PROFILBARU.COM

Turc de Khorasan
Tipus	llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants	1 milió (1993)
Parlants nadius	886.000 (2014 )
Autòcton de	Província de Khorasan del Nord, Província de Razavi Khorasan
Estat	Iran
Classificació lingüística
	llengües turqueses; llengües turqueses comunes; llengües oguz; llengües oguz orientals
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet persa
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-3	kmz
Glottolog	khor1269
Ethnologue	kmz
UNESCO	847
IETF	kmz

El turc de Khorasan (en turc de Khorasan Xorasan Türkçesi; en persa: ترکی خراسانی, Torki-e Khorasani) és una varietat lingüística en la família de les llengües turqueses. Es parla al nord de la província de Khorasan del Nord i a la província de Khorasan Razavi, a l'Iran. La majoria dels parlants del turc de Khorasan també poden parlar persa.^[3]

Distribució geogràfica

El turc de Khorasan es parla a les províncies iranianes de Khorasan del Nord a prop de Bojnourd i Razavi Khorasan a prop de Sabzevar, Quchan. Si el dialecte d'Oghuz uzbek és considerat un dialecte del turc de Khorasan, la seva àrea de distribució s'estén cap a l'oest de l'Uzbekistan.

Dialectes

El turc de Khorasan es divideix en els dialectes del nord, sud i oest. El dialecte del nord es parla al nord de Khorasan a prop de Quchan; al sud de Soltanabad a prop de Sabzevar; a l'oest al voltant de Bojnourd.

Classificació i llengües relacionades

El turc de Khorasan pertany al grup de llengües turqueses Oghuz, que també inclou el turc, l'azerí, el gagauz, el turc gagauz balcànic, el turcman, i el salar, així com el dialecte Oghuz parlat a l'Uzbekistan. El turc de Khorasan està més estretament relacionat amb l'uzbek i el turcman oghuz i és proper als dialectes que es parlen a l'Azerbaidjan iranià. Es troba lingüísticament entre l'àzeri i el turcman, però tampoc és un dialecte.^[4]

Sons

Consonants

**Fonemes consonàntics**
	Labial		Alveolar		Palatal		Velar		Uvular	Glotal
Oclusiva	p	b	t	d			k	ɡ	q
Africada					t͡ʃ	d͡ʒ
Fricativa	f	v	s	z	ʃ		x	ɣ		h
Nasal	m		n		ɲ		ŋ
Bategant			r
Lateral			l
Aproximant					j

Vocals

Morfologia

Substantius

Pluralització

La pluralització es marca en els noms amb el sufix -lAr, que té les dues formes-lar i -lær, en funció de l'harmonia vocàlica.

Declinació

Els substantius en el turc de Khorasan prenen una sèrie de terminacions de canvis de declinació en funció de l'harmonia vocàlica i si segueixen una vocal o una consonant:

Declinació	Després de vocals	Després de consonants
Nominatiu	No n'hi ha
Genitiu	niŋ/nin	iŋ/in
Datiu	ya/yæ	a/æ
Acusatiu	ni/nɯ	i/ɯ
Locatiu	da/dæ
Ablatiu	dan/dæn
Instrumental	nan/næn

Possessiu

El possessiu està marcat amb un sufix al substantiu posseït.

	Singular	Plural
Primera persona	(I)m	(I)mIz
Segona persona	(I)ŋ	(I)ŋIz
Tercera persona	(s)I	lArI

Pronoms

El turc de Khorasan té sis pronoms personals. De tant en tant, els pronoms personals prenen diferents terminacions de cas dels substantius regulars.

	Singular	Plural
Primera persona	mæn	bɯz
Segona persona	sæn	siz
Tercera persona	o	olar

Verbs

Els verbs es declinen en temps, aspecte, mode, persona i nombre. L'infinitiu del verb acaba en -max.

Exemples

Extracte de Tulu (1989) p. 90

Translació	IPA
Per tant, hi va haver un padishah anomenat Ziyad.	ɑl ɣəssa bir ziyæːd pæːdiʃæːhiː bæːɾɨdɨ
Déu Totpoderós no li havia donat cap fill.	xodɒːʷændi æːlæm ona hit͡ʃ ɔɣul ataː elæmɑmiʃdi
Allà va parlar amb el seu visir: "Oh visir, no tinc fill Què vaig a fer al respecte?"	bæːdæn vaziːɾæ dədi, ej vaziːɾ, mændæ ki ɔɣul joxdɨ, mæn næ t͡ʃaːɾæ eylem
El visir va dir: "Sobirà de tot el món, què faràs amb aquesta possessió?"	vaziːɾ dədi, pɒːdiʃaː-i ɢɨblæ-ji ɒːlæm, sæn bu mɒːlɨ-æmwɒːlɨ næjlijæsæn

Referències

↑ Doerfer, G. & Hesche, W.1993. Chorasantürkisch, Wörterlisten, Kurzgrammatiken, İndices. (Turcologica 16.) Wiesbaden: Harrassowitz, pp. 7,14
↑ Encyclopædia Iranica :TURKIC LANGUAGES OF PERSIA: AN OVERVIEW
↑ "Ethnologue report for Khorasani Turkish"
↑ Ethnologue

Bibliografia

Tulu, Sultan. Chorasantürkische Materialien aus Kalāt bei Esfarāyen. Berlin: Klaus Schwarz Verlag, 1989. ISBN 3-922968-88-0.
Doerfer, Gerhard; Hesche, Wolfram. Chorasantürkisch: Wörterlisten, Kurzgrammatiken, Indices. Wiesbaden: Harrassowitz, 1993. ISBN 3-447-03320-7.

Prova Wikipedia en turc de khorasan a Wikimedia Incubator.

Llengües turqueses
Turquès occidental
Ogur	Bólgar† \| Húnnic† \| Khàzar† \| Txuvaix
Oguz	Afxar \| Àzeri \| Gagaús \| Petxeneg† \| Qaixqai \| Salar \| Tàtar de Crimea¹ \| Turc \| Turc de Khorasan \| Turc otomà† \| Turcman \| Urum¹
Karluk	Aini² \| Turc d'Ili \| Lop \| Txagatai† \| Uigur \| Uzbek
Kiptxak	Baraba \| Baixkir \| Cumà† \| Karatxai-balkar \| Karaïm \| Karakalpak \| Kazakh \| Kiptxak† \| Krimtxak \| Kumyk \| Nogai \| Tàtar \| Tàtar de Crimea¹ \| Urum¹
Turquès oriental
Kirguís-Kiptxak	Altai \| Kirguís
Argu	Khalaj
Siberià	Altai septentrional \| Txulim \| Dolgan \| Fuyü Gïrgïs \| Sakhà / iacut \| Khakàs \| Shor \| Tofa \| Tuvinià \| Iugur occidental
Turc antic†
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida