El terme municipal té una extensió de 16,04 km² i està format, a més del nucli urbà, pels barris dels Àngels i Miralles i les urbanitzacions de Can Sunyer del Palau, el Taió i Valldaina.[1]
El nom de la població deriva del Castell Vell de Rosanes, fortalesa del segle x erigida dalt d'un turó estratègic a llevant del nucli urbà, i que avui rep el nom de Castell de Sant Jaume per l'advocació d'una capella propera.
El terme Castell Vell, que més tard evolucionaria a Castellví, pot ser degut al fet que ja hi hagués un castell d'època romana o a la reconstrucció de la fortalesa després de la destrucció a mans d'Almansor l'any 985. Una altra teoria suggereix que fou anomenat així per a distingir-lo del veí Castell de Rosanes, erigit posteriorment en un punt dominant de Martorell.
Rosanes, originàriament «Rodanes», podria referir-se a un cognom o derivar del terme llatí rota referent a les rompudes necessàries per a establir els primers poblaments i conreus agrícoles.[2]
L'origen històric del municipi és el Castell Vell de Rosanes, documentat des de l'any 963, que fou centre de la baronia de Castellvell nascuda al segle xi durant el procés d'expansió dels comtats catalans a partir de la conquesta de territoris sarraïns.[3] Els seus dominis incloïen els actuals termes de Castellví, Abrera, Sant Andreu de la Barca, Sant Esteve Sesrovires, Castellbisbal i Martorell.
Durant l'època medieval mantingué el seu estatus de fortalesa estratègica i fou un centre d'atracció de trobadors en mans dels llinatges de Castellvell i de Montcada. El 1397 fou incorporat a la Corona arran de la invasió de Mateu I de Foix,[4] amb la qual cosa rebé el privilegi de ser declarat carrer de Barcelona, i l'any següent hi estigué presoner i hi morí el comte Joan I d'Empúries.
El castell fou destruït el 22 de gener de 1714 per les forces filipistes de la guerra de Successió[5] amb dues roves de pólvora d'uns 21 kg, després que havien obligat els defensors, un contingent de paisans comandats pel coronel de miqueletsMiquel Santjoan, a abandonar-lo. Des d'aleshores no s'hi ha fet cap obra de reconstrucció.
El poble
Església parroquial de Sant Isidre
En origen era un terme amb poblament dispers, el nucli urbà actual és de formació moderna. El nucli va néixer a l'any 1743, quan els pares Torrent i Lloses, dos frares del convent de Miralles, edificaren dues cases al terreny anomenat aleshores la Rovira d'en Mascaró.[2] Durant els dos-cents anys següents s'anà configurant el nou poble a l'entorn del carrer principal i la plaça.
L'església parroquial de Sant Isidre, tinença de la parròquia de Sant Miquel –que des de 1974 radica a la capella dels Àngels–, és actualment la principal del municipi. Fou erigida el 1955 i inaugurada l'any 1964. El poble de Castellví en va sufragar la construcció .
A partir dels anys noranta del segle xx la població va créixer notablement fruit de la creació dels polígons industrials i la construcció de noves urbanitzacions, algunes de les quals molt allunyades del nucli històric.
Demografia
Població actual
La població de Castellví de Rosanes l'any 2019 era de 1.884 habitants, distribuïts en els següents nuclis de població:[6]
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Economia
Vinyes de Can Sunyol
La major part de la població treballa en la indústria o el comerç fora del municipi –principalment a Martorell– o als dos polígons industrials del poble, el de Rosanes i el de Ca n'Abat.[2] S'hi concentren activitats de diferent naturalesa, des de producció de cosmètics a bugaderia industrial, passant per distribució alimentària i maquinària d'elevació, entre d'altres. Una de les empreses més grosses es dedica al rentatge, neteja i tenyiment de peces tèxtils i de pell.
D'altra banda, Castellví encara manté una base agrícola amb camps i conreus a la zona baixa, a tocar de l'Anoia. Els principals cultius són la fruita (préssecs, cireres i pomes), l'olivera i la vinya, de la qual deriva la fabricació de vins i cava al mateix municipi.
Castell Vell de Rosanes (Castell de Sant Jaume), fortalesa del segle x construïda dalt d'un turó estratègic, actualment en ruïnes.
Convent de Miralles, casal gòtic del segle xiii reconvertit en monestir, on es conserven unes interessants pintures murals al fresc d'influència florentina.[7]
Església dels Àngels, capella del segle xviii que conserva fragments d'un retaule major de 1694 i indret on té lloc anualment l'aplec del mateix nom.
Can Sunyol, masia del segle xvi, avui convertida en restaurant.
Ca n'Abat, gran casal del segle xvii reconstruït i ampliat el 1855 en estil historicista, situat a la riba de l'Anoia.
Les mines de plom de La Martorellense, antiga explotació minera que va ser la segona més gran de Catalunya d'aquest mineral i que fou abandonada el 1963.[9]
Patrimoni natural
Tret de la zona agrícola situada a la part baixa, la major part del terme de Castellví està cobert per una densa massa forestal, de la qual 354 ha s'inclouen dins l'espai natural protegit de les Muntanyes de l'Ordal.[10]
Les principals muntanyes del terme són la Creu de l'Aragall (548 m), el Turó de Can Xandri (426 m), la Penya Alta (377), el Turó del Castell (360 m) i el Montgoi (328 m). Un dels espais més emblemàtics és la Cadireta, magnífic mirador al capdamunt de la muntanya de Matamoros.
Festes locals
Església dels Àngels
La Festa Major se celebra el darrer cap de setmana de maig en honor de Sant Isidre, patró de la localitat, i el mes de setembre –coincidint amb el tancament de la verema– hi té lloc la Festa petita de Sant Miquel, vinculada a la tradició vitivinícola. El Dilluns de Pasqua es fa la tradicional cantada de caramelles pels principals carrers i nuclis del municipi.
Batlle: Adrià Camino i Fideu (JxCat) (15/06/2019) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (7 vots: 4 de JxCat i 3 de PSC [14])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[15] Junta Electoral de la Zona de Sant Feliu de Llobregat.[16] Diari Ara.[17] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
Alcaldes de Castellví de Rosanes
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
↑Riu, Manuel; Batlle i Gallart, Carme. Castells, guaites, torres i fortaleses de la Catalunya medieval. Edicions Universitat Barcelona, 1987, p. 118. ISBN 8460050122.
↑Baix Llobregat núm. 93, Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, jul-ag-set 2009
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 51. ISBN 84-393-5437-1.
_-_2.jpg)
_-_1.jpg)
_-_1.jpg)
_-_2.jpg)
.jpeg)
_-_1.jpg)
