Idittu és un dels nombrosos noms alternatius que rep l'iratxo, un geni nocturn de la mitologia basca.[1] Es tracta d'una mena de follet entremaliat que
Escultura «Idittu», obra de Néstor Basterretxea | |
| Tipus | criatura mitològica |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia basca |
| Dades | |
| Pseudònim | Iditu, Iditxu, Ireltxu |
| Altres | |
| Equivalent | iratxo |
Idittu és un dels nombrosos noms alternatius que rep l'iratxo, un geni nocturn de la mitologia basca.[1] Es tracta d'una mena de follet entremaliat que és especialment conegut a Guipúscoa i Biscaia.[2] No és malèvol, però li agrada guiar qualsevol que, mogut per la curiositat, el segueixi a través de barrancs, precipicis i altres llocs perillosos, on sovint es diu que resideix el diable.[3]
A banda d'Idittu, l'Iratxo s'anomena també, segons la zona, Iditu, Iditxu, Irel, Irelu, Irel-suzko, Ireltsu, Ireltxu o Ieltxu.[4]
No gaire lluny del pont anomenat Ibarrekozubi a Gautegiz-Arteaga, aquests genis apareixien com a flames de foc que emergien de terra, cosa que feia sospitar que no fossin més aviat focs follets. A Bermeo, a la zona d'Erreginazubi, vagaregen pel camp, sense entrar mai a la zona urbana, des del toc d'ànimes al toc d'alba o, en alguns casos, fins que canta el gall. Els habitants de la casa Atxurra deien que de nit, en forma de llums, s'allunyaven molt, viatjant per les muntanyes.[5]
Resurrección María de Azkue i José Miguel de Barandiarán van descriure l'idittu com un ocell que apareixia de nit quan ningú no l'esperava ni el cridava i quan ho feia, alenava foc per la boca, com si fos un drac, abans de volar, de manera que qualsevol que el veiés se sentia atret a seguir-lo. La llegenda diu que aquest estrany ésser és capaç de desorientar qui el segueixi tot alterant la llum i les ombres de la lluna; així, el viatger que el segueix es perd, travessant els boscos als quals el condueix, sense adonar-se que en la seva desorientació. L'ieltxu el condueix a avencs o congostos. Les rases i les cavernes són l'habitatge habitual d'aquest esperit.[5] Una flama ardent en la nit fosca és el que acostuma a assenyalar la seva presència. En aparèixer inesperadament, inspira terror.
Barandiarán va recollir la següent contalla:
| « | (castellà) Muchas veces en los caseríos de Bermeo, en un cruce de caminos o así, han aparecido los iditxu o iritxu. Estos suelen ser semejantes a las crías de cerdo y cogiendo a cualquier hombre le suelen llevar entre bosques, zarzas y abismos golpeándoles contra las esquinas; aunque no les suelen hacer mayor daño. Después dejan al hombre en el sitio donde le recogieron
|
(català) Moltes vegades als caserius de Bermeo, en una cruïlla de camins o alguna cosa semblant, han aparegut els iditxu o iritxu. Aquests solen ser semblants a les cries de porc i agafant qualsevol home el solen portar entre boscos, esbarzers i estimballs picant-los contra els cantons; tot i que no els solen fer gaire mal. Després deixen l'home al lloc on el van recollir | » |
| — José Miguel de Barandiarán[5] | |||
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.