David Fernàndez i Ramos (Barcelona, 24 de setembre de 1974)[1] és un periodista i activista social català.[2] Va ser diputat del Parlament de Catalunya de la X legislatura per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), exercint el càrrec de president-portaveu del Grup Mixt.[1] El 27 de juliol de 2015, després d'exercir el càrrec com a independent, va passar a formar part de la CUP com a militant.[3] Des de febrer de 2022 és vocal de la junta d'Òmnium Cultural presidida per Xavier Antich.[4]
Nascut el 24 de setembre de 1974 a Barcelona.[5] Té un germà bessó que treballa a Brussel·les de programador informàtic.[5] El seu avi patern, Saturnino Fernández, fou militant comunista, republicà, i ferm antifranquista, en el que s'emmirallà políticament.[5] Cursà els estudis bàsics als instituts de La Sedeta i al Vila de Gràcia, ambdós de Barcelona.[1] Començà la seva militància política a inicis de la dècada del 1990 als Col·lectius de Joves Comunistes - Joventut Comunista[5] i l'any 1993 a l'organització estudiantil Alternativa Estel.[1] Pel que fa al món universitari, inicià els estudis de ciències polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona però els abandonà al tercer curs de la llicenciatura.[5] En acabat, estigué dos anys al taller 1 (planxisteria) de la fàbrica de l'empresa automobilística SEAT, posant unes 200 portes diàries al model Ibiza, fins que una lesió l'obligà a abandonar la feina.[5]
L'any 1996 fou membre fundador de l'Ateneu Independentista i Popular de la Vila de Gràcia La Torna.[1] És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils[6] i de la Xarxa d'Economia Solidària.[1] Des de 2003 forma part de la cooperativa de crèdit de finances ètiques i solidàries Coop57, tasca que únicament interrompé durant el mandat de diputat al Parlament de Catalunya entre 2012 i 2015.[5] Afiliat a la Federació de Treballadors i Treballadores de Catalunya —adscrita a la Intersindical Alternativa de Catalunya— i al Sindicat de Periodistes de Catalunya, és membre d'Entrepobles i participa de la Coordinadora Catalana per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura.[1] Va ser redactor i editor del setmanari La Directa coordinant la secció d'investigació «Estirant del fil».[7] També ha col·laborat com a periodista amb mitjans de comunicació alternativa com Gara, Berria, VilaWeb,[8] Mèdia.cat, Masala, Diagonal i Carrer.[1]
El 2006 va publicar, en català i en castellà, una crítica de les actuacions de l'estat, Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial, amb pròleg d'Arcadi Oliveres.[9] El 13 de novembre de 2012 va publicar, juntament amb Julià de Jòdar, un treball divulgatiu sobre els orígens i el projecte de la Candidatura d'Unitat Popular a partir de la recopilació d'opinions de l'entorn, titulat Cop de CUP.[10] L'any 2013 va seguir Foc a la barraca, un recull d'articles d'opinió seus realitzats als darrers anys, que va ser el llibre de pensament crític més venut durant la diada de Sant Jordi d'aquell mateix any.[11]
Políticament, Fernàndez no havia militat mai en cap partit, en valer-se sempre de la condició d'independent. Va concórrer per primera vegada a les eleccions municipals de Barcelona de 2011 en el 14è lloc de la llista de la CUP-Alternativa per Barcelona,[12][13] que no va obtenir cap representant al consistori.[14] El 13 d'octubre de 2012 va ser escollit com a cap de llista de la CUP-Alternativa d'Esquerres per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012.[15][16][17][18] En aquells comicis, la CUP va obtenir tres escons, tots de la circumscripció de Barcelona, i Fernández va convertir-se així el 25 de novembre en diputat electe de la desena legislatura del Parlament de Catalunya.[19] El 17 de desembre va acreditar l'acta de diputat per exercir el càrrec de president-portaveu del Grup Mixt de la desena legislatura de la Catalunya autonòmica.[1]
Al llarg la seva etapa parlamentària Fernàndez va esdevenir especialment popular per les seves crítiques contra la corrupció de banquers i polítics a la comissió d'investigació del Parlament de Catalunya sobre la crisi financera espanyola iniciada el 2008. El novembre de 2013, quan Rodrigo Rato, expresident de Bankia i exdirector gerent del Fons Monetari Internacional, fou cridat a declarar en aquesta comissió, Fernàndez va treure's una sandàlia i la va mostrar a Rato, titllant-lo de «gàngster».[20] L'incident fou socialment aplaudit, però va generar molta incomprensió als mitjans de comunicació espanyols, els quals van adreçar-li algunes desqualificacions.[21][22] Pels seus mèrits, el 2014 fou nomenat president de la comissió d'investigació sobre el frau i l'evasió fiscal i les pràctiques de corrupció política.[23]
A les eleccions municipals de 2015 fou escollit en quaranta-unè lloc de la CUP-Capgirem Barcelona. Tancava la llista de Barcelona, juntament amb l'advocat August Gil Matamala[24] i la jurista Isabel Vallet, trenta-novè i quarantena respectivament.[25]
Ha participat en espectacles musicals de tribut a Ovidi Montllor conjuntament amb Borja Penalba i David Caño formant el grup musical Ovidi3, «Un temps, una estima, una idea», que s'ha acabat transformant en Ovidi4 integrant a la cantant valenciana Mireia Vives a partir de l'espectacle «Cuidem-nos». L'abril de 2021, Sembra Llibres i Propaganda pel fet! va publicar el llibre-disc L'Ovidi se’n va a la Beckett, enregistrat a la Sala Beckett de Barcelona.[26]