Està situada[2] a la part alta del poble, a l'extrem de llevant del nucli de població actual, a redós del cementiri.
Història
La primera menció registrada de l'església[3] és del 988, però l'edifici original, possiblement amb sostre de fusta i molt senzill, va ser substituït per un de nou el 1018 (data que mostra el llindar), consagrat el 1019. L'edifici actual, però, no sembla que es pugui datar abans del segle XII; i el campanar hauria estat modificat al XVI o al XVII.
Es tracta[3] d'una església romànica de pedra. És d'una sola nau amb volta de canó, acabada en un absis semicircular, amb cobertura de quart d'esfera. Dins els gruixuts murs laterals s'hi obriren quatre nínxols. El campanar de torre s'aixeca per damunt de la part occidental de l'església, i dues de les parets de torre són prolongació dels murs de les façanes sud i oest, mentre que les altres dues reposen directament sobre la volta.
Interior de l'església. Absis
La cobertura original de la torre va ser alterada, potser al segle xvi o al XVII, i hom li afegí uns merlets escalonats, més alts als angles i enmig. Les dues campanes [4] són del 1701 i duen el nom dels fonedors: "Jean Fauré aidé par Emmanuel Riu". Jean-Auguste Brutails dibuixà [5] el 1888 el sepulcre de Guillem Galceran de Cabrenys, que datà de finals del segle xiii o començaments del XIV.
L'interessant [1] portal, que s'obre a migdia com el de moltes altres esglésies contemporànies, està emmarcat [3] per quatre arquivoltes en degradació, coronades per arcs de mig punt. La porta té una antiguitat considerable, i està decorada amb un picador i una ferramenta fent petites espirals disposades en bandes paral·leles al terra. El pany de la porta, també en ferro forjat, du [6] una inscripció "++BER (NARDUS): FABER VELIM: ME FECIT" i un crismó. La façana sud i l'absis mostren grans finestres d'arc de mig punt; i al costat de la porta es pot veure un rellotge de sol.
Mobiliari
El mobiliari es compon [4] d'una creu de processó de plata repussada d'entre els segles XV i XVII, que podria procedir del taller de Pere Barnés; una custòdia dels voltants del 1890, donada a l'església el 1920 en record del poeta Pere Talrich; i una segona custòdia, del 1745, feta per Abdó Cases, orfebre a Figueres.
El retaule de l'altar major, datat el 1713, mostra Déu Pare a dalt de tot; per sota, sant Abdó, Crist ressuscitat i sant Senén; en el registre següent, sant Joan Baptista, l'Assumpció i Sant Jaume el Major; a la predel·la, l'Agonia de Crist a l'esquerra i la Flagel·lació a la dreta; i sobre les portes, sant Pere a l'esquerra i sant Pau a la dreta. El retaule del Roser, del segle xvii però reestructurat al XIX, mostra també Déu Pare al capdamunt, i una santa no identificada per dessota; el segon registre mostra la Nativitat a l'esquerra i la Presentació a la dreta; el registre inferior té l'Anunciació, la Mare de Déu del Roser i la Visitació; i la predel·la reprodueix l'Agonia a l'esquerra i la Flagel·lació a la dreta.
Imatges
Façana del portal
Façana nord
Detall de la porta
Pany de l'església
Campanar
Detall del campanar
Bibliografia
Becat, Joan. «162 - Serrallonga». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
Clos, Jany. «L'église Sainte-Marie ou Notre-Dame-de-l'Assomption (Serralongue)». A: 66 églises et chapelles romanes en vallée du Tech. Itinéraires historiques, culturels, artistiques et paysagers au coeur du Pays Catalan. Ceret: Mag-grup, 2013 (Itinéraires romans en Catalogne). ISBN 978-2-9545023-0-4.
Gavín, Josep M. «Vall 77. Santa Maria de Serrallonga». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5.
Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Serrallonga». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
Ponsich, Pere; Catafau, Aymat; Badia i Homs, Joan; Ramos i Martínez, Maria-Lluïsa. «Serrallonga: Santa Maria de Serrallonga». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1.
