Manifestació de la CGT en Madrid.Manifestació de la CGT en València.
La Confederació General del Treball (CGT) és una organització sindical espanyola d'orientació anarcosindicalista creada l'any 1979 com a conseqüència d'un procés judicial entre dues faccions de la CNT.[1] El grup anomenat fins llavors CNT-Renovada o CNT-Congrés de València, constituït l'any 1979, va perdre el plet amb l'altre sector i amb ell el dret a l'ús de les sigles històriques del sindicat.
Una organització de treballadors i treballadores que es defineix anarcosindicalista i per tant de classe autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària que lluita per la millora de les seves condicions de vida i treball i alhora per anar avançant, mitjançant aquestes lluites, cap a una emancipació total com a classe. Hi tenen cabuda totes les treballadores i treballadors pel sol fet de ser-ho, siguin quines siguin les seves opcions polítiques o creences religioses. Independent de tot partit o grup, per la qual cosa no existeixen altres interessos que no siguin els dels seus propis afiliats i afiliades. Els òrgans decisoris, a tots els nivells, arrenquen de les assemblees dels sindicats.
Organització
Dins el sindicat es formen les seccions sindicals que agrupen tots els afiliats a una empresa o sector. La CGT s'estructura també per federacions sectorials o rams d'indústria.
Els sindicats d'una mateixa població constitueixen la federació local; també s'organitzen federacions comarcals, intercomarcals i provincials. Les federacions intercomarcals i provincials formen 12 Confederacions Territorials, no sempre coincidents amb els límits d'una comunitat autònoma (cas del País Valencià i Múrcia que formen una confederació unida i única).
Les Federacions de Branca dels distints sindicats (Metall, Sanitat, Administració Pública, Ensenyament, Banca, Transports i Telecomunicacions, Comerç i Hostaleria, Activitats diverses, Mineria, Químiques, etc.). Junt amb el Secretariat Permanent, formen el Comitè Confederal de la CGT, màxim organisme entre congressos. Hi ha dos nivells d'intervenció: el territorial i el professional o sectorial.
La CGT Catalunya té una presència notable al sector serveis (especialment a transports públics, ensenyament, banca i correus) i és el tercer sindicat representatiu en nombre de delegats sindicals a Catalunya per darrere de CCOO i UGT. La Revista Catalunya és l'òrgan de la CGT de Catalunya, s'edita mensualment en català[2] amb una tirada actualment de 13.000 exemplars que es distribueixen entre els afiliats al sindicat.
Anteriorment es van celebrar tres congressos com a CNT-Congrés de València i dos com a CNT-Renovada.
I Congrés Extraordinari de CNT-CGT, Madrid (Casa de Campo), 29 de abril de 1989. Congrés en que es decideix el canvi de sigles, de CNT a CGT, davant una sentència judicial adversa.
El sindicat utilitza principalment una bandera, però en té tres d'oficials, totes elles semblants.
Coincidències i diferències amb la CNT
La CGT va sorgir com una escissió possibilista de la Confederació Nacional del Treball, CNT, i ambdues organitzacions es proclamen encara avui anarcosindicalistes. La CNT s'oposa a les eleccions sindicals, a rebre subvencions i a tenir contractats; aposta per l'acció directa, mantenint una autonomia total de l'Estat. La CGT, participa en les eleccions sindicals, té contractats i rep subvencions pels delegats sindicals electes.[3]
.jpeg)
