Està situat[1] al capdamunt del turó que domina el poble pel costat nord.
Es considera[2] que es tracta del darrer conservat a la Catalunya del Nord. Va ser declarat Monument històric de França[3] el 9 d'abril del 1987.
Tradició
Vista general de Serrallonga, amb el Conjurador dalt del turó que domina el poble
Un conjurador, o comunidor és un petit edifici construït per a invocar l'ajuda divina en casos de destret, especialment quan les males condicions climàtiques amenaçaven les collites. Antigament havien estat habituals a pobles dels Prepirineus i del Pirineu, especialment a Aragó, però la tradició s'ha anat perdent modernament. Els conjuradors acostumen a estar situats en punts dominants, amb bones vistes, i normalment són de planta quadrada, amb una obertura a cada cara. Això permetia al capellà de situar-se orientat cap a la direcció d'on venia el mal temps tot invocant els salms i pronunciant els conjurs apropiats. També es feia servir [3] per a les rogatives i per a beneir les collites. Hom [4] li ha atribuït un origen pagà que hauria estat reciclat per l'església catòlica.
A Serrallonga, el conjurador es dreça en el turó que domina la vila, lleugerament al nord-est i força proper a les cases del poble. Per bé que al web municipal [4] se'l data al segle xiv, la base de dades de monuments francesos [3] el considera del XIX; podria tractar-se d'una construcció romànica tan restaurada[5] que no se'n pogués defensar l'antiguitat. S'indica que, en les cerimònies, el prevere de Serrallonga hi anava en processó per demanar la intervenció d'un dels Evangelistes. Davant la finestra corresponent a la procedència dels núvols amenaçadors (en cas de pluges imminents), llegia l'evangeli del sant que pertoqués i, en acabat, recitava la frase en català:
«
Sant Joan, Sant Mateu, Sant Marc i Sant Roc, guardeu-nos de pedra i de foc. Sant Lluc, Santa Creu i Santa Bàrbara, no ens deixeu
El cantant Albert Bueno li dedicà la cançó [7]El conjurador de Serrallonga, amb música i lletra del cantautor.
Arquitectura
És una construcció de planta quadrada, d'uns tres metres de costat, amb una volta piramidal i cobert amb una teulada de pissarra, rematada per una creu. Té una gran obertura al sud (mirant directament a l'església parroquial), en funcions de porta, i tres grans finestres, una a cadascuna de les façanes orientades als altres punts cardinals. Sobre cada una de les quatre obertures, d'arc de mig punt, s'obre a la façana una petita fornícula amb una estatueta d'uns dels quatre Evangelistes (Sant Joan a la cara est, Sant Lluc a la sud, Sant Marc a la cara oest i Sant Mateu a la nord). Els murs són fets de pedres irregulars de granit, tret dels marcs de les obertures i de les fornícules, que ho són de maons.[3]
