L'Església Catòlica a Itàlia està constituïda per les institucions eclesiàstiques catòliques presents a Itàlia. L'Església italiana està dividida en 225 diòcesis les quals inclouen dues nacions sobiranes a més d'Itàlia, San Marino i la Ciutat del Vaticà.
El Papa resideix a la Ciutat del Vaticà, a Roma. Roma i Itàlia han estat grans centres de pelegrinatge des de l'Imperi Romà, i Roma és habitualment vista com la llar de l'Església Catòlica.[1]
El cristianisme arribà a la península italiana durant el primer segle, probablement mitjançant viatjants desconeguts, comerciants o soldats. La Carta als Romans de Pau de Tars està dirigida i mostra la presència de cristians romans al segle i. Els cristians de Roma també van estar en contacte amb Simó Pere i Pau de Tars, car tots dos van anar a Roma a predicar i van ser martiritzats allà. Un dels primers bisbes i papes italians va ser Climent de Roma, qui va escriure una carta a la comunitat cristiana de Corint vers el 96.
Al voltant d'un 85% de la població italiana és catòlica, del qual un terç són membres actius.[2] Itàlia té 225 diòcesis i arxidiòcesis, més que cap altre país al món llevat del Brasil. També té el major nombre de parròquies (25.694), religioses (102.089), religiosos (23.719) i preveres (44.906).
El Primat d'Itàlia és el bisbe de Roma, que és també ex officiopapa. El títol de primat és merament honorífic. En el passat era atribuït a l'arquebisbe d'una diòcesi metropolitana de gran importància (capital d'estat o seu de la jerarquia local). A nivell honorífic actualment es mantenen els títols de
L'Església catòlica italiana és finançada en part per les donacions dels fidels i en part per l'Estat italià.
La major part del finançament prové del mecanisme del vuit per mil, corresponent al 2004 de prop de 940 milions d'euros.
Les ofertes dels fidels mitjançant la declaració de la renda, instituïda el 1989, va ascendir el 2003 a uns 18 milions d'euros. A aquesta suma cal afegir el producte de les almoines.
Igual que totes les confessions religioses que han signat acords amb l'Estat, finalment, l'Església Catòlica gaudeix de certes exempcions d'impostos: els edificis per a fins de culte estan exempts de l'impost sobre el valor afegit (IVA) i de l'impost sobre la terra. A més, el "Decret Fiscal" en relació amb la llei de pressupost per al 2006 per a l'exempció de l'impost a la propietat local (ICI) en totes les propietats de les denominacions que han signat acords amb l'Estat, independentment de la naturalesa comercial (abans de l'exempció només cobria els edificis utilitzats per al propòsit del culte). La suma de l'exempció estimada per l'ANCI és d'entre 600 i 700 milions d'euros, i de la Conferència Episcopal Italiana (CEI) en més d'1 milió d'euros.
També hi ha altres fonts de finançament o de privilegis fiscals de diversa índole:
deduïbilitat d'uns 1.000 euros (màxim) en declarar
fons especial per al pagament de pensions als clergues
l'exempció total d'impostos, els impostos sobre successions i donacions, incloent, per les parròquies i entitats eclesiàstiques
finançament a les escoles privades, incloses les catòliques
càrrecs d'urbanitacions destinades a llocs de culte
contribucions als oratoris
Nunciatura apostòlica
La Santa Seu i l'Estat Italià mantenen relacions diplomàtiques des del 24 de juny de 1929, de resultes de la signatura dels Pactes del Laterà, que posaren punt final a la Qüestió romana i comportà el reconeixement recíproc d'ambdues nacions.
El nunci apostòlic a Itàlia és també el nunci a San Marino; i actualment és l'arquebisbe italià Giuseppe Bertello, que ocupa el càrrec des de gener de 2007.
