El bisbat de Ventimiglia-Sanremo (italià: diocesi di Ventimiglia-Sanremo; llatí: Dioecesis Ventimiliensis-Sancti Romuli) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria. El 2010 sumava amb 150.000 batejats sobre 155.450 habitants. Actualment està dirigida pel bisbe Antonio Suetta.
La diòcesi comprèn la part occidental de la província d'Imperia i un bocí de la part meridional de la província de Cuneo.
La seu episcopal és la ciutat de Ventimiglia, on es troba la catedral de Santa Maria Assunta. A Sanremo es troba la cocatedral de San Siro. El seminari diocesà, dedicat al Papa Pius XI, es troba a Bordighera.
El territori de la diòcesi està dividit en 99 parròquies situades a Ligúria i el Piemont:
Les parròquies estan reagrupades en 4 vicariats:
Per tradició es considera que el primer bisbe de Ventimiglia hauria estat Cleto, deixeble de sant Bernabé, l'any 75. Tot i això, el primer bisbe històricament cert és Giovanni, que participà en el sínode romà del 680. Originàriament, la seu de Ventimiglia era sufragània de l'arquebisbat de Milà.
Al segle xi un bisbe del qui no es coneix el nom portà a Ventimiglia la relíquia del cap de sant Secondo màrtir, patró de la diòcesi. La resta del cos es troba a Torí.
La diòcesi va patir importants canvis durant el període napoleònic. En 1797 va esdevenir part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Gènova, però en el mateix any va cedir les tres parròquies del Principat de Mònaco i les dinou del Regne de Sardenya, mantenint només les quinze parròquies sota la República de Gènova. Així reduïda, la diòcesi va arriscar-se a ser suprimida. El 9 d'abril de 1806 va canviar de nou la província eclesiàstica convertir-se en part de l'Ais sota la butlla Expositum cum Nobis del Papa Pius VII.
Després del Congrés de Viena, la situació anterior va ser a poc a poc restaurada. El 30 de maig de 1818 amb la butlla Sollicitudo omnium ecclesiarum el mateix Papa Pius VII va tornar a fer-la sufragània de l'arxidiòcesis de Gènova. El 20 de juny de 1831 en virtut de la butlla Ex injuncto nobis del papa Gregori XVI[1] les parròquies anteriors del Regne de Sardenya van ser de nou sotmeses a la jurisdicció de la diòcesi de Ventimiglia, que es va estendre a la ciutat de Sanremo, que havien pertangut fins llavors a la diòcesi d'Albenga.
El 1860 va cedir La Briga e Tenda a la diòcesi de Cuneo.
El 1947 va cedir Piena i Llibri a la diòcesi de Niça.
El 3 de juliol de 1975, la diòcesi assumí el nom actual sota el decret In dioecesi Ventimiliensi de la Congregació per als Bisbes. El mateix dia, amb el decret Novissimis hisce, l'església de San Siro a Sanremo va ser erigida en la cocatedral de la diòcesi.
La següent cronologia, fins al segle xiii, és l'aportada per Girolamo Rossi.[2] Segons Lanzoni, abans del 680, no hi ha cap nom de bisbe conegut. Semeria i Cappelletti esmenten només uns deu bisbes fins aGuglielmo (principis del segle xiii), Gams, tretze.
A finals del 2010, l'arxidiòcesi tenia 150.000 batejats sobre una població de 155.450 persones, equivalent al 96,5% del total.