{{URL|example.com|optional display text}}
El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata. El 2013 tenia 89.200 batejats d'un total de 89.600 habitants. Actualment està regida pel bisbe Gianfranco Todisco, P.O.C.R.
La diòcesi comprèn les ciutats de Melfi, Rapolla i Venosa, a més de 13 municipis més de la província de Potenza: Atella, Barile, Forenza, Ginestra, Lavello, Maschito, Montemilone, Pescopagano, Rapone, Rionero in Vulture, Ripacandida, Ruvo del Monte i San Fele.
La seu episcopal és la ciutat de Melfi, on es troba la catedral de Santa Maria Assunta. A Rapolla hi ha la cocatedral de San Michele arcangelo, mentre que a Venosa es troba la cocatedral de Sant'Andrea.
El territori està dividit en 34 parròquies.
L'actual diòcesi és fruit de la unió de tres seus episcopals diferents, cadascuna amb la seva pròpia història.
La Diòcesi de Venosa és d'origen antic. Està vinculat a la memòria del sant bisbe Fèlix de Tibiuca, que segons algunes versions de la seva Passio que va patir el martiri a Venosa a 303 (cfr. el Vetus Martyrologium Romanum senyala el 24 d'octubre).
Sobre els tres primers bisbes esmentats per la tradició i l'atribueixen a aquesta seu per donar un origen apostòlic a l'Església venusina, o sigui que Filippo, Giovanni i Austero, d'acord Lanzoni són ficticis i no tenen base històrica. En canvi, el primer bisbe documentat és Stefano, esmentat en la correspondència del Papa Gelasi I en el període entre el 492 i el 502.
Des del 1068, la diòcesi és sufragània de l'arxidiòcesi d'Acerenza.
El 27 de juny de 1818 el bisbat de Lavello va ser suprimit i el seu territori va ser incorporat a la diòcesi de Venosa.
El 14 d'octubre de 1901 es va fundar a Venosa el primer banc rural datòlic del Potentino a iniciativa del bisbe Lorenzo Antonelli.[1]
El 30 d'abril de 1924, amb el nomenament d'Alberto Costa, Venosa es va unir in persona episcopi a les diòcesis de Melfi i Rapolla, ja unides aeque principaliter.[2]
El 21 d'agost de 1976 Venosa va ser sostreta, després de gairebé un mil·lenni, a la metròpoli d'Acerenza i va esdevenir sufragànea de l'arxidiòcesi de Potenza e Marsico Nuovo, alhora elevada a seu metropolitana de Basilicata.
Els orígens de la diòcesi de Rapolla són incerts. Potser va ser un bisbat quan la ciutat va ser sustreta dels normands als romans d'Orient en 1042. En primer bisbe conegut és Orso (o Ursone), qui en 1078 va esdevenir arquebisbe de Bari. Des del principi va ser immediatament subjecta a la Santa Seu.
Per la pobresa dels ingressos episcopals, el 16 de març de 1528 el Papa Climent VII l'uní aeque principaliter amb la diòcesi de Melfi.
La Diòcesi de Melfi es va erigir al segle xi[3] per obra del Papa Nicolau II, que van fer la diòcesi de Melfi immediatament subjecta a la Santa Seu.
A Melfi es van celebrar cinc concilis entre 1059 i 1137. En el primer concili de 1059, one va participar cent bisbes, el Papa Nicolau II va reconèixer les possessions conquerides pels normands i va nomenar Roberto Guiscardo, duc de la Pulla i Calàbria,[4] i va esdevenir vassall de l'Església.
El 1067 se celebrà el segon concili, presidit per Alexandre II.
En el tercer concili, convocat pel Papa Urbà II el 1089, així com els assumptes eclesiàstics com l'obligació de recuperació al celibat per al clergat, es va fer pública la Primera Croada a Terra Santa.[5] En el mateix concili per primera vegada el Papa va concedir l'ús de la mitra als abats.
El quart concili va ser presidit personalment en 1101 pel Papa Pasqual II.
Al Cinquè Concili de 1137 van estar presents el Papa Innocenci II i l'emperador Lotari II, qui va donar la benvinguda al retorn a l'obediència de l'abat de Montecassino Rainaldo, que s'havia unit al partit de l'antipapa Anaclet II.
La diòcesi va ser governada per bisbes il·lustres com Francesco Monaldeschi, Alessandro da Sant'Elpidio i Juan de Borja Llançol de Romaní.
El 16 de març de 1528 Climent VII va unir aeque principaliter la diòcesi de Melfi amb la de Rapolla.
El terratrèmol del 14 d'agost de 1851 va devastar Melfi i Rapolla i destruí els principals monuments de la diòcesi.
El 30 d'abril de 1924, amb el nomenament d'Alberto Costa, la diòcesi de Melfi i Rapolla es van unir in persona episcopi a la diòcesi de Venosa.
El 21 d'agost de 1976 Melfi i Rapolla, que havia estat al voltant d'un mil·lenni immediatament subjecta a la Santa Seu, va esdevenir part de la nova seu metropolitana de Potenza e Marsico Nuovo.
El 30 de setembre de 1986, amb el decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, les tres seus de Melfi, Rapolla i Venosa es van unir amb la fórmula de plena unione i la nova circumscripció assumí el seu actual nom.
A finals del 2013, la diòcesi tenia 89.200 batejats sobre una població de 89.600 persones, equivalent 99,6% del total.