El nom del poble és un derivat[1] de serra, amb l'afegit del sufix llonga (llarga). És, així doncs, un topònim romànic, format ja a partir del llatí tardà o català primerenc.
Geografia
Situació de la comuna de Serrallonga en el Vallespir
Localització i característiques generals del terme
El terme comunal de Serrallonga, de 230.400 hectàrees d'extensió, està situat[2][3] al sud de la zona occidental de la comarca del Vallespir, en contacte amb l'Alt Empordà i la Garrotxa.
La major part del terme de Serrallonga és en una vall, anomenada Vall de Galdares, separada del curs del Tec, llevat d'un únic punt: el lloc on la Ribera de la Menera aflueix en aquest riu. La resta del terme s'articula, precisament, en la part baixa de la vall d'aquesta ribera i en la del seu afluent, la Ribera del Castell. La meitat oriental del terme és el vessant oest de les serres del Morer, del Boixet i del Cogull, a més dels serrats intermedis entre aquestes serres. L'extrem meridional el marquen la Serra Llobera i el Montnegre, que formen la carena principal dels Pirineus, i, enmig dels dos, el Pla de la Muga, que és l'únic lloc on el terme de Serrallonga depassa el límit de la conca del Tec i baixa cap a la de la Muga.
El terme assoleix els 1.425 al Montnegre, i depassa els 1.200 metres en alguns altres cims com la Serra Llobera (1.279), el Serrat de Cogul (1.255), les Torres de Cabrenç (1.326) i el Puig Colom (1.260). El poble és a 699 m alt, i el punt on el terme toca el Tec, a 449. És un terme molt accidentat, però bastant unitari a l'entorn de les dues valls principals que el conformen.
Serrallonga en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO)
El poble de Serrallonga està situat al nord-oest del terme, aturonat a l'interfluvi de la Ribera de la Menera i la Ribera del Castell. El poble s'aglutina a l'entorn[4] de l'església de Santa Maria de Serrallonga, notable exemplar del romànic català. El poble s'arraïma en una cellera allargassada amb l'església i el cementiri a la part més alta, al nord-est del poble. Fora ja del nucli, a migdia, hi ha les restes del Castell de Serrallonga, actualment un casal en ruïnes, en el qual també hi ha les restes de la capella de Santa Eulàlia. Dalt del turó que domina el poble al nord hi ha el Conjurador de Serrallonga, rar exemplar de comunidor conservat fins als nostres dies. Can Bosquet, abans Can Rocabartella, i Can Coimet, abans Can Faig, són dues de les cases del poble que conserven el seu nom.
En el nucli de Serrallonga fins fa poc es conservaven els noms de les cases del poble, avui dia ja en desús: Ca l'Oliveres, Can Delclòs, Can Fontdecava, Can Poc i Can Talric.
El poble medieval va créixer en època moderna seguint els camins en forma de ravals, però de forma molt moderada. En aquest moment es construí al sud-oest del poble la capella de Sant Antoni de Pàdua de Can Mas, o de les Tres Cases. La creixença de Serrallonga s'ha produït més en els diferents veïnats del terme que en el mateix poble.
Casa Minora
Casa Minora en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO)
El veïnat de Casa Minora (Menora, en alguns mapes), és molt a prop[5] al sud-oest del poble, seguint el camí que en surt per aquella banda després de deixar enrere la capella de Sant Antoni de Pàdua. Can Mirandès i el Mas pertanyen a aquest veïnat, a part de la petita urbanització que s'hi ha generat. Can Serra, abans Can Fort, és una de les cases del veïnat, i el nom d'altres cases ja és en desús, com Ca l'Artús, Can Delclòs i Can Masardo.
El formen actualment el Carrer de Cabrenç i el Camí de Casa Minora. El veïnat era dalt de la carena que separa les dues valls principals del terme de Serrallonga, la de la Ribera de la Menera, a ponent, i la de la Ribera del Castell, a llevant.
Aquest veïnat apareix perfectament definit en el Cadastre napoleònic del 1812.
L'Abadia
L'Abadia en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO)
Al sud-oest del poble, també al sud-oest de Casa Minora i una mica més lluny, s'estén[6] el veïnat de l'Abadia, format per les masies de Casa Guillemó, la petita urbanització anomenada Can Guillemó, Can Fabra, Can Batlle i Barragà, entre d'altres.
Hi mena, des del sud, el Camí de Can Batlle.
Aquest veïnat també apareix perfectament definit en el Cadastre napoleònic del 1812.
La Farga de Galdares
La Farga de Galdares en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO)
La Farga de Galdares, o, simplement, Galdares, és el veïnat més septentrional del terme de Serrallonga. És[7] a l'esquerra de la Ribera de la Menera, en un ample meandre d'aquest curs d'aigua. Actualment passa per aquest veïnat la carretera departamental (D - 44), que enllaça el poble de Serrallonga amb la carretera general, la D - 115.
És un altre dels veïnats que apareixen perfectament definits en el Cadastre napoleònic del 1812.
El Grau
El Grau en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO)
A prop del poble de Serrallonga, al nord-est, a la dreta[8] de la Ribera del Castell, hi ha el veïnat del Grau, amb la masia de Can Faig i la capella de Sant Miquel del Faig situades al capdamunt de la carena dessota de la qual es troba la major part del veïnat del Grau.
Igualment, aquest veïnat apareix perfectament definit en el Cadastre napoleònic del 1812.
Els Casals, o Can Lilo
Els Casals en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO)
A prop al nord-oest[9] del Grau, a l'esquerra de la Ribera de la Menera, es troba el veïnat dels Casals, o de Can Lilo, de vegades escrit Liro (nom de la principal masia), amb la masia, també, de Can Ragot, enfilades al nord-oest de les cases d'aquest veïnat que són al peu de la carretera D - 44.
Aquest veïnat també apareix perfectament definit en el Cadastre napoleònic del 1812.
Can Lluís
Can Lluís en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO)
Can Lluís és actualment una masia aïllada, però que en el Cadastre napoleònic del 1812 apareix diferenciada com a petit nucli aïllat del terme. És[10] a la dreta de la Ribera del Castell, a llevant del poble de Serrallonga, a prop de la carretera D - 64, que enllaça Serrallonga amb Sant Llorenç de Cerdans. Casa Jordi, situada a prop al nord de Can Lluís i al sud del Grau devia pertànyer a aquest veïnat, així com Casa Pieri, situada al sud-oest, en el vessant de muntanya situat a l'esquerra de la Ribera del Castell.
Igualment, aquest veïnat apareix perfectament definit en el Cadastre napoleònic del 1812.
Els Masots
Els Masots en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO)
Els Masots és un veïnat dispers de masos situat[11] a la zona de ponent del terme de Serrallonga, en el coster del sud-est del Puig de la Rondinaire, a l'esquerra de la Ribera de la Menera, al lloc on aflueixen en aquest corrent d'aigua els còrrecs dels Masots, de Casa Blanca i de Can Fila.
Com en tots els anteriors, aquest veïnat apareix perfectament definit en el Cadastre napoleònic del 1812.
Els Ballesters
Els Ballesters en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO)
El veïnat dels Ballesters era un altre dels veïnats de Serrallonga situats en el sector occidental del terme. Actualment quasi del tot desaparegut -només en queden algunes ruïnes-, era a l'esquerra[12] de la Ribera de la Menera, a prop a llevant d'on s'hi aboca el Còrrec de la Solana del Bardot.
De la mateixa manera que els anteriors, aquest veïnat apareix perfectament definit en el Cadastre napoleònic del 1812.
La Font de Baix
Annex a llevant[13] del mateix nucli de Serrallonga hi ha la moderna urbanització de la Font de Baix. Algunes de les cases antigues que pertanyen a la Font de Baix tenien un nom, avui dia ja entrat en desús: Ca l'Espar, Can Costa i Can Planes.
Els masos del terme de Serrallonga, força nombrosos, són el Barragà de Baix, el Barragà de Dalt, el Boixet, Cal Cassó, abans Sunyer, Cal Teixidor, abans Can Boix, Can Batlle, Can Cabanya, Can Cabrer, Can Carlí, abans els Ballesters, Can Catllar, Can Fabra, Can Faig, Can Fila, Can Guillemó, al voltant de la qual masia s'ha format una urbanització moderna, Can Lluís, Can Lluqueta, Can Magrià, abans Mas Magrià, Can Mateu, o la Ferranda, Can Mirandès, Can Pagot, o Mas d'en Pagot, Can Peitaví, Can Pelat, o el Pelat, Can Ragot, abans Mas Ferrer, Can Roig, Can Ronyeta, Cantallops, Can Toni, Ca n'Udet, Can Vierdo, abans els Ballesters, Can Xeixa, Can Xernal, Casa Blanca, Casa Jordi, Casa Madó, Casa Pierris, el Castell, abans Cortal d'en Pagot, o de l'Espar, la Collada, abans Mas de la Collada, les Colomines, abans les Colomines de Baix, el Cortal de Fornells, el Cortal del Faig, el Cortal del Morer, el Cortal dels Masots, el Faig, Falgós, la Fargassa, Font Cremat, Fornells, la Llobera, el Mas, o Can Bosc, els Masots, Mas Mingo, Molí Benc, Molí de Casa Pierris, el Morer, la Pallera del Camp de les Bigues, la Pomereda i la Serradora de Galderes. Alguns són ja noms antics, ara en desús, com el Cortal de Can Mateu, el Mas del Siure i el Molí del Castell, abans d'en Pagot, o de l'Espar; d'altres, encara, són en ruïnes, com el Cortal de la Coma Gran, abans la Colomina de Dalt, el Cortal dels Ballesters, els Cortals, el Mas, el Molí de la Pomereda, la Pallera, o abans Can Llença, els Talls de Baix, els Talls de Dalt, la Teuleria Vella del Ballester. El Molí de Can Vierdo, abans Molí Nou del Ballester, i el Molí Vell del Ballester són desapareguts. Cal destacar, com a altres elements aïllats en el terme relacionats amb l'activitat humana la Creu del Mas, i els dòlmens de l'Abeurador del Cavall de Rotllan i la Caixa de Rotllan, dòlmens documentats, però no localitzats[15] per ara. Finalment, esment a part mereix el Vilatge Naturista.
Hidrografia
Cursos d'aigua
Tot i que el Tec només toca breument l'extrem del terme de Serrallonga, aquest riu continua essent la referència de tot el sistema hidrològic del terme, ja que tots els altres cursos d'aigua del terme en són afluents. La Ribera de la Menera, o de Galdares, és el curs d'aigua principal. Procedeix de la Menera, i s'aboca en el Tec. La Ribera del Castell és el segon en importància; també prové del terme de la Menera i aflueix en la Ribera de la Menera a la Farga de Galdares, al nord del poble de Serrallonga.
La Ribera de la Menera, dins del terme de Serrallonga, rep les afluències del Torrent Fosc, amb el Còrrec de Puig Colom, del Còrrec del Roc del Duc, del de l'Oratori, del de Can Guillemó, del de la Cadena, del de la Millatera, que hi aporta el de la Solana d'en Bardot, el de la Costassa, el de l'Esquirolet, el dels Masots, amb el de Casa Blanca, el de Can Fila, el de Prat Petit, el de l'Abadia, que hi aporta els còrrecs de l'Espinàs, de Mascaró, del Campàs, del Faig, el Clot del Faig, amb el Còrrec de la Llosa, el Còrrec dels Talls d'en Martí i el del Barragà, el Còrrec del Salitar, el de la Llobera, el de la Boixetera, el de les Marrades, el de Sant Antoni, el de la Font, el de Bac Petit, el de la Creu de Benet, el de la Godrena, el de la Casa Nova, el de Canidell, el de la Collada, la Ribera del Castell i, ja a prop del Tec, el Còrrec del Patacaire, amb el del Seguer.
La Ribera del Castell, que té un recorregut més llarg que l'anterior, un cop dins del terme de Serrallonga, rep el Còrrec de la Greixonada, el de la Verneda, el de les Rebedores, el dels Pins, el de Roca del Corb, el del Roc Rodon, el de la Cana Grossa, el de les Balmes, el de la Font de la Xalada, o de l'Eixalada, el de la Collada de Morenàs, el de Can Toni, que hi aporta el de la Font de la Cadena, el de Fornells, el de la Castanyeda, el de Parpal, i la Ribera dels Cortals. Aquesta darrera, de llarg recorregut, porta tot de còrrecs afluents. Des de la capçalera, el Còrrec de Dona Morta, amb el del Pla de Falgós i el de Cogull, el Còrrec del Pla de la Muga, el Còrrec de Montnegre, el de Puig Cogull, el del Solà, el dels Ridorters, el de Morenàs, el del Coll dels Llops, el Clot de la Font Negra i el Còrrec del Pelat, abans d'ajuntar-se amb la Ribera del Castell. Aigües amunt, la Ribera del Castell continua rebent tot d'afluències: el Còrrec de l'Escall, el d'en Rabixant, el del Pla de la Creu, el de la Font de Baix, el de la Coma Gran, que hi aporta els còrrecs de Bac Verd, el de les Colomines, el de Puig Forcat, el de Sagarrons, el d'en Nebot. Encara més al nord, la Ribera del Castell rep encara el Còrrec de l'Era de Prim, amb el dels Talls de Cerdanya, el Còrrec de Can Lluís, el de les Vernedes, el del Grandaller, el de la Font de la Collada i el dels Ponters.
Just al racó sud-est del terme de Serrallonga neix la Ribera de Falgós, anomenada Còrrec de Falgós dins de Serrallonga, que en el seu tram final entre en el terme de Costoja, on s'aboca en la Ribera de Vila-roja. Aquest torrent rep el Còrrec de la Serra Llobera, el de les Maçanes, el del Coll de les Maçanes, el de Font Cremat i el del Solà de l'Orri. A prop, al nord, i fent de límit amb Sant Llorenç de Cerdans, hi ha el Còrrec de l'Orri. A l'extrem sud-oest del terme hi ha el Còrrec de Cap de Ca, que neix a Serrallonga, però de seguida davalla cap a la Menera, per tal d'esdevenir afluent de la Ribera de la Menera.
Fonts i altres
A Serrallonga hi ha moltes fonts; les més significatives són Font Cremat, la Font de Baix, la de Fornells (dues), la de Can Faig, la del Barragà, la de l'Espinàs, la de les Colomines, la font captada de l'Esquirolet, la Font del Faig, la Font del Mas, la Font del Morer, la Font del Pelat, la Font dels Noguers, o de Serrallonga i la Font Nova. Cal destacar, a més, la Bassa de la Font Nova.
A Serrallonga hi havia hagut dos recs, ara desapareguts: el Rec del Molí Nou del Ballester i el del Molí Vell del Ballester.
Els noms de lloc específics i partides del terme són l'Abadia, els Ballesters, el Barragà, el Boixet, la Boixetera del Mas, el Campàs (dos de diferents amb el mateix nom), el Camp de les Bigues, Camp del Roure, Camps de l'Olius, Can Batlle, Can Cabanya, Can Cabrer, Can Catllar, Can Guillemó, Canidell, Can Lluís, Can Pagot, Can Pelat, Cantallops, Can Toni, Casa Jordi, els Casals, Casa Minora, Casa Pierris, el Castell, Colomines de Baix, Colomines de Dalt, Comall de l'Orri, els Cortals, la Creu de Benet, la Creu de la Pomereda, el Faig (dos llocs diferents amb el mateix nom), la Fargassa, la Ferranda, o Can Mateu, Font Cremat, els Fornells, Galdares, Golf de Falgós, el Grau, la Guillotera, la Llobera, Maleses, el Mas, el Mas del Siure, Mas d'en Ronyeta, els Masots, Molí Benc, el Monestir, o els Monestins, el Morer, Otries, Patacaire, el Pelat, Pla de Fabra, avui dia urbanització de Can Guillemó, Poma Dolça, la Pomereda, el Reliquer, els Ridorters, la Salera del Mas, els Talls de Baix, els Talls de Dalt, les Torers de Cabrenç o Cabrenys, les Vernedes i la Xalada, o Eixalada. En el terme hi ha alguns senyals termenals: Piló del Coll de la Muga, Piló de les Colomines, Roc de Cap de Ca, el Roc Alt, Roc del Puig de la Serra de les Estanoses, Roc dels Pins, Roc Gros, Roc Negre i Roc Negre del Puig de la Formatera.
Fites frontereres
En el terme de Serrallonga hi ha tres fites termenals, les número 523, 524 i 525, totes elles al límit amb el terme d'Albanyà (dins de l'antic terme de Bassegoda).
La 523, una fita grossa, de base quadrangular capçada per una forma arrodonida en forma d'arc, és al Pla de la Muga, 13 metres al nord del penya-segat i 50 metres a llevant del camí.
La 524, una creu amb el número pintats en la superfície d'una petita pedra situada 10 metres a ponent del punt més baix del coll i 8 metres al nord del penya-segat, en el Coll de les Maçanes.
Finalment, la 525, una creu amb el número pintats de color negre en un marc blanc, en una roca horitzontal una mica inclinada situada a la Serra de les Maçanes, a llevant del seu punt culminant.
Transport
Vies de comunicació antigues
Carreteres
Travessen el terme de Serrallonga dues úniques carreteres. D'una banda, la D44 (Cortsaví - La Menera), que uneix els pobles de Cortsaví i Montferrer al nord de la D115, la carretera general paral·lela al Tec que recorre tot el Vallespir a prop d'aquest riu, i Serrallonga i la Menera al sud de la carretera general. Serrallonga és a 8 quilòmetres de Cortsaví, a 5 de Montferrer i a 5 més de la Menera, per aquesta carretera.
D'altra banda, a llevant del poble discorre la D64 (D44, a Serrallonga - D3, a Sant Llorenç de Cerdans), que mena a la Forja del Mig, del terme de Sant Llorenç de Cerdans, en 5 quilòmetres.
Transport col·lectiu per carretera
Avui dia no existeix cap línia regular de transport públic que enllaci Serrallonga amb els pobles dels voltants. Únicament es pot comptar amb l'autobús à la demande, servei que depèn del Consell General dels Pirineus Orientals.
Els camins del terme
Diversos camins uneixen els diferents indrets de l'interior del terme comunal de Serrallonga: Camí de Can Boix, Camí de Cantallops, Camí de Galdares, Camí de l'Abadia, Camí de la Fargassa, Camí de la Font dels Noguers, abans de la Font de Serrallonga, Camí de la Muga, Camí de la Serra del Boixet, Camí de les Colomines a Falgós, Camí del Pelat, Camí del Pla del Castell i Camí dels Talls. Els altres camins menen des del terme de Serrallonga als termes veïns: Camí d'Espanya, Camí Vell del Tec, Camí Vell de Sant Llorenç, Camí Vell de Sant Llorenç a Prats de Molló, Ruta d'Arles, Ruta de la Menera i Ruta de Sant Llorenç.
Activitats econòmiques
Com en les altres comunes de l'Alt Vallespir i del Vallespir Mitjà, el terme de Serrallonga està en bona part cobert de bosc, com el Bosc de Falgós, a migdia, o tota la vall de la Menera. No arriben a 200 les hectàrees dedicades a l'agricultura, en tot just 10 explotacions agràries. S'hi troben pomeres, vinya, hortalisses i cereals, tot just unes 5 hectàrees de cada, com a molt, i pastures i farratges, que ocupen més de tres quartes parts de la superfície aprofitada. És per això que la ramaderia hii té importància: menys de 20 caps de boví, quasi 200 d'oví i una vintena de cabrum. L'explotació del bosc es manté en algunes empreses d'explotació de la fusta, i la rehabilitació de cases del poble i del terme ha creat petites empreses de construcció i de serveis. L'afluència de forasters, del nord de França i de més enllà, ha rehabilitat part del poble, i ha aportat una certa recuperació.
Història
Prehistòria
En el terme de Serrallonga es va trobar una necròpolis prehistòrica al Camp de les Olles.
Edat mitjana
El primer esment documental de Serrallonga és el 866, en una venda del alou d'Insolas, en el territori de Serralonga. Aquest alou any més tard és traspassat a l'església d'Elna. Diversos documents del segle X (936, 987, 988, 992...) esmenten Serrallonga com a delimitació de Costoja i de Miralles (in valle vocata Serralonga), sovint en donacions a Santa Maria d'Arles. A finals del segle xii existí una família cognominada Serrallonga, senyors de Serrallonga i de Cabrenç, o Cabrenys. El 1312-1313 n'és senyora Beatriu de Serrallonga, casada amb Dalmau VII de Rocabertí, de tal manera que el senyoriu de Cabrenç-Serrallonga passà al vescomtat de Rocabertí.
Edat Moderna
El 1589, el darrer descendent d'aquesta família, Francesc de Rocabertí, morí sense descendència, i la seva vídua, Elionor de Peguera, feu donació d'aquesta senyoria al seu germà, Bernat de Peguera, i la filla d'aquest darrer, Eulàlia, es casava amb Felip de Sorribes, i aportava la senyoria en dot al matrimoni vers 1635. Josepa de Sorribes, neta dels darrers, casava amb Francesc Ros i Ros, senyor de Sant Feliu d'Amunt i Sant Feliu d'Avall, el 1675, i poc després Lluís XIV de França, convertia en comtat aquesta darrera senyoria. Els Ros conservaren aquestes senyories fins a la Revolució Francesa, quan Abdó Senén Ros, comte de Sant Feliu i baró de Cabrenys (nom utilitzat en aquell moment per a Serrallonga-Cabrenç), emigrà el 1792 cap a l'exili.
Demografia
Demografia antiga
La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)
Evolució demogràfica de Serrallonga entre 1378 i 1790
Serrallonga disposa d'una escola maternal i una de primària, agrupades en el centre escolar públic Michel Maurette, unides en una sola classe i una sola mestra. El poble té també una Mediateca, en el mateix espai disponible per a les associacions locals, una sala per als joves, i una sala polivalent apta per a un centenar de persones.
Museu de Serrallonga
Serrallonga disposa d'un petit museu, situat en els baixos d'una casa del poble, dedicat principalment a reflectir els elements que conformaven la vida quotidiana del Vallespir de temps enrere. Una sèrie de diorames fets pel mateix director i conservador del museu, Renat Magna, mostren, per exemple, la feina dels carboners, el funcionament de les fargues o la feina dels ferrers, entre d'altres. A l'entorn dels diorames, a les parets adjacents, es mostra un complet conjunt d'eines dels diferents oficis existents a la comarca en èpoques antigues, molts d'ells ja perduts. Es tracta d'un museu atapeït pel poc espai de què disposa, però sens dubte molt interessant.
Becat, Joan. «162 - Serrallonga». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
Catafau, Aymat. Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe siècles. Perpinyà: Presses universitaires de Perpignan, Éditions Trabucaire, 1998 (Études). ISBN 9782905828972.
Coromines, Joan. «Serrallonga». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1997 (Onomasticon Cataloniae, VII Sal-Ve). ISBN 84-7256-854-7.
Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5.
Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9.
Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Costoja». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
Sagnes (dir.), Jean. Le pays catalan, t. 2. Pau: Société nouvelle d'éditions régionales, 1985, p. 579 - 1133. ISBN 2904610014.
