Un comunidor, també anomenat conjurador, és un petit edifici amb funcions religioses que es troba obert als quatre vents, situat prop de l'església, on s'aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestats i les pedregades.[1][2] La construcció dels comunidors és simètrica, sòlida i permanent. L'edifici té un gran arc obert a cada punt cardinal i està fet de pedra amb teulada a quatre vessants. Dins d'aquests edificis tenien lloc rituals religiosos, amb un fort caire del folklore ancestral, per comunir (és a dir, per conjurar amb oracions o fórmules exorcitzadores) les calamitats com tempestes, aiguats excessius i plagues. Són força comuns al pobles antics del Prepirineus i els Pirineus, normalment com a edificis adjacents a esglésies, ermites o capelles. Varen caure en desús ja fa segles i actualment molts es troben en estat de ruïna.[3]
