PROFILBARU.COM

Iacut
саха тыла saxa tyla
Altres noms	Sakha
Tipus	llengua viva i llengua natural
Ús
Parlants	365.000
Parlants nadius	450.000 (2010 )
Parlat a	Sakhà
Oficial a	Sakhà
Autòcton de	Sibèria
Estat	Rússia
Coordenades	62° 20′ 59″ N, 130° 52′ 09″ E / 62.3496°N,130.8691°E
Classificació lingüística
	llengües turqueses; llengües turqueses comunes; llengües turqueses siberianes; llengües turqueses nord-siberianes
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet ciríl·lic i escriptures Sakha
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-2	sah
ISO 639-3	sah
SIL	sah
Glottolog	yaku1245
Ethnologue	sah
UNESCO	508
IETF	sah
Endangered languages	10454

El iacut o sakhà és una llengua turquesa parlada per unes 360.000 persones a la República de Sakhà, al nord de la Sibèria russa. Fa servir caràcters ciríl·lics. Els iacuts pertanyen tant a religions tradicionals com a l'església ortodoxa russa.

Característiques

Forma un subgrup amb el txuvaix, i també és parlada pels dolgans de Taimíria, i es caracteritza per ser una llengua aglutinant però amb elements analítics:

Mutació de la J prototurca en sibilan ([s] en iacut i [ʃ] en txuvaix),
Posseeix vocals llargues peculiars que es troben en monosíl·labs i polisíl·labs, però mai com a primer element de paraula polisíl·laba; si un monosíl·lab amb vocal llarga esdevé bisíl·lab o polisíl·lab per ajuntar-se un sufix, la vocal s'abreuja. Manté el diftong turc UO.
Conserva la S inicial del prototurc com el txuvaix, mentre que la perden les altres (per exemple, barret en iacut as i en turc sač).
Manté els diftongs IA, UO, ÏE i té un cas partitiu, a diferència de les altres llengües turqueses.
Les formes conjugades es basen en un sistema d'escriptura basada en l'alfabet fonètic internacional el 1922, revisat el 1924. El 1929-1939 adoptaren l'alfabet llatí, i des d'aleshores el ciríl·lic.

Alfabet iacut

A a a [a] [a]

Б б b [b] [be]

В в v [v] [ve]

Г г g [g] [ge]

Д д d [d]; com a palatal, [dj] [de]

Е е e [je]; [e] després de C^[1] llevat [t, d, s, z, n, l] [je]

Ë ë ë [jo]; [o] després de [tj, dj, sj, zj, nj, lj] [jo]

Ж ж ž [] [e]

З з z [z]; com a palatal [zj] [ze]

И и i [i] [njebd i] 'i curta'

I i ï [i] després de [t, d, s, z, n, l] [jord i] 'i llarga'

Й й j [j] [i kratkəj]

К к k [k] [ka]

Л л l [l]; com a palatal [lj] [el]

М м m [m] [em]

Н н n [n]; com a palatal [nj] [en]

О о o [o] [o]

Ö ö ö [ə] [ə]

П п p [p] [pe]

Р р r [r] [er]

С с s [s]; com a palatal [sj] [es]

Т т t [t]; com a palatal [tj] [te]

У у u [u] [u]

(Ф ф f) [f] [ef]

(Х х x) [x] [xa]

(Ц ц c) [] [e]

Ч ч č [j] [je]

Ш ш š [] [a]

(Щ щ šč) [a]

Ъ ъ _b [jord znak] 'signe dur'

Ы ы y [] []

Ь ь ' _b [njebd znak] 'signe suau'

Э э è [e] [e]

Ю ю ju [ju]; [u] després de [tj, dj, sj, zj, nj, lj] [ju]

Я я ja [ja]; [a] després [tj, dj, sj, zj, nj, lj] [ja]

Vegeu també

Literatura iacut

Notes

↑ El símbol C significa consonant.

Enllaços externs

Hi ha una edició en iacut de la Viquipèdia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iacut

Sakhalyy suruk - Fonts per a PC
Sakhatyla.ru - Diccionari online iakut-rus, rus-iakut
Pàgina de la vila de Baayaga - notícies i històries sobre la gent de Baayaga (en iakut)
Kyym.ru - diari iacut

Llengües turqueses
Turquès occidental
Ogur	Bólgar† \| Húnnic† \| Khàzar† \| Txuvaix
Oguz	Afxar \| Àzeri \| Gagaús \| Petxeneg† \| Qaixqai \| Salar \| Tàtar de Crimea¹ \| Turc \| Turc de Khorasan \| Turc otomà† \| Turcman \| Urum¹
Karluk	Aini² \| Turc d'Ili \| Lop \| Txagatai† \| Uigur \| Uzbek
Kiptxak	Baraba \| Baixkir \| Cumà† \| Karatxai-balkar \| Karaïm \| Karakalpak \| Kazakh \| Kiptxak† \| Krimtxak \| Kumyk \| Nogai \| Tàtar \| Tàtar de Crimea¹ \| Urum¹
Turquès oriental
Kirguís-Kiptxak	Altai \| Kirguís
Argu	Khalaj
Siberià	Altai septentrional \| Txulim \| Dolgan \| Fuyü Gïrgïs \| Sakhà / iacut \| Khakàs \| Shor \| Tofa \| Tuvinià \| Iugur occidental
Turc antic†
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida