PROFILBARU.COM

Josep Maria López-Picó
	El poeta als anys 1920
Biografia
Naixement	14 octubre 1886 ; Barcelona
Mort	18 maig 1959 (72 anys); Barcelona
President del PEN català
	1922 – 1922 – Pompeu Fabra i Poch →
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	poeta, escriptor, editor
Membre de	Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1948–); Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1933–)
Família
Parella	Angelina Batllori
Fills	Josep, Montserrat, Narcís i Jordi
Pares	Manuel López Martínez; Dolors Picó Reig

Josep Maria López-Picó (Barcelona, 14 d'octubre de 1886 - Barcelona, 18 de maig de 1959) fou un poeta i editor català.^[1]

Biografia

Josep Maria López-Picó va néixer al carrer de les Jonqueres, Barcelona, fill de Manuel López Martínez, de Barcelona, i de la seva esposa Dolors Picó Reig, natural també de Barcelona.^[2]

Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona, i fou funcionari de la Diputació de Barcelona i secretari perpetu de la Societat Econòmica d'Amics del País. Molt amic de Josep Carner i mestre de Carles Riba, fundà, amb Joaquim Folguera i Poal, La Revista i la col·lecció «Publicacions de La Revista», i així mateix col·laborà amb Un enemic del poble. El 1933 ingressà a l'Institut d'Estudis Catalans i el 1948 a l'Acadèmia de Bones Lletres. Un dels seus poemes serví a José Ortega y Gasset per a formular la teoria de la metàfora. Rebé influència d'Ausiàs March i dels simbolistes francesos, els seus temes preferits eren el déu personal i tutelar, l'amor, la llar i la casolaneria, l'amistat, la pàtria sense abrandaments i l'ètica ideal de l'home. Després de la Guerra Civil Espanyola es deixà influir per Paul Claudel i la seva poesia fou més apologètica i teològica. Quant a la prosa, és molt influïda per Eugeni d'Ors, aplega notes, articles i epistolaris.

Va morir l'any 1959 i està enterrat, juntament amb la seva esposa, al cementiri de Vallirana.

Obres

Poesia

Intermezzo galant (1910)
Turment-frument (1910)
Poemes del port (1911)
Amor, senyor (1912)
Epigramata (1915)
L'ofrena (1915)
Cants i al·legories (1917)
El meu pare i jo (1920)
Septenari de maig (1921)
Popularitat (1922)
La nova ofrena (1922)
Elegia (1925)
Invocació secular (1926)
Epitalami (1931)
Epigrama barceloní de maig (poema presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1933)^[3]
Museu: O.P. XXVIII (1934)
Variacions líriques (1935)
Epifania (1936)
Poblet (premi de l'Englantina d'or als Jocs Florals de Barcelona de 1936)
Via Crucis (1947)
Maria Assumpta (1947)
Job (1948)
Oda a Roma (1950)
El mirall de Déu (1951)