PROFILBARU.COM

Llengües oguz
Tipus	família lingüística
Classificació lingüística
	llengües turqueses; llengües turqueses comunes
Distribució geogràfica
Codis
Codi Glottolog	oghu1243

Turc

  Gagaús

  Turc àzeri

  Llengües turqueses de l'Iran

  Turcman

  Salar

Les llengües oguz o llengües turqueses sud-occidentals són una de les sis principals branques en les quals es divideixen les llengües turqueses. El terme oguz (del turc oğuz, 'tribu') es refereix als pobles que, a partir de l'Àsia central, on encara romanen, es van estendre a l'Orient Mitjà amb l'Imperi Seljúcida i van donar lloc més tard als turcs otomans, amb què van arribar fins als Balcans.

La taula següent es basa en la classificació de Lars Johanson (1998) per a aquesta família lingüística:^[1]

Prototurquès	Turquès oguz	Oguz occidental	Turc modern Gagaús Àzeri
		Oguz oriental	Turcman Turc de Khorasan
		Oguz meridional	Afxar Dialectes iranians com el qaixqai, sonqori, aynallu, etc.

Més a l'est, la llengua salar és parlada per unes 70.000 persones a la Xina. L'extinta llengua dels petxenegs era probablement oguz, però està poc estudiada i és difícil de classificar-la dins les branques oguz.

L'idioma tàtar de Crimea és del grup kiptxak però ha estat fortament influït per les llengües oguz.

Parlants

Llengua	Parlants	Territori
Turc	88 milions	Turquia, 72 milions; Balcans, 2,5 milions; Xipre, 265.000; Rússia, 800.000; Alemanya, 4,5 milions; altres països d'Europa, 4 milions
Gagaús	250.000	Moldàvia, 170.000; Balcans, 30.000; Ucraïna, 20.000; Bulgària, 10.000
Àzeri	31 milions	Iran, 18 milions; Azerbaidjan, 9 milions; Turquia, 800.000; Rússia, 622.000; Geòrgia, 290.000; turcmans de l'Iraq, 2.200.000
Turcman	8 milions	Turkmenistan, 6,1 milions; Iran, 2 milions; Afganistan, 900.000; Uzbekistan, 250.000
Turc de Khorasan	1.400.000	Iran (Khorasan)
Qaixqai	1,5 milions	Iran (províncies de Fars i Khuzestan)
Aynallu	7.000	Iran (províncies de Markazi, Ardabil i Zanjan)
Afxar	300.000	Afganistan (Kabul, Herat), Iran nord-oriental
Salar	140.000	República Popular de la Xina (Qinghai i Gansu)
Total	~149.000.000

Caràcters distintius

Ensordiment de les consonants oclusives davant les vocals anteriors (per exemple gör- < kör- 'veure')
Pèrdua de q/ɣ després de ɯ/o (per exemple quru < quruq 'sec', sarɯ < sarɯɣ 'groc')
Canvi en la forma del participi, de -gan- a -an-

Comparació lèxica

Els numerals en les diferents llengües turqueses oguz són els següents:^[2]

NOMBRE	Occidental			Oriental	Meridional	PROTO- OGUZ	Khalaj (argu)
NOMBRE	Turc modern	Gagaús	Àzeri	Turcman	Qaixqai	PROTO- OGUZ	Khalaj (argu)
'1'	bir bir	bir	bir	bir	biːɹ	*bi(ː)r	biː
'2'	iki iki	iki	iki	iki	ɪˀkkʰe	ik(k)i ik(k)i*	ækki
'3'	ytʃ üç	ytʃ	ytʃ	ytʃ	ʏtʃ/ɪːtʃ	ytʃ üč	yʃ
'4'	dœrt dört	dørt	dørt	dœːrt	dørd̥	dørt dört	tœːɾt
'5'	beʃ beş	beʃ	beʃ	bæːʃ	bɪeːʃ	beʃ beš	beːʃ
'6'	altɯ altı	ɑltɨ	altɯ	ɑltɨ	ˀɑltoᶷ	altɯ altı	alta
'7'	jedi yedi	jedi	jeddi	jedi	jeˀdde	jeddi yeddi	jeːtti
'8'	sekiz sekiz	segiz	sækkiz	θekið	sækkʰɪz̥	sekkiz segiz	sækkiz
'9'	dokuz dokuz	dokuz	dogguz	dɔquð	doqqoᶷz̥	toqquz toqquz	toqquz
'10'	on on	on	on	ɔːn	ᶷon	on on	oːn

Referències

↑ Lars Johanson (1998), The History of Turkic.
↑ «Els numerals en les llengües turqueses». Arxivat de l'original el 2015-12-01. [Consulta: 3 setembre 2017].

Llengües turqueses
Turquès occidental
Ogur	Bólgar† \| Húnnic† \| Khàzar† \| Txuvaix
Oguz	Afxar \| Àzeri \| Gagaús \| Petxeneg† \| Qaixqai \| Salar \| Tàtar de Crimea¹ \| Turc \| Turc de Khorasan \| Turc otomà† \| Turcman \| Urum¹
Karluk	Aini² \| Turc d'Ili \| Lop \| Txagatai† \| Uigur \| Uzbek
Kiptxak	Baraba \| Baixkir \| Cumà† \| Karatxai-balkar \| Karaïm \| Karakalpak \| Kazakh \| Kiptxak† \| Krimtxak \| Kumyk \| Nogai \| Tàtar \| Tàtar de Crimea¹ \| Urum¹
Turquès oriental
Kirguís-Kiptxak	Altai \| Kirguís
Argu	Khalaj
Siberià	Altai septentrional \| Txulim \| Dolgan \| Fuyü Gïrgïs \| Sakhà / iacut \| Khakàs \| Shor \| Tofa \| Tuvinià \| Iugur occidental
Turc antic†
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida