Taurinyà ([tuɾi'ɲa], estàndard [təwɾi'ɲa], en francèsTaurinya, sense accent) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. La dita diu: "De Taurinyà, ni dona, ni ca."
Etimologia
Explica Joan Coromines[1] que Taurinyà prové del llatí Taurinius, amb el sufix de pertinença -anum. El nom Taurinius està atestat en inscripcions llatines. En el fet que manté el diftong au, enlloc de l'habitual reducció a o en català, hi incidiria una influència occitana, que manté el diftong, davant de l'evolució del català, que el simplifica. En tractar-se d'un topònim derivat d'un antropònim, es tractaria d'un vilatge que té els seus orígens en la colonització romana del territori.
Geografia
Localització i característiques generals del terme
Situació de la comuna de Taurinyà en el Conflent
El terme comunal de Taurinyà, de 145.000 hectàrees d'extensió, és situat[2][3] en els contraforts septentrionals del Massís del Canigó, en una posició propera al centre de la comarca del Conflent, al seu sud-est. És molt a prop del monestir de Sant Miquel de Cuixà, del terme veí de Codalet.
La comuna de Taurinyà és la vall de la Lliterà, o Ribera de Taurinyà, o Ribereta de Sant Miquel, quasi en la seva totalitat, des de la seva formació entre contraforts del Massís del Canigó, fins a la seva entrada en terme de Codalet, prop de Sant Miquel de Cuixà. És una vall esbiaixada de sud-est a nord-oest, amb el Canigó com a punt més elevat del terme, al sud del seu territori, emmarcada per dues carenes de contraforts del Canigó que separen Taurinyà dels termes veïns i de dues valls paral·leles.
Taurinyà en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals)Poble vell: placeta a la cruïlla dels carrers dels Baus, Nou i Fumat
El poble de Taurinyà es troba[4] en una petita elevació a l'esquerra de la Lliterà, molt a prop de l'extrem nord del seu terme comunal, que s'allargassà muntanya amunt pel Massís del Canigó cap al sud-est. El nucli antic era una petita agrupació de cases que tenia l'església parroquial de Sant Fruitós de Taurinyà i el seu cementiri en el seu extrem sud-est i les cases repartides al llarg del camí que resseguia la carena que separa la Lliterà (a llevant) del Còrrec de Vall Panera (a ponent). Era, per tant, un poble allargassat, que no formava, com és el cas d'altres pobles dels entorns, un nucli tancat o una cellera.
Més endavant es va formar un altre petit nucli més al nord-oest, al voltant del Carrer Nou, a l'extrem nord del qual hi ha l'Escola i la Casa del Comú, actualment tots dos en el mateix edifici, atès que l'edifici municipal ocupa l'antiga escola de nens, mentre que l'escola actual és a l'antiga escola de nenes. Més modernament, des del darrer terç del segle xx, Taurinyà s'ha estès[5] al llarg de tot el costat oest del poble vell, en forma de cases unifamiliars envoltades de jardins i horts, en la zona més planera d'un terme comunal de per si orogràficament molt accidentat.
Corts
L'antic veïnat de Corts és[6] en el sector nord-oest del terme, també al nord-oest del poble de Taurinyà. En queda la coneguda com a Torre de Corts, l'església de Sant Valentí de Corts.
Les Torres de Bercer
Tot i que són actualment desaparegudes, les Torres de Bercer estan citades en documents que parlen de les afrontacions del monestir de Sant Miquel de Cuixà. Eren a la dreta[7] de la Lliterà, al nord del terme comunal.
Llaceres, o les Llaceres
En el contrafort nord-occidental[8] del Roc Mosquit, entre 1.200 i 1.500 metres d'altitud, hi havia hagut el vilatge[9] pastoral de Llaceres o les Llaceres. Té tot un aplec de construccions de pedra seca relacionades amb el pasturatge: orris, com l'Orri d'en Ciscal o el del Clot d'en Baladre, parets per a escalonar feixes on es conreava principalment vinya, però també pomeres, oliveres i altres arbres, cortals i barraques de pedra seca.
El Salver, o els Salvers
Al sud del poble de Taurinyà, a la Vall Panera, a l'esquerra del còrrec d'aquest nom, es troba[10] el lloc del Salver, o els Salvers, on hi hagué unes mines[11] de ferro, de les quals hi romanen dos forns i dues tremuges, a més de la mina de ferro, que s'han adequat perquè el lloc pugui ser visitat.
Els masos del terme
El terme de Taurinyà no té pràcticament cap construcció aïllada destinada a habitatge. Ara bé, sí que s'hi troben la Barraca d'en Patert, les Barraques d'en Delòs, el Cortal Acezat, dos Cortal Colom, el Cortal Feliu, el Cortal Nicolau, el Cortal Pardinella, el Cortal Sagàs, el Mas de l'Artiga, el Molí, el Molí de Balaig, el Molí de l'Entrada de Balaig, l'Orri de Balaig, l'Orri dels Cortalets, l'Orri d'en Ciscal, l'Orri d'en Coronell, l'Orri d'en Feliu, o de les Feixes d'en Manxina, dos Orris d'en Manuel, la Trémie, el Túnel i la Usina. També es conserven les ruïnes del Barratge i dels Forns. Com a construccions religioses hi ha l'oratori de la Mare de Déu i l'Oratori de Sant Valentí. A causa de pertànyer a la zona més elevada del Massís del Canigó, a Taurinyà pertanyen la Casa Forestal de Balaig, el Refugi de la Jaça dels Cortalets, el Refugi o Xalet dels Cortalets i la Taula d'Orientació del Canigó. Resten algunes mostres de les antigues mines de Taurinyà: el Mener, o els Meners, el Mener de l'Or i els Meners, o Meners dels Salvers.
Hidrologia
Cursos d'aigua
La Ribera de Taurinyà, o Ribereta de Sant Miquel, o la Lliterà, afluent de la Tet, és el principal curs d'aigua del terme. Entorn seu s'articula la resta d'elements fluvials. La Lliterà s'origina sota mateix i al nord-est del cim del Canigó, des d'on davalla primer cap al nord i després decantant-se progressivament cap al nord-oest, i recull les aportacions de tot de canals (torrents pirinencs) i còrrecs: canals dels Cortalets, dels Belitres, de la Font de les Sordes, de les Sordes, del Davant del Prat, de Sant Joan, del Prat, de les Truges, de les Bigues, de Pontarrons, de l'Hort, de l'Avellanosa, o de la Balagosa, del Cabrer, Canal Verd, de Barejos, del Batlle, de la Cigalota, o de la Canaleta, de la Baga, de l'Escala de l'Ós, dels Grèvols, de Carrer Blanc, dels Estellers, abans de Pere Oliva, de la Canaleta, de Pere Oliva, de la Lloera i del Ramat. Més al nord d'aquest darrer torrent, passat el Roc del Gripau, reben el nom de còrrecs: Còrrec del Salt de l'Aigua, del Jual, del Molí, d'en Marimont, dels Terrers i de Vall Panera, curs d'aigua de llarg recorregut en part paral·lel a la Lliterà, i que aporta els còrrecs del Clot del Baladre, del Quintar, de la Font del Rei, de les Planes, de Vall Fortià, de l'Arbocer i de Corts, o Torrent dels Escorridors. Després del Còrrec de Vall Panera, la Lliterà rep encara els còrrecs de la Torre de Corts, de Feixans i de la Coma dels Ocells. Finalment, el Còrrec del Solà de Corts s'origina a Taurinyà però desemboca en la Lliterà dins del terme de Codalet, i a l'extrem nord de la comuna de Taurinyà neixen els còrrecs de les Artigues i de Corts (diferent de l'anterior), que davallen cap al terme de Rià i Cirac, afluents del riu Merder.
Fonts
El terme de Taurinyà és ric en fonts; s'hi poden trobar les fonts de Flagells, de la Perdiu (font captada), de la Sauma, del Cadell, del Citralar, de l'Orriot, del Rei, dels Polls, d'en Feliu, d'en Lloris, d'en Matriça, d'en Terrissó, de Sant Joan, de Sant Valentí i la Font Envoad.
Altres
Cal destacar que en la breu zona plana del nord del terme, ran de la Lliterà, hi ha el Rec de Boera, canal d'irrigació. A prop del límit sud del terme hi ha la zona de l'Estanyol, amb petits estanys de muntanya. Prop i al sud del poble, a la llera de la Lliterà hi ha el Gorg d'en Blandinat.
Orografia
Les formes de relleu reflectides en la toponímia de Taurinyà són les següents:
Vall, o Avetar, de Balaig, la Vallesa, Vall Fortià i Vall Panera.
El terme comunal
Les partides i indrets específics del terme de Taurinyà són els següents: les Alzines, l'Apotrecaria, l'Arbocer, l'Artiga Blava, l'Artiga Rosta, les Artigues, Balaig, la Barrera, Blats de la Cigalota, la Boïga, la Bretxa Durier, el Cadiller, les Calces del Dimoni, Camí, o Costes, de Fillols, Camí dels Olius, Camí Vell de la Muntanya, Camp d'en Matriça, Camp d'en Tirinari, Camp Teuler, Cap Rec, la Cascada, Cassanet, la Castanyereda, la Cigalota, Clau Major, la Closa de Dalt, les Closes, Clos Sant Joan, la Colomina d'Avall, les Colomines de Dalt, el Conc, els Cortalets, Corts, les Deveses, Entrada de Balaig, l'Era Vella, l'Escala de l'Ós, les Esquerdes d'en Toni, l'Estanyol, els Estellers, les Estrilles, o les Trilles, la Falguerosa, Feixans de Baix, Feixans de Dalt, Feixes d'en Manxina, el Fornàs, el Forn de la Calç, Frisells, la Jaça dels Cortalets, la Jaça d'en Blantinat, el Jual, Llaceres, o les Llaceres, la Llongadera, la Llosa, Lluc, el Mall del Pi, Martisalem, els Olius, l'Orri d'en Feliu, l'Orriot, la Pastissera, el Pou, el Pouador, el Prat, el Prat del Sagristà, la Pujada del Molí, Querraig, el Quintar, el Ras dels Cortalets, el Riberal, el Riberal del Molí, la Roda, el Salt del Citralar, el Salver, les Sordes, les Tartelles, les Tarteres, la Terra Roja, els Terrers, els Terrers Blancs, la Tinada, els Tres Avets, Vistes de la Mar i la Ximeneia.
Transports i comunicacions
Carreteres
Una sola carretera travessa el terme de Taurinyà: la D - 27 (Prada - N - 116, a Serdinyà), que uneix Taurinyà amb Codalet (3,4 quilòmetres) i Prada (4,1), cap al nord, i amb Fillols (2,6), Vernet (4,7), Saorra (7,6), Aituà (9,8), Escaró (11,4), Joncet (13,8) i Serdinyà (15), cap al sud-oest. És una carretera llarga i recargolada, perquè està recorrent tota l'estona els contraforts septentrionals del Massís del Canigó.
Transport públic col·lectiu
Taurinyà no té cap servei de transport públic habitual. Com altres pobles petits, disposa del TAD (Transport a la demanda).
Els camins del terme
Alguns dels camins de Taurinyà enllacen aquest poble amb els veïns: Camí de Cirac, Camí de Clarà, Camí Vell de Fillols, Camí d'Estoer als Cortalets, Camí Vell de Cirac als Meners, Camí Vell de Prada a Fillols, o de Codalet a les Mines, Ruta de Clarà, Ruta de Fillols i Ruta de Prada. Altres camins són interns del terme de Taurinyà: Camí dels Cortalets, o de Balaig, Camí de Feixans, Camí de les Deveses, Camí del Jual, Camí de Llaceres, Camí del Quintar, Camí del Salver, Camí de les Tarteres i Tira dels Meners. El fet de ser zona de muntanya molt fressada pels excursionistes fa que a Taurinyà hi hagi diverses rutes de muntanya: una part del Balcó del Canigó, els camins de Gran Recorregut GR - 10 i GR - 36, el Camí del Canigó pel Clot dels Estanyols, el Camí del Canigó, o Camí dels Cortalets, i el Camí del Canigó, o Ruta Forestal dels Cortalets.
Activitats econòmiques
Avui dia romanen actives a Taurinyà una quinzena d'explotacions agrícoles, que treballen a penes una trentena d'hectàrees productives. S'hi cullen pomes, peres, préssecs i albercocs, a més d'una mica de vinya i hortalisses, tot en petites quantitats. Una mica més extens és l'espai destinat a farratges i pastures (unes 20 ha), tot i que la cabana ramadera abraça una dotzena de caps de boví i un centenar de cabres.
Les mines del Salver, que durant la primera meitat del segle XX foren importants per al poble, es van tancar el 1962, juntament amb les veïnes mines de Fillols.
Història
Edat mitjana
El lloc de Taurinyà està documentat des de l'any 846 (Taurinianum), depenia majoritàriament de Sant Andreu d'Eixalada, monestir des del qual es va fundar Sant Germà de Cuixà, antecedent immediat de Sant Miquel de Cuixà. Al llarg de l'Edat Mitjana aquest domini es va confirmar diverses vegades.
Demografia
Demografia antiga
La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)[12]
Evolució demogràfica de Taurinyà entre 1358 i 1789
1358
1365
1378
1470
1515
1553
1709
1720
1767
1774
1789
28 f
30 f
14 f
9 f
11 f
7 f
50 f
39 f
284 h
80 f
70 f
Notes:
1358 i 1365: dels quals, 5 f per a Corts;
1378: dels quals, 3 f per a Corts.
Demografia contemporània
Evolució de la població
1793
1800
1806
1821
1831
1836
1841
1846
1851
499
385
426
408
477
454
466
461
441
1856
1861
1866
1872
1876
1881
1886
1891
1896
447
430
453
405
563
595
504
502
477
1901
1906
1911
1921
1926
1931
1936
1946
1954
466
505
492
356
287
260
242
248
235
1962
1968
1975
1982
1990
1999
2006
2007
2012
215
242
225
215
248
307
316
318
329
2015
2016
332
334
Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[13] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[14]
Evolució de la població
Població 1962-2008
Administració i política
La Casa del Comú de Taurinyà
Batlles
Alcalde
Període
Michel Berthomieu
Març del 1983 - Març del 1989
Bernard Loupien
Maig del 2001 - Moment actual
Legislatura 2014 - 2020
Batlle
Bernard Loupien, Vicepresident de la Comunitat de Comunes del Conflent - Canigó.
L'escola de TaurinyàEscenari per a actes a l'aire lliure
A Taurinyà hi ha una escola per als ensenyaments maternal i primari, amb les dues seccions distribuïdes en una aula cadascuna dins del mateix recinte escolar. Per a nivells d'ensenyament superior, els joves i adolescents de Taurinyà poden assistir als col·legis de Arles, Illa on Prada, per a la secundària, o els liceus de Prada per al batxillerat.
A Taurinyà hi ha dues associacions culturals actives: Taurinyamuse, que s'ocupa de la promoció d'actes festius locals, i La perrucherie, associació amb finalitats culturals i econòmiques. Cal destacar que Taurinyà està ben proveït de locals municipals, amb una sala de festes prou gran, per al volum del poble, i un escenari a l'aire lliure, davant per davant de la sala de festes, apte per a espectacles estiuencs.
Becat, Joan. «169 - Taurinyà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
Coromines, Joan. «Taurinyà». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1997 (Onomasticon Cataloniae, VII Sal - Ve). ISBN 84-7256-854-7.
Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5.
Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9.
Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Taurinyà». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
