Intersindical-CSC

Intersindical-CSC

Dades
Nom curt	I-CSC
Tipus	sindicat
Ideologia	sindicalisme independentisme català republicanisme
Història
Reemplaça	Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya Sindicat de Quadres de Catalunya
Creació	1990
Activitat
Membre de	Federació Sindical Mundial (2008–)
Membres	4.612 (2019)
Governança corporativa
Seu	Rocafort, 242 bis Barcelona
Secretari general	Sergi Perelló i Miró (2020–)
Joventuts	l'Eina
Altres
Color
Número de telèfon	[phone]
Lloc web	http://www.intersindical-csc.cat

La Intersindical - Confederació Sindical Catalana o Intersindical-CSC (I-CSC) és un sindicat independentista i de classe català, fundat l'any 1990 i constituït el 1993.^[1] Des del juny de 2020 n'és secretari general Sergi Perelló i Miró.^[2] És membre de ple dret de la Federació Sindical Mundial, la segona federació mundial de sindicats. Al mateix temps és fundadora i membre del Consell de la Plataforma de Sindicats de Nacions Sense Estat. Per altra banda, és membre actiu de la Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR) i participa de diverses plataformes socials com Som Escola, Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia o International Action for Peace.

El sindicat no té cap vinculació política partidista, no obstant és habitual trobar entre les seves files militants de base d'Esquerra Republicana i de l'Esquerra Independentista, tenint en compte que tant des de Jovent Republicà com des de La Forja i Poble Lliure s'aposta per reforçar el sindicat.^[3][4]

Història

Parlament del secretari general d'I-CSC, Carles Sastre, a l'acte final de la vaga del 8N

L'any 1980 es forma la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya (CSTC) a partir de l'acord aconseguit entre la Solidaritat d'Obrers de Catalunya (SOC) i l'organització sindical vinculada al Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) anomenada Col·lectius de Treballadors pel Sindicat de Catalunya (CCTT).

El 1985 la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya (CSTC) es va unir a dues organitzacions menors i va néixer la Confederació Sindical Catalana (CSC). El sindicat va entrar en crisi el 1986 i posteriorment el 1987 una part de la seva militància, situada ideològicament més a prop de l'extrema esquerra, va fundar la Coordinadora Obrera Sindical (COS).^[5] Entre 1987-1988 en fou secretari general Jordi Fayos i López. Posteriorment el 1989 es van produir una nova escissió, militància que passà majoritàriament a Comissions Obreres.

Refundació

El 1990, es va produir la refundació del sindicat amb un congrés, celebrat a Vic, on es va posar fi al procés disgregacionista del sindicat i es va rebatejar amb el nom actual d'Intersindical-CSC. Fins al 1993 es van afegir a la Intersindical-CSC diferents sindicats de branca i empresa que avui conformen l'actual I-CSC sota un model organitzatiu confederal però sense perdre el referent de classe. El congrés constituent de la Intersindical es va celebrar el novembre de 1993 a Tarragona, amb Miquel Porter com a primer secretari general del sindicat.^[6] Durant el II Congrés confederal de la I-CSC celebrat el 1998 es realitza una profunda renovació generacional del sindicat i un enfortiment dels principis sindicals i nacionals de l'organització.^[5]

A partir de 2004 es va reconduir la central sindical cap a posicions clarament d'esquerres i independentistes, amb la voluntat de ser el sindicat nacional i de classe de referència dels Països Catalans. Entre 1998 i 2013, la secretària confederal fou Isabel Pallarès i Rogué, i a partir del 6 d'abril de 2013 se n'encarregà el fins al moment secretari d'acció sindical Carles Sastre i Benlliure. D'ençà el juliol del 2020, passa a ser secretari general Sergi Perelló i Miró, que ja n'era fins aquest moment vicesecretari general.

El 2017 el sindicat convoca a la vaga general del 8-N, i dos anys després faria un salt de qualitat en la seva representació sindical augmentant el número de delegats i arribant a ser la primera força a l'administració catalana.^[7]

El 2021, durant la pandèmia de la Covid-19, el sindicat juntament amb l'Assemblea Nacional Catalana van impulsar la plataforma Alcem-nos i un manifest conjunt de cara al Primer de Maig d'aquell any per ''enfortir l’independentisme en el marc de la crisi econòmica derivada de la pandèmia'', incloent també una resposta unitària de país en defensa de la democràcia, l’autodeterminació de Catalunya i la fi de la repressió.^[8]

Organització

Manifestació convocada per la Intersindical-CSC en Barcelona

Congressos

• Congrés Constituent. Es va fer a Tarragona els dies 13 i 14 de novembre de 1993.

• II Congrés Confederal. Es va fer a Barcelona el 25 d'abril de 1998.

• Congrés Extraordinari del juny del 2000.

• III Congrés Confederal. Es va fer a Barcelona el 20 de novembre de 2004.^[9]

• Congrés Extraordinari del 24 d'octubre de 2008.

• IV Congrés Confederal. Se celebra el 21 de desembre de 2008.^[10]

• V Congrés Nacional. Es va fer a Barcelona el 6 d'abril de 2013.^[11]
• VI Congrés Nacional. Es va fer a Barcelona el 30 de juny de 2018.^[12]
• VII Congrés Nacional. Es va fer a Barcelona el 12 de novembre de 2022.^[13]

Estructura

Logotip de l'Espai Jove de la Intersindical-CSC

La CSC és un sindicat independentista i de classe que agrupa tots els sectors productius. Està estructurat en federacions professionals, unions territorials (UT) i l'Espai Jove (l'Eina):

• Federació de Serveis Privats
• Federació de Serveis Públics
• Federació d'Indústria
• Unions territorials
• Espai Jove: l'Eina

Secretaris generals

• Miquel Porter (1993-1998)
• Isabel Pallarès i Rogué (1998-2013)
• Carles Sastre i Benlliure (2013-2020)
• Sergi Perelló i Miró (2020-)

Resultats electorals

Nombre de delegats a Catalunya^[14]

Any[n. 1]	Treballadors[n. 2]	Funcionaris[n. 3]	Total
1997	306 / 38.662   (0.8٪)	29 / 1.827   (1.6٪)	335 / 40.489   (0.8٪)
1998	228 / 39.064   (0.6٪)	29 / 1.877   (1.5٪)	257 / 40.941   (0.6٪)
1999	149 / 42.504   (0.4٪)	20 / 1.895   (1.1٪)	169 / 44.399   (0.4٪)
2000	186 / 45.103   (0.4٪)	24 / 1.931   (1.2٪)	210 / 47.034   (0.4٪)
2001	195 / 48.000   (0.4٪)	21 / 1.995   (1.1٪)	216 / 49.995   (0.4٪)
2002	203 / 48.203   (0.4٪)	15 / 1.809   (0.8٪)	218 / 50.012   (0.4٪)
2003	216 / 49.787   (0.4٪)	21 / 2.079   (1٪)	237 / 51.866   (0.5٪)
2004	259 / 51.534   (0.5٪)	23 / 2.091   (1.1٪)	282 / 53.625   (0.5٪)
2005	268 / 52.740   (0.5٪)	27 / 2.100   (1.3٪)	295 / 54.840   (0.5٪)
2006	317 / 52.846   (0.6٪)	22 / 1.712   (1.3٪)	339 / 54.558   (0.6٪)
2007	317 / 52.846   (0.6٪)	22 / 1.712   (1.3٪)	339 / 54.558   (0.6٪)
2008	288 / 56.267   (0.5٪)	19 / 2.319   (0.8٪)	307 / 58.586   (0.5٪)
2009	271 / 57.345   (0.5٪)	18 / 2.278   (0.8٪)	289 / 59.623   (0.5٪)
2010	261 / 56.428   (0.5٪)	15 / 2.150   (0.7٪)	276 / 58.578   (0.5٪)
2011	205 / 53.883   (0.4٪)	12 / 2.676   (0.4٪)	217 / 56.559   (0.4٪)
2012	240 / 53.510   (0.4٪)	20 / 2.746   (0.7٪)	260 / 56.256   (0.5٪)
2013	227 / 52.584   (0.4٪)	20 / 2.748   (0.7٪)	247 / 55.332   (0.4٪)
2014	192 / 49.403   (0.4٪)	18 / 2.594   (0.7٪)	210 / 51.997   (0.4٪)
2015	197 / 46.605   (0.4٪)	26 / 2.691   (1٪)	223 / 49.296   (0.5٪)
2016	204 / 47.798   (0.4٪)	19 / 2.681   (0.7٪)	223 / 50.479   (0.4٪)
2017	217 / 48.392   (0.4٪)	34 / 2.699   (1.3٪)	251 / 51.091   (0.5٪)
2018	282 / 49.202   (0.6٪)	43 / 2.672   (1.6٪)	325 / 51.874   (0.6٪)
2019	579 / 49.920   (1.2٪)	221 / 2.662   (8.3٪)	800 / 52.582   (1.5٪)
2020	650 / 47.578   (1.4٪)	243 / 2.683   (9.1٪)	893 / 50.261   (1.8٪)
2021	827 / 49.779   (1.7٪)	246 / 2.749   (8.9٪)	1.073 / 52.528   (2٪)
2022	932 / 51.438   (1.8٪)	249 / 2.781   (9٪)	1.181 / 54.219   (2.2٪)

Notes

1. A dia 31 de desembre.
2. Personal que li és d'aplicació l'Estatut dels treballadors.
3. Personal que li és d'aplicació la normativa de funcionaris.

Referències

1. «Intersindical-CSC». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. ^{[enllaç sense format]} https://www.intersindical-csc.cat/2020/07/18/sergi-perello-nou-secretari-general-de-la-intersindical-csc/ Arxivat 2020-07-18 a Wayback Machine.
3. «Una finestra d'oportunitat per als sindicats amb perspectiva nacional» (en catalan). [Consulta: 3 febrer 2019].
4. «Passat, present i futur de l'esquerra independentista» (en catalan). [Consulta: 21 juny 2020].
5. «Història», 02-12-2013. Arxivat de l'original el 2019-02-03. [Consulta: 2 febrer 2019].
6. Santasusana, Marc. Sindicalisme nacional i de classe, el projecte mai reeixit; dins de Història de l'Esquerra Independentista (Carles Viñas et al.).. Manresa: Tigre de Paper, març de 2021, p. 663. ISBN 978-84-16855-83-4. 
7. «La Intersindical-CSC supera CCOO i UGT i multiplica per vuit els delegats a la Generalitat». [Consulta: 20 març 2020].
8. «L'ANC veu "estratègic" recuperar l'argumentari econòmic i social per reforçar l'independentisme». La República, 15-04-2021. [Consulta: 2 maig 2021].
9. «El tercer congrés de la Intersindical-CSC posa les bases per bastir el sindicat nacional que necessitem» (en catalan), 23-11-2004. [Consulta: 15 abril 2024].
10. Redacció. «El Congrés de la Intersindical-CSC aprova l'informe de gestió del secretariat sortint amb el 91,5% dels vots», 22-12-2008. [Consulta: 15 abril 2024].
11. Ara. «La Intersindical-CSC escull Carles Sastre com a nou secretari general», 06-04-2013. [Consulta: 15 abril 2024].
12. Redacció. «La Intersindical manté Sastre però renova la direcció - 01 juliol 2018», 14-04-2024. [Consulta: 15 abril 2024].
13. «La Intersindical celebra el seu 7è Congrés nacional, n'escull executiva i defineix el full de ruta de l'organització per als pròxims anys. - La Intersindical». [Consulta: 15 abril 2024].
14. «Eleccions sindicals». Observatori del Treball. [Consulta: 3 setembre 2021].