Eguzki

Eguzki

Eguzki, Ortz i Amalur segons Claude Labat
Tipus	deïtat solar
Context
Mitologia	mitologia basca
Dades
Pseudònim	Eguzki Amandre i Eki
Gènere	femení
Família
Mare	Amalur
Germans	Ilargi
Altres
Domini	Sol

Eguzki ('sol' en basc) és una divinitat femenina de la mitologia basca que simbolitza el sol. És germana de la lluna (Ilargi) i filla de la mare terra (Amalur). En alguns indrets de les muntanyes navarreses la saluden dient-li àvia (Eguzki Amandre 'àvia sol'^[1][2]) i en altres llocs, com ara a la comarca de Guernica, se la considera una persona sagrada i se li atorguen els qualificatius de beneïda i santa.

A més de les seves propietats naturals, el sol té el poder d'expulsar els mals esperits que, de nit, exerceixen la seva influència sobre el món. Les bruixes i bruixots (sorginak en basc) queden immobilitzats si són atrapats pel sol abans que puguin completar les seves accions. Alguns genis s'han de retirar als seus caus subterranis quan surt el sol, ja que, si els seus raigs els toquessin, perdrien les seves propietats màgiques.^[3]

Les variants locals més conegudes del mot basc Eguzki són Eki, Ekhi (a Zuberoa), Ekheerri/Ekheeri, Ekheri (Lapurdi), Iki (Bardoze), Iguzki (Irun), Iuski (Burunda, a la Sakana) o Eguzku (Erronkari).^[4][5] N'hi ha d'altres de menys conegudes com ara Yuzki, Eguzkibegi ('ull de sol', 'raig de sol') o Jainkoaren begi ('ull de Déu').^[5]

En alguns llocs del País Basc, quan el sol es pon, es diuen algunes frases rituals, com ara:

El sol també coneix com a Santa Klara:^[4][7]

Tot i que es considera femení, a Zuberoa se l'invoca per tenir una nova dentadura i se li parla com si fos un home:^[7]

Atesa la naturalesa sagrada del sol en el món conceptual basc, no és estrany que moltes creences i ritus solars s'hi refereixin. Es diu que el sol surt ballant el matí de Sant Joan; que els banys i la rosada d'aquell matí poden protegir contra malalties durant tot l'any; que les branques d'arç blanc o freixe i certes plantes, com ara la falguera, el pericó, l'herba de Sant Joan i altres, col·locades a portes i finestres, així com les margarides, la boga i el fonoll amb què es folra aquell dia el llindar de la porta principal d'entrada, protegeixen la casa dels llamps. Les flors collides el dia de Sant Joan es fan servir com a infusió per a guarir certes malalties.

Encendre focs davant de les cases i a les cruïlles la nit de Sant Joan forma part del mateix conjunt de costums. Dins del mateix marc de rituals, les garbes d'herba cremada, enceses amb aquests focs, es porten a terres de conreu per allunyar els mals esperits i prevenir plagues i malalties als cultius. Plantar l'anomenat arbre de Sant Joan a la plaça pública significa que el seu propietari no l'ha de reclamar, encara que li hagi estat pres contra la seva voluntat.

Un altre ritu ben conegut, actiu encara avui dia al País Basc, està relacionat amb el solstici d'hivern: s'encenen fogueres de final d'any i a la nit de Nadal es crema el Gabonzuzi ('torxa de Nadal') a la llar de foc per tal de purificar els animals domèstics fent-los passar per sobre. Aquella mateixa nit, el pare de família fa la benedicció ritual del pa i es recull aigua de la font tan bon punt toca la mitjanit, per al consum domèstic.

Aquestes creences, pràctiques i objectes són segurament conceptes, ritus i ofrenes vinculats al culte solar i remeten a d'altres de ben vives, per exemple, en la mitologia catalana, com ara les fogueres de Sant Joan i el Tió de Nadal, també present en la mitologia aragonesa com a Tizón de Navidat. El cicle solar és molt important en totes aquestes cultures i, per exemple, en la basca, Nadal es diu Eguberri (literalment: 'nou dia') i Cap d'Any Gabonzar (contracció de gabon 'bona nit' i zahar 'vella').

Hi ha una flor molt abundant al País Basc, semblant al card, que està estretament relacionada amb la veneració al sol per part dels bascos: l'eguzki-lore ('flor sol'). Es creu que aquesta flor, posada a la porta de casa, protegeix els seus habitants dels mals esperits durant la nit.

Una popular llegenda basca explica com Amalur (l'alter ego de Mari) va ajudar els homes a protegir-se de Gaueko ('de la nit, nocturn'), el malèfic geni de les tenebres. Primer els va donar la llum de la seva primera filla, Ilargi (la lluna), però era insuficient i els homes van demanar-li ajuda de nou, de manera que la deessa els va beneir amb la seva segona filla, Eguzki (el sol). Tanmateix, la nit continuava sent perillosa i Mari va beneir amb la seva protecció qualsevol llar que tingués una Eguzki-lore a l'entrada: si algun esperit maligne pretenia entrar a la casa i es trobava aquesta flor, havia d'aturar-se per a comptar-ne els nombrosíssims pèls o bràctees de la inflorescència, de manera que el dia el sorprenia sense haver acabat la seva tasca.

Princesa de Mundaka

Sugaar (Foc, serp)

Mari (Deessa)

Amalur (La Mare Terra)

Jaun Zuria  (Senyor de Biscaia)

Mikelats (Mal esperit)

Atarrabi (Bon esperit)

Eguzki amandre   (L'àvia sol)

Ilargi amandre   (L'àvia lluna)

Urtzi (Déu del cel)

Hodei (Núvol, tro)

Eate (Tempesta)

Jaunagorri   (Tempesta)

Eguen (Déu de la llum)

Gaueko  (La nit)

Aide   (Aire, boira)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eguzki

• Barandiarán, José Miguel de. Dictionnaire illustré de mythologie basque [Diccionario Ilustrado de Mitología Vasca y algunas de sus fuentes] (en francès). Traducció: Michel Duvert. Donostia, Baiona: Elkar, 1993. ISBN 2903421358. OCLC 416178549.