Francesc Izard i Bas (Sabadell , 18 de febrer de 1872 - 24 de juliol de 1957 )[ 1] enginyer industrial català .
Biografia
Es formà a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona , en l'especialitat de mecànica , entre els anys 1891 i 1895 . Va fer pràctiques a la Maquinista Terrestre i Marítima .
De seguida va entrar a treballar al taller mecànic familiar fundat per l'avi matern, Francesc Bas i Tarré , el qual s'acabà denominant Successors de Francesc Bas. Com a tinent d'alcalde i membre de la Comissió de Foment de l'Ajuntament de Sabadell entre els anys 1912 i 1913 , fou l'impulsor i autor del projecte d'elevació de les aigües del riu Ripoll al pla de Sabadell . Cinc anys després, l'any 1918 , va participar en el projecte de construcció de la Torre de l'Aigua , una torre d'aigua construïda entre 1913 i 1915 , i que actualment és un emblema arquitectònic de la ciutat. També intervingué en la constitució de la Companyia d'Aigües de Sabadell , un edifici modernista situat al carrer de la Indústria , al centre de la ciutat .
Projectà moltes instal·lacions industrials de Sabadell , i a més fou assessor tècnic de diverses comanyies locals de servei públic, com La Energía, SA, Fàbrica de Gas i La Electricidad, SA. També participà en altres projectes d'edificacions industrials i d'instal·lacions de maquinària de Catalunya i Espanya .
La Electricidad A Sabadell va projectar les xemeneies del vapors següents :
També projectà algunes xemeneies que no s'han conservat, com per exemple la de cal Jepó Nou (1909 ) i la de La Electricidad, SA (1952 ).[ 2]
Va ser el pare de Maria Josepa Izard i Llonch , ballarina i esportista.[ 3]
↑ Nomenclàtor . «Carrer de Francesc Izard ». Ajuntament de Sabadell . [Consulta: 20 maig 2016].↑ Itinerari: Xemeneies de Sabadell. Un recorregut històric. Llibret de recuperació històrica del passat tèxtil de Sabadell i de divulgació documental.
↑ Tomàs Manyosa, Isabel Pardo i David Gonzàlez «Arxius en dansa: els inicis de la dansa clàssica a Sabadell a través dels fons documentals de Maria Josep Izard i Carme Mechó». Revista Arrona , 2015.
