Intxitxu

Un intxitxu[n 1] ('bruixot' en basc[1]) és un geni de la mitologia basca que viu en llocs abandonats o en coves.[1][2] Se'l con

Intxitxu
Infotaula personatgeIntxitxu

Intxixua al Caranval d'Oiartzun el 2023 Modifica el valor a Wikidata
Tipuscriatura mitològica
mag Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia basca Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimIntxixu, Intxisu, Intxiso, Intzizu, Intxusi, Itxiso, etc. Modifica el valor a Wikidata
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbruixeria Modifica el valor a Wikidata
Altres
Dominicromlec Modifica el valor a Wikidata
EquivalentMairu Modifica el valor a Wikidata

Un intxitxu[n 1] ('bruixot' en basc[1]) és un geni de la mitologia basca que viu en llocs abandonats o en coves.[1][2] Se'l coneix amb diversos noms alternatius en funció de la zona: intxixu, intxisu, intxiso, intzizu, intxusi, itxiso, etc., tots en variants del guipuscoà.[1] Especialment conegut a Oiartzun, l'intxixu és també el personatge principal del Carnaval d'aquesta localitat.

Etimologia

El mot intxixu prové del castellà hechizo o d'una variant popular asturiana henchizo, d'idèntic significat, que literalment i figurativa volen dir 'encanteri'.[1] Hi ha una coneguda expressió basca que fa «Intxixu batek esan...» i que es pot traduir per «M'ha dit un ocellet...»[3]

Creences

Sovint, els intxixuak són entitats secundàries vinculades a diversos atributs o altres esperits, cosa que els fa difícils d'identificar.[4] També s'associen de vegades amb una sorgin, una lamina, un ésser maliciós o amb nois de les fades que haurien excavat l'interior de la muntanya per a crear-los bells indrets i palaus.[1] Per a Julio Caro Baroja, l'intxisu és una mena de dimoni silvestre, potser emparentat amb l'iratxo, tot i que no en troba gaire referències.[5] A la regió d'Ataun es diu que l'intxitxu és un sorgin (bruixot). N'hi ha que diuen que és l'equivalent masculí de la sorgin dona.[1]

Dins la literatura oral basca que van recopilar estudiosos com ara Resurrección María de Azkue i José Miguel de Barandiarán, els follets i els fantasmes hi juguen un paper destacat. Una d'aquestes criatures podria ser l'intxisu, un ésser enigmàtic que s'associa amb els cromlecs, que esdevenen els seus llocs de trobada i fins i tot cementiris.[6]

A Oiartzun, segons creença popular, els intxitxuak són éssers mitològics que vivien a les coves d'Arditurri, una mena de genis als quals s'atribueix la construcció de cromlecs, així com els seus llocs d'enterrament, a les muntanyes properes.[1] Serien, doncs, els equivalents locals dels mairuak, els moros gegantins típics de la mitologia dels Pirineus: en altres llocs del País Basc, els cromlecs s'anomenen mairubaratzak ('horts dels moros'). D'altra banda, s'ha especulat amb la possibilitat que el mot intxisu estigui relacionat amb el nom de la nou, intxaur, a partir d'intxa-hur[7] 'avellana d'intxi',[6] de la mateixa manera que el cigró es diu en basc mairu-ilar 'pèsol de moro'.[8]

Notes

  1. ↑ Intxitxu és el sintagma nominal. En basc, com a llengua aglutinant que és, cal afegir a aquest sintagma els determinants i qualificadors en funció de la frase. Els més bàsics són -a (cas absolutiu) i -ak (article plural), així doncs: Intxitxua 'el bruixot' i Intxitxuak 'els bruixots'.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «intxixu» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  2. ↑ Barandiarán, José Miguel de. Mythologie basque [Mitología vasca] (en francès). Traducció: Olivier de Marliave. Pròleg: Jean Haritschelhar. Fotografies: Claude Labat. Tolosa de Llenguadoc: E.S.P.E.R., 1989 (Annales Pyrénéennes). ISBN 2907211056. OCLC 489680103. 
  3. ↑ «Intxixu batek esan» (en basc i castellà). euskadi.eus. Govern Basc. [Consulta: 20 gener 2026].
  4. ↑ Labat, Claude. Libre parcours dans la mythologie basque : avant qu'elle ne soit enfermée dans un parc d'attractions (en francès). Baiona; Donostia: Lauburu; Elkar, 2012, p. 53. ISBN 9788415337485. OCLC 795445010. 
  5. ↑ Caro Baroja, Julio. «El mundo mítico». A: Los vascos (en castellà). Madrid: Ediciones Istmo, 1971, p. 299 (Fundamentos, 9). ISBN 84-7090-010-2. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Bengoechea, Antonio. «Duende» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  7. ↑ «hur» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  8. ↑ «mairu-ilar» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].

Bibliografia

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Intxitxu

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.