PROFILBARU.COM

Karatxai-balkar
Къарачай-малкъар/qaraçay-malqar
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	241.000
Parlants nadius	305.364 (2010 )
Oficial a	Kabardino-Balkària, karatxai-Txerkèssia
Autòcton de	Caucas
Estat	Rússia
Classificació lingüística
	llengües turqueses; llengües turqueses comunes; llengües kiptxak; llengües kiptxak-cumanes
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet ciríl·lic i alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-2	krc
ISO 639-3	krc
SIL	krc
Glottolog	kara1465
Ethnologue	krc
UNESCO	1075
IETF	krc

El karatxai-balkar (къарачай-малкъар тил /qaraçay-malqar til/) és una llengua turquesa parlada per karatxais i balkars. Es divideix en dos dialectes: karatxai, que pronuncia dos fonemes com /ʧ/ i /dʒ/, i balkar, que pronuncia aquests fonemes com a /ts/ i /z/.

Literatura

Els principals autors karatxais foren Islam Teberdiçi, A. Urtenov (1907-1955), I. Karaketov (1900-1942) i D. Baikulov. Però sobretot destacaren Khalimat Bairamukova (krc) (1917) amb Zalikhat (1963), Osman Khubiev (1918) autor d’Anf (1963), Murad (1968), Dert (1973) i Jilla (1973), així com Khasan Appaev (1904-1938), amb la novel·la Qara kyubur (Tronc negre, 1935-1936).

Els balkars tampoc tenien literatura escrita fins al segle xx. El 1912, A. Karaulov va publicar Kratkiy ocerk grammatiki i yazika balkar i Kratskiy slovar’ balkarskogo yazika. El 1920, foren ambdós pobles dotats d'un alfabet àrab lleugerament modificat, que el 1925 fou substituït per l'alfabet llatí i el 1938 pel ciríl·lic. El 1925, aparegueren les primeres obres en balkar, un recull de poesies d'Umar Aliev i una Bilim (Crestomatia) d'Askhat Bidjiev. El 1926, també aparegué el diari Karakhalk, amb una pàgina en balkar i una altra en kabardí; el 1931, es publicaria el primer diari únicament en balkar, Tawlu Djashaw, a Mikoyan Shahar (avui Klukhori, en territori karatxai).

Els principals autors balkars han estat Said Xakhmurzajev (1886-1975), autor del Diccionari Topogràfic Balkar (1929), Zurna (1957) i Nazmula (1961); Kiazm Mechiev (1859-1945) amb els poemaris Buzjigit (1910-1917), Qaisyn Kuliev (1917) autor de Saylama (Els meus veïns, 1958) i Kyok chinarla (La pedra ferida, 1964), Khabu Katsiev (1916) amb les novel·les Mukhammad (1964) i Tamata (1971); A. Budaev (1915-1942) i K. Otarov (1912).

Bibliografia

Chodiyor Doniyorov and Saodat Doniyorova. Parlons Karatchay-Balkar. Paris: Harmattan, 2005. ISBN 2-7475-9577-3.

Enllaços externs

informació sobre la llengua i els pobles karatxai i balkar (en rus i karatxai-balkar).

Hi ha una edició en karatxai-balkar de la Viquipèdia

Llengües turqueses
Turquès occidental
Ogur	Bólgar† \| Húnnic† \| Khàzar† \| Txuvaix
Oguz	Afxar \| Àzeri \| Gagaús \| Petxeneg† \| Qaixqai \| Salar \| Tàtar de Crimea¹ \| Turc \| Turc de Khorasan \| Turc otomà† \| Turcman \| Urum¹
Karluk	Aini² \| Turc d'Ili \| Lop \| Txagatai† \| Uigur \| Uzbek
Kiptxak	Baraba \| Baixkir \| Cumà† \| Karatxai-balkar \| Karaïm \| Karakalpak \| Kazakh \| Kiptxak† \| Krimtxak \| Kumyk \| Nogai \| Tàtar \| Tàtar de Crimea¹ \| Urum¹
Turquès oriental
Kirguís-Kiptxak	Altai \| Kirguís
Argu	Khalaj
Siberià	Altai septentrional \| Txulim \| Dolgan \| Fuyü Gïrgïs \| Sakhà / iacut \| Khakàs \| Shor \| Tofa \| Tuvinià \| Iugur occidental
Turc antic†
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida