L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) és una organització que agrupa diferents entitats locals per tal de defensar l'assoliment dels drets nacionals de Catalunya amb l'objectiu de promoure l'exercici del dret a l'autodeterminació.[1]
L'entitat fou constituïda oficialment el 14 de desembre de 2011 a Vic.
Des d'aleshores, el nombre de municipis adherits no ha parat de créixer, aplegant setmana darrere setmana dotzenes de municipis, agafant així un pes cada cop més significatiu arreu del territori. La continuïtat del moviment permet connectar Portbou a l'Alt Empordà amb Alcanar al Montsià i Alt Àneu al Pallars Sobirà. Actualment aplega oficialment totes les diputacions provincials (Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida),[2] 37 consells comarcals (90,2% del total), 787 municipis catalans (el 83,0% del total), 9 entitats municipals descentralitzades i 1 consorci.
L'entitat fou oficialment constituïda a Vic el 14 de desembre de 2011,[11] amb l'aprovació corresponent dels seus estatuts[12] pels alcaldes de 156 municipis que van assistir a la reunió. La seva comissió executiva es va reunir per primer cop el 25 de gener de 2012, en el qual es va marcar el calendari d'actuacions i es va definir l'estratègia que se seguiria en els propers mesos.[13]
Rètol de Municipi per la Independència a l'entrada al municipi de Calldetenes (Osona).
El 10 de maig de 2012 esclatà la polèmica quan la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya envià un requeriment a l'Ajuntament de Vilablareix (el Gironès) perquè retirés «en la major brevetat possible» el rètol de l'entrada del poble que indicava la seva pertinença a l'AMI. Concretament, la conselleria dirigida per Lluís Miquel Recoder argumentava que els suports amb els noms dels pobles era «infraestructura propietat de la Generalitat». En resposta, el batlle municipal David Mascort (ERC) no cedí a les pretensions exigides i sol·licità empara i suport a la resta de municipis de l'AMI, al mateix temps que els esperonava a fer el mateix.[14][15]
En l'assemblea general del 7 de juliol a Girona s'aprovà incorporar els ens submunicipals a l'AMI: consorcis, entitats municipals descentralitzades, mancomunitats, districtes, etc. També s'acordà donar suport als municipis de poca població davant l'anunciada «Propuesta de Ley Reguladora de las Bases del Régimen Local del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas» del govern espanyol.
El 10 de juliol de 2012 l'AMI es reuneix oficialment amb Òmnium Cultural, en la qual ambdues acorden que treballaran en la mateixa causa: aconseguir el suport necessari per fer una consulta popular que reflecteixi la voluntat dels catalans d'assolir la independència.[16]
Altres municipis han aprovat mocions a favor del dret a decidir, com per exemple Pineda de Mar,[21] per donar suport a la resolució aprovada al Parlament de Catalunya el 27 de setembre de 2012. També d'altres han decidit penjar l'estelada a l'ajuntament o en un punt visible del municipi.
El PP de l'Hospitalet de Llobregat va voler que el municipi es pronunciés en contra de la independència,[22] però va retirar[23] la proposta davant del bloqueig del PSC que volia que es declarés federalista.[24]
El 29 d'octubre de 2012, el PSC de Palafolls va aprovar una moció amb la intenció de crear l'Associació de Municipis pel Federalisme Republicà, amb l'objectiu d'establir un Estat Federal, conformat per 5 estats federats (Espanya, Portugal, Galícia, Euskadi i Catalunya) amb capital a Toledo.[25]
Entitats locals adherides
(∗) = Amb moció d'adhesió encara no oficialment registrada.[26]
