En primer bisbe nomenat va ser Giovanni Battista D'Orliè De Saint Innocent, C.R.S.A., que fins a l'any anterior era prior de Sant Llorenç d'Oulx, suprimida l'any anterior.[1]
El 3 d'agost de 1772 va cedir una part del seu territori, que corresponen a les valls d'Oulx, de Cesana i de Bardonecchia, en benefici de l'erecció de la diòcesi de Susa, però la cessió es va fer efectiva només a la mort del bisbe de Pinerolo, el 1797.
Molt van haver de patir sota el domini francès de Pinerolo. Els anti-francesos i anti-republicans estaven aclaparats per les milícies valdesos. El 1802 es van dissoldre els ordes religiosos i els seus béns confiscats: agustins, franciscans, caputxins, dominics, carmelites, fogliesos i clarisses. El bisbe va triar una línia molt cautelosa, fent cantar el Te Deum per a Napoleó i lloant a la dreta religiosa, mentre que van adoptar mesures restrictives, com la imposició d'impostos que no va escatimar ni a la pastoral del bisbe i la reducció del nombre de dies festius.
Durant el Risorgimento el bisbe Renaldi manté una actitud liberal, sovint en contrast amb la línia dels metropolitans torinesos. S'inclinà fortament a favor de l'emancipació dels valdesos encarregat pel rei Carles Albert, basant-se en els seus sermons contra la intolerància. Acollí a la seva diòcesi els clergues de la diòcesi de simpaties liberals rebutjades per l'arquebisbe de Torí i al Concili Vaticà I va ser un ferm opositor del dogma de la infal·libilitat papal.
L'anticlericalismemaçònic i liberal s'interposaren en el camí del bisbe Vassarotti, successor de Renaldi. Des de feia uns mesos no podia residir al bisbat de la manca de l'exequatur governamental a la seva elecció. Les autoritats no van assistir a la seva entrada a la diòcesi i més tard va haver d'abandonar el projecte de restauració de la catedral, degut a l'hostilitat de l'administració de la ciutat. El seu episcopat era tot en nom de la devoció: triplicà els alumnes matriculats en el seminari i en la visita pastoral, va lluitar abusos morals com ara la no observança de les festes religioses, les malediccions, la intemperància.
Finalment, el projecte de la restauració de la catedral va ser un dels èxits del bisbe Sardi.
El Bisbe Giovanni Battista Rossi va defensar als fidels dels perills de la predicació valdesa, en la seva opinió pel diable (particularment insistint en el culte als sants i de la Verge), i per la difusió de la ideologia socialista.
Cronologia episcopal
Giovanni Battista D'Orliè De Saint Innocent, C.R.S.A. † (5 de maig de 1749 - 2 de setembre de 1794 mort)
Giuseppe Maria Grimaldi † (6 d'agost de 1797 - 1803 dimití)[2]
Sede soppressa (1803-1817)
François-Marie Bigex † (1 d'octubre de 1817 - 24 de maig de 1824 nomenat arquebisbe de Chambéry)
Pierre-Joseph Rey † (24 de maig de 1824 - 2 de juliol de 1832 nomenat bisbe d'Annecy)
