María Varona

María Varona

María Pérez de Villanañe
La Varona Castellana al Semanario pintoresco español (1848)
Tipus	personatge llegendari
Origen	Villanañe
Context
Mitologia	mitologia basca
Dades
Pseudònim	La Varona
Gènere	femení
Naixement	Villanañe , segle XI
Mort	segle XII

María Pérez de Villanañe, coneguda com a María Varona (Villanañe, segle XI - segle XII) o la Varona, va ser, segons la tradició popular basca, una dona que hauria viscut al tombant del segle xi al municipi de Gaubea (Valdegovía en castellà), a la quadrilla d'Añana d'Àlaba. Malgrat que la seva genealogia és incerta i fins ara no se n'ha trobat cap document contemporani, és l'origen i el símbol del llinatge dels Varona, el solar i casa-torre del qual es troba a la localitat de Villanañe –a Gaubea– i compta amb una llarga tradició cronística i literària.

La crònica de Lope Varona al seu Memorial de 1573 recull una de les versions més esteses sobre la llegenda de María Pérez, la Varona. Segons aquesta obra, María Pérez va decidir d'acompanyar els seus germans Gómez i Alvar Pérez a servir en una guerra del rei Alfons VI de Lleó (1040-1109) contra el regne d'Aragó, «vestint-se i armant-se de la mateixa manera que ells». En la confusió de la batalla, María es va trobar amb el rei Alfons el Bataller (1073-1134), el va capturar i el va lliurar a Alfons VI, qui li va dir: «Heu obrat, no com a dèbil dona, sinó com a fort baró [varón en castellà], i heu d'anomenar-vos Varona vós i els vostres descendents» («Haveis obrado, no como dèbil muger, sino como fuerte varon, y debeis llamaros Varona vos y vuestros descendientes»).^[1]

Tanmateix, hi ha un document anterior, datat a la segona meitat del segle xv, procedent del monestir de Sant Zoilo de Carrión de los Condes, en què es presenta María Pérez com a esposa del fill del rei d'Aragó Don Vela (emparentat amb el fundador del llinatge dels Vela, Vela Jiménez), qui es va casar amb ella pel fet de ser hereva de Villanañe i de Karkamu, a Gaubea. Segons aquesta versió, María Pérez va acompanyar el seu marit a lluitar contra els sarraïns a Valladolid, prop de Dueñas, on aconseguí no només derrotar el "rei moro", sinó també tallar-li el cap, per la qual cosa es guanyà l'apel·latiu de Vara handia, que suposadament voldria dir aleshores en basc 'llança gran, llança forta' (actualment, en basc, bara és 'vara', mentre que 'llança' es diu lantza). D'aquest Vara handia procediria el cognom Varona.

S'ha especulat que el cognom Varona podria ser una alteració del Barahona original. El cognom Pérez de Barahona sembla remuntar dins la història de la família fins al 1137, quan Alfons VII de Lleó va atorgar el lloc de Villanañe a Martín Pérez de Barahona pels serveis prestats a la corona.^[2]

A partir d'una data indeterminada, la transmissió oral i les cròniques familiars van anar afegint de mica en mica diverses qüestions etimològiques i altres detalls als fets històrics originals fins a arribar a conformar el cognom Varona, entroncat amb la figura d'una dona valenta, María Pérez. Aquestes històries, a més de recollir la tradició de la dona lluitadora, remunten els orígens del llinatge als començaments de la Reconquesta i fins i tot a l'època dels visigots.^[2] Molt possiblement, a l'edat mitjana aquesta història circulava com a romanç o cançó de gesta juntament amb altres versions, i devia quedar fixada així al segle XV com una manera de legitimar els orígens del llinatge, guarnits amb elements històrics i fabulats.^[1]

D'altra banda, es diu que el cognom Barahona podria tenir relació amb el topònim homònim de la província de Sòria, lloc probable de procedència dels primers membres del llinatge assentats a Villanañe. De fet, a Sòria també hi ha indicis de llegendes similars que guarden paral·lelismes amb la de María Pérez. En una de les versions sorianes, la dama Elvira, filla del Comte de Barahona, s'enfronta a Alfons el Bataller a Ariza per mandat del rei castellà, ja que el seu pare estava lluitant al costat del Cid i havia deixat les seves terres indefenses. Després de la victòria sobre el rei aragonès, Elvira va rebre el títol de «Barona (sic) de Castella».^[1] A l'escut de la localitat de Baraona es representa una dama a cavall esgrimint una espasa en record d'aquesta llegenda.

Lope de Vega va convertir en personatge literari María Pérez, la Varona, a principi del segle xvii.^[1] De manera similar a altres dones que van protagonitzar principalment comèdies al Segle d'or espanyol i que, disfressades d'homes, van participar en diferents combats d'espasa,^[3] Lope de Vega fa servir la tradició de la llegendària María Pérez presentant-la en diverses obres: a La Filomena, La Jerusalén Conquistada^[1] i, sobretot, a La Varona Castellana:^[4]

Més tard, diversos autors van recollir la història del llinatge adaptant-la a altres obres ara La heroína de Villanañe, de l'autor de Vitòria Manuel Díaz de Arcaya (1841-1916), a la fi del segle xix.^[5]

El vestíbul del palau dels Varona acull l'escultura en pedra d'una dama agenollada que, malgrat que de vegades s'ha identificat amb «La Varona»,^[2] correspondria més aviat a l'escultura funerària de la sepultura de María de Pinedo, muller d'Amador Varona, i que anteriorment va estar instal·lada a la parròquia de Miranda de Arga (Navarra).^[1]

La font situada al jardí del conjunt dels Varona es remata així mateix amb un bust de la Varona empunyant una espasa.^[1] També es representa de manera semblant a l'escut dels Varona, situat al temple parroquial de Villanañe.^[2]

Una altra imatge curiosa de La Varona Castellana, pintada a tot color, s'inclou a la Crònica de Fra Miguel Varona.^[1][6] Diverses representacions més de La Varona es recullen en diferents gravats i publicacions.

• "La Varona", una alavesa de armas tomar a El Correo (11/10/2018) (castellà)
• María Pérez, la Varona a EITB (21/4/2021) (castellà)
• María la Varona a Eusko Ikaskuntza a YouTube (basc)