PROFILBARU.COM

Vallirana
	Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	41° 23′ 16″ N, 1° 55′ 56″ E / 41.3878°N,1.9321°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit funcional territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Baix Llobregat
Capital	Vallirana
Població humana
Població	15.823 (2023) (662,05 hab./km²)
Llars	11 (1553)
Gentilici	Valliranenc, valliranenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	23,9 km²
Altitud	177 m
Limita amb	Torrelles de Llobregat ; Olesa de Bonesvalls ; Begues ; Cervelló ; Subirats
Organització política
• Alcaldessa	Eva Maria Martínez Morales (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	08759
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08295
Codi IDESCAT	082956
Lloc web	vallirana.cat

Vallirana és un municipi de la comarca del Baix Llobregat. Pertany a un extrem de la Serra d'Ordal i està situat al vessant interior del Massís del Garraf, entre els municipis de Subirats i Cervelló.

El creixement d'aquest poble durant l'última dècada ha fet que s'anés convertint en zona eminentment residencial. Actualment té més de 15.000 habitants, i a això cal afegir tots els habitatges de segona residència que s'apleguen a les nombroses urbanitzacions del terme, i que actualment ocupen gairebé les tres quartes parts del municipi.

Geografia

Llista de topònims de Vallirana (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Demografia^[1]

Entitat de població	Habitants (2023)
Vallirana	4.745
la Solana	1.949
Vallirana Parc	1.127
el Lledoner	1.069
Selva Negra	909
Vall del Sol	705
Can Batlle	664
les Bassioles	586
Can Rovira	454
la Pinetella	438
Can Julià	412
les Casetes	392
Pla del Pèlec	382
el Mirador	355
la Llibra Casanova	338
Mas de les Fonts	280
el Mas Rovira	275
la Soleia I	261
els Pinars	232
Penya Forcada	95
la Soleia II	85
Polígon industrial de Can Prunera	56
Interclub residencial	13
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
-	-	11	118	218	1.288	1.544	1.517	1.466	1.307

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
1.300	1.334	1.314	1.282	1.635	2.632	4.375	6.179	6.620	6.620

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
8.407	8.914	9.004	10.493	11.678	12.928	13.752	14.200	14.549	14.612

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
14.676	14.877	15.312	15.658	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història

A Cova Bonica es van trobar les restes de 6 individus, els seus objectes i animals, que van servir per establir que els primers ramaders i agricultors del neolític van arribar a la Península fa 7.400 anys.^[2] La història coneguda de Vallirana es remunta a quan l'any 904 s'esmenta el topònim en un document fent referència a una zona agrícola, destinada a vinya principalment, dependent del senyor de Cervelló.

La major part de les 11 masies agrícoles del cens de l'any 1533 configuren els actuals barris-urbanitzacions: Pere de la Llibra, Joan Campderròs, Bertomeu Bogunyà, Joan Blanquer, Antoni Rovira, Matheu Muntaner, Antoni Julià, Antoni Presas, Nicolau Campenar, Bernat Romagosa i Jaume Batlle.

La construcció de la carretera del Port de l'Ordal el segle xviii canvià la fesomia del municipi, i passà a generar un nucli de població entorn de la nova carretera.

L'economia de Vallirana després de la fil·loxera va canviar cap a la mineria, i posteriorment el tèxtil. Actualment, després del tancament de la fàbrica de xocolata, motivat per un incendi, existeixen diverses fàbriques de rams diversos, com metal·lúrgia, química i fusta. El negoci més potent del municipi, però, és l'explotació de les pedreres, per a la generació d'àrids o ciments.

Actualment, Vallirana és una vila descentralitzada en urbanitzacions, que si bé en el seu origen eren segones residencies, gradualment s'estan convertint en primeres. Està ben connectada amb Barcelona per autopista directa (B-20 + B-23), amb les platges de Castelldefels (A-2 + C31), i per l'interior connecta per la vella N-340 amb el Penedès.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític	Data de possessió
1979 - 1983	Vicente Tarazona Mari	PSUC	19/04/1979
1983 - 1987	Vicente Tarazona Mari	PCC	28/05/1983
1987 - 1991	Josep Alemany i Rigol	CIU	30/06/1987
1991 - 1995	Josep Alemany i Rigol	CIU	15/06/1991
1995 - 1999	Josep Alemany i Rigol	CIU	17/06/1995
1999 - 2003	Josep Alemany i Rigol	CIU	03/07/1999
2003 - 2007	Josep Alemany i Rigol	CIU	14/06/2003
2007 - 2011	Josep Alemany i Rigol	CIU	16/06/2007
2011 - 2015	Eva Maria Martínez Morales	PSC	11/06/2011
2015 - 2019	Eva Maria Martínez Morales	PSC	13/06/2015
2019 - 2023	Eva Maria Martínez Morales	PSC	15/06/2019
Des del 2023	Eva Maria Martínez Morales	PSC	17/06/2023

Administració

Durant tota la dècada dels anys 70, des de 1971 i fins a l'any 1979, l'últim alcalde de l'època franquista a Vallirana va ser un polític, Joan Farreras i Raventós. Amb l'arribada de la democràcia, les primeres eleccions municipals a Vallirana van donar la victòria al PSUC i va esdevenir alcalde Vicenç Tarazona. Tarazona i el PSUC van estar governant Vallirana fins a l'any 1987. L'any 1987, Vallirana va optar pel canvi que representava Convergència i Unió, liderada pel democristià Josep Alemany i Rigol i CiU va aconseguir l'alcaldia amb una sòlida majoria absoluta que va ser revalidada successivament l'any 1991, 1995, 1999 i 2003. L'any 2007 van formar equip de govern CIU i PP després que CiU perdés la majoria absoluta. L'any 2011, després de 24 anys de govern de CiU i d'alcaldia d'en Josep Alemany i Rigol, va esdevenir alcaldessa de Vallirana Eva Martínez, del PSC, amb un govern tripartit format per PSC, ICV i ERC. Actualment, després de les eleccions del maig de 2015, l'alcaldessa és Eva Martínez amb un govern del PSC amb majoria absoluta. A les eleccions municipals del maig del 2019, el PSC va tornar a guanyar amb majoria absoluta. En aquestes últimes eleccions del 28 de maig del 2023, el govern de Martínez, novament encapçalant la llista del PSC, perd la majoria absoluta tot i nomenar-se alcaldessa del municipi gràcies al pacte amb JUNTS.

Festes i tradicions

Festa Major de Sant Mateu el 21 de setembre.
Festa de Sant Sebastià. Commemoració d'un compromís adquirit pels avantpassats en el vot de poble, en agraïment al Sant per haver deslliurat a la població d'una terrible epidèmia de còlera. Se celebra cada 20 de gener des de l'any 1855.
Caminada Popular del Centre Excursionista. Es fa el tercer diumenge de novembre des de l'any 1981.

Entitats culturals i esportives

Radar de Vallirana
Associació Esportiva Vallirana, club de futbol sala.
Coral l'esclat
La Biblioteca de Vallirana Josep Maria López Picó és una biblioteca pública que forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.^[3] Porta el nom de Josep Maria López-Picó.
Associació Amics de Vallirana.

Personatges que van néixer o viure a Vallirana

Pau Casadesús Castro

Cristòfol Comas i Pau

Josep Maria López-Picó, poeta i escriptor.
Jordi Sierra i Fabra, escriptor.
Josep Lluís Cleries, polític.
Jesús Rollan, waterpolista olímpic

Llocs d'interès turístic

Capelles de Sant Francesc, de 1558, i de Sant Silvestre, de l'any 904.
Centre d'Interpretació del Patrimoni a la Masia Molí de Can Batlle.
Cova Bonica.
Figuera del Mas Vell del Lledoner.
Masies: Can Bogunyà, Can Campderròs, Can Julià, Can Muntaner, Can Prunera, Mas de les Fonts, Mas Lledoner i Masía i celler Can Rovira.
Molinots de la Llibra.
Museu Etnològic del Centre Excursionista de Vallirana.^[4]
Museu d'Història Religiosa de Vallirana.
Pont del Lledoner.

Referències

↑ El 1787 es desagrega de Cervelló.
↑ «Troben restes dels primers humans del neolític al Baix Llobregat». Ara, 09-05-2017. [Consulta: 9 maig 2017].
↑ «Biblioteca Popular J.M López Picó». Diputació de Barcelona.
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 128. ISBN 84-393-5437-1.