Antoni Pau Centena (Serrallonga, 16 de maig del 1616[1] - Barcelona, 11 de desembre del 1691)[2] va ser un religiós nascut al Vallespir que s'establí a Barcelona.
Biografia
Estudià a Camprodon i posteriorment a les universitats de Perpinyà, València, Barcelona i Salamanca i s'especialitzà en teologia. Després de ser ordenat sacerdot pel bisbe de Barcelona, va ser rector d'Orpí i de Sant Fèlix de Sabadell (1644-1654). A Sabadell gestionà la vinguda d'una comunitat de frares caputxins, que van fundar el primer convent que hi hagué a la ciutat. Atès que gaudia d'un gran prestigi com a músic, va ser el primer clergue de la capital vallesana que fomentà l'educació musical dels ciutadans.[2]
Renuncià al rectorat per traslladar-se a Roma (1655), on Alexandre VII li atorgà el títol de degà de la catedral de Barcelona i el de prior de Sant Joan d'Isil el 16 de maig del 1658.
L'Escola de Crist comissionà Agustí Antoni Minuart i Parets perquè n'escrigués una biografia laudatòria, El solitario en poblado. Vida del venerable e ilustre doctor Antonio Pablo Centena.
El seu epitafi feia:
| «
|
Antonius Paulus Centena,
Sanctæ Theologiæ Doctor,
Hujus almæ eeclesiæ Decanus.
Vir
Vitâ conspicuus, pænitentiâ stylita:
In frequentibus Dæmonum victoriis
Alter Antonius;
Novus solitarius in civitate.
Paulus moritur mundo
Vivit in cœlo,
Piâ credulitate.
Obiit die 11 decembris M. DC. XCI.
|
»
|
| — [3]
|
Referències
Bibliografia
