Julià de Jòdar i Muñoz (Badalona, 28 de desembre de 1942) és un escriptor català.[1] Va ser diputat al Parlament de Catalunya per la Candidatura d'Unitat Popular d'octubre de 2015 a gener de 2016.[2] Ha col·laborat a El Punt Avui, El Singular Digital i, més esporàdicament, a VilaWeb.[3]
Julià de Jòdar nasqué el 1942 a Badalona i es crià al barri del Gorg d'aquesta ciutat. Tot i que es dirigí primer cap a estudis d'enginyeria i obtingué el diploma d'enginyer tècnico-químic el 1964, abandonà després aquella via per a estudiar humanitats. El 1973 es llicencià en Història moderna i contemporània i feu estudis de teatre a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Fou membre de l'equip de Ricard Salvat.[4] La seva obra més important és L'atzar i les ombres, una trilogia que comprèn les novel·les L'àngel de la segona mort, El trànsit de les fades i El metall impur. El 2009, amb la novel·la Pastoral catalana, una mena d'homenatge a l'escriptor estatunidenc Philip Roth i la seva novel·la American Pastoral, rebé el Premi Carlemany que atorga anualment el Govern d'Andorra.[5]
Va concórrer per primera vegada a les eleccions municipals de 2011 a la llista de la CUP-Alternativa per Barcelona,[6][7] sense que obtingués cap representant al consistori.[8] El 13 d'octubre de 2012 fou escollit el vuitanta-quatrè de la llista de la CUP-Alternativa d'Esquerres per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, amb l'objectiu de tancar la llista de la circumscripció, juntament amb el futbolista Oleguer Presas i l'advocat August Gil Matamala, vuitanta-tresè i vuitanta-cinquè respectivament.[9][10]
L'any 2012 publicà, conjuntament amb el periodista David Fernàndez, el llibre Cop de CUP.[11] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, es presentà com a número set de la circumscripció de Barcelona de la candidatura Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent, esdevenint diputat al Parlament de Catalunya.[12] En el marc de l'acord assolit entre la CUP i Junts pel Sí, Julià de Jòdar va renunciar a l'acta de diputat l'11 de gener de 2016.[13][14]
Des del maig de 2024 és membre del Secretariat Nacional de l'Assemblea Nacional Catalana després d'obtenir el 3r lloc, en nombre de vots, per al "bloc nacional".[15]
El 2025 va rebre el premi Serra d'Or per La casa tapiada.[16]