nobel de Física de 1935 (n. 1891).^[39]
• 1982 - Laboissière-en-Thelleː Florence Henri, fotògrafa i pintora de les avantguardes artístiques del segle xx (n. 1893).^[40]
• 1986 - Poughkeepsie, Nova York (EUA): Fritz Albert Lipmann, metge, químic i bioquímic nord-americà d'origen alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1953 (n. 1889).^[41]
• 2013 - Saint Louisː Virginia Eshelman Johnson, va ser una sexòloga nord-americana pionera (n. 1925).^[42]
• 2020 – Greenwich, Connecticut, EUA: Regis Philbin, actor Estatunidenc (n. 1931).
• 2021 - Madrid (Espanya)ː Carles Romeu Müller, humorista gràfic (n. 1948).^[43]
• 2023 - Tòquio: Seiichi Morimura, escriptor japonès (n. 1933).

Festes i commemoracions

• S'inicien les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa, Marina Baixa) fins al 31 de juliol.
• A certs països, se celebra el Dia Internacional del BDSM.
• Proposta de celebració del Dia Internacional de la Rumba Catalana, en motiu de la declaració de la rumba catalana com a música tradicional i popular i com a part del patrimoni cultural de Catalunya per part del Parlament de Catalunya el 24 de juliol de 2015.
• Santoral:
  • Santa Cristina de Bolsena, màrtir;
  • Santa Cristina l'Admirable, anacoreta;
  • Sant Dictí d'Astorga, bisbe;
  • Santa Segolena de Troclar, abadessa;
  • Sants Borís i Gleb, prínceps màrtirs;
  • Santa Cunegunda de Polònia, reina i monja;
  • Sant Xàrbel Makhluf, monjo maronita;
  • beat Cristòfor de Santa Caterina, fundador;
  • beata Lluïsa de Savoia, princesa i clarissa;
  • beata Maria Mercè Prat, religiosa teresiana;
  • beats Màrtirs Passionistes de Daimiel;
  • beat Xavier Bordas i Piferrer, salesià (1936).

Referències

1. Frasquet, Ivana. Valencia en la revolución (1834-1843): Sociabilidad, cultura y ocio (en castellà). Universitat de València, 2002, p. 72. ISBN 978-84-370-5371-4. 
2. «La rumba catalana, patrimoni cultural català | Enderrock.cat». Enderrock.cat, 24-07-2015. [Consulta: 28 maig 2020].
3. Rosamond McKitterick, Paul Fouracre, David Luscombe, Timothy Reuter, David Abulafia, Jonathan Riley-Smith, C. T. Allmand, Michael Jones. The New Cambridge Medieval History: Volume 4, C.1024-c.1198, Part 2 (en anglès). Cambridge University Press, 1995, p. 449. ISBN 9780521414111. 
4. «Battle of Harlaw» (en anglès). The Battlefields Trust. Arxivat de l'original el 12 de desembre 2010. [Consulta: 26 gener 2011].
5. «Efemérides: ¿qué pasó el 24 de julio?». La Prensa.pe, 24-07-2016 [Consulta: 24 gener 2022].
6. Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4. 
7. Albert Balcells, "Antoni Rubió i Lluch, historiador i primer president de l'Institut d'Estudis Catalans.", sèrie Semblances biogràfiques, n°48, Barcelona, IEC, 2008, 52 pàgines, ISBN 978-84-7283-986-1
8. Según Alonso, Manuel. «Consuelo Álvarez Pool, Violeta: la feminista y masona olvidada». El Obrero, 23-11-2020. Arxivat de l'original el 2021-01-25. [Consulta: abril 2021].
9. «Marta Prat Calmet». Enciclopèdia de l'esport català. [Consulta: 15 abril 2020].
10. «Juegos Olímpicos | Españoles» (en castellà). elmundo.es. Deportes. [Consulta: 17 maig 2021].
11. Cosin, R. ««Vamos a por la final de cintas y luego a centrarnos en el Mundial»» (en castellà). ABC Deportes, 20-06-2015. [Consulta: 17 maig 2021].
12. Huelva, M. D. «Rosó Buch, el primer fichaje del Conquero» (en castellà). Huelva Información, 21-07-2015. [Consulta: 12 maig 2022].
13. Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9. 
14. «Alexandre Davy de la Pailleterie Dumas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 maig 2020].
15. Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2. 
16. von Toll, Gritta. «Margarete Steiff: La mujer que fundó un imperio de juguetes» (en castellà). Barnebys Magazine, 24-07-2018. [Consulta: 26 maig 2021].
17. «The Nobel Prize in Literature 1917» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].
18. «Alphons Maria Mucha | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 maig 2020].
19. «Biografiak : Hamaika Bide Elkartea» (en basc). [Consulta: 29 abril 2020].
20. «The Untold Story of Madame X» (en anglès). Women's Museum of California, 09-08-2017. [Consulta: 5 agost 2021].
21. «La fascinante historia de Alice Ball, la científica estadounidense que desarrolló el primer tratamiento efectivo contra la lepra» (en castellà). BBC News Mundo, 27-03-2022.
22. «Philomène Cadoret (1892-1923)». PRELIB. Projecte de recerca sobre literatura en llengua bretona. [Consulta: 14 maig 2024].
23. «Amelia Mary Earhart | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2020].
24. «Alice Terry (1899-1987) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 19 maig 2024].
25. «Décès à 93 ans de la danseuse et chorégraphe Janine Charrat» (en francès). Le Parisien, 30-08-2017. [Consulta: 18 maig 2024].
26. Michalarou, Efi. «Sheila Hicks-In Abundance» (en anglès). Dream Idea Machine. [Consulta: 17 maig 2024].
27. Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8. 
28. «Inguna Rībena» (en letó). Delna. Deputati Uzdelnas. LV. Arxivat de l'original el 2020-08-12. [Consulta: 28 maig 2020].
29. Kwasny, Dariusz. Rock Climbing (en alemany). Ebozon Verlag, 2018-09-17. ISBN 978-3-95963-514-1. 
30. «Aminatou Haidar» (en anglès). Women in Peace. [Consulta: 27 maig 2021].
31. Simón Palmer, Carmen. «Matilde Ridocci y García» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 29 maig 2022].
32. «Balbina Pi i Sanllehy | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 gener 2021].
33. «S'ha mort la periodista mallorquina Joana Maria Roque». Vilaweb, 24-07-2017.
34. «Anna Rosalie Filleul. Description». Arcadja. [Consulta: maig 2020].
35. «Sophie Gail [Edmée (1775-1819)]». Musicologie. [Consulta: 3 juliol 2020].
36. «Martin Van Buren | Biography, Presidency, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
37. Patrón Marchand, Miguel. 100 grandes gantantes del pasado (en castellà). Editorial Andrés Bello, 1989. 
38. «Constance Bennett» (en anglès). Los Angeles Times. [Consulta: 28 maig 2020].
39. «The Nobel Prize in Physics 1935» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].
40. «Florence Henri | American-born Swiss photographer and painter» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 juny 2022].
41. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1953» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].
42. «Virginia Johnson | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2021].
43. «Muere el dibujante Romeu, cofundador de la revista 'El Jueves'». El Nacional. [Consulta: 24 juliol 2021].

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
	Viquinotícies