Camp de Tarragona

Camp de Tarragona

Camp de Tarragona històric   Comarques que juntament amb el Camp de Tarragona històric, formen part de l'Àmbit funcional del Camp de Tarragona
Localització
41° 08′ N, 1° 15′ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Conté la subdivisió	Alt Camp Baix Camp Conca de Barberà Priorat Tarragonès
Geografia
Superfície	2.703,3 km²

El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp)^[1] és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits al Pla territorial general de Catalunya. Està constituït per les comarques de l'Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat i el Tarragonès. En fromà part el Baix Penedès fins el 2017 quan passà a formar part del Penedès. L'àmbit funcional territorial no es correspon exactament amb la regió històrica del Camp de Tarragona, la qual només inclou les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès.^[1] La denominació de Camp de Tarragona és una pervivència del llatí territorium tarraconensis que en l'època romana designava el territori sota influència directa de Tàrraco i no de cap altra civitas.

Regió històrica

Donació del Camp de Tarragona per Ramon Berenguer III a l'arquebisbe Oleguer, conservada a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp.

Mapa del Camp de Tarragona, gravat militar anglès de la Guerra de Successió

És una de les comarques més ben delimitades de Catalunya, entenent la comarca com a factor geològic, orogràfic i hidrogràfic, segons que ho defineix Josep Iglésies.^[2] La regió natural i històrica comprèn el que actualment són les comarques del Tarragonès, Alt Camp i Baix Camp. Aquesta regió és planera, voltada per les muntanyes de la Serralada Prelitoral i la mar Mediterrània, en contacte amb el Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i les Terres de l'Ebre. La plana del Camp s'obre lliure, de cara al mar. El Camp de Tarragona és documentat des de l'any 1315.^[1] La població sobre les quals s'articula, al voltant de Tarragona, Reus i Valls,^[1] és de 482.000 habitants.^{[Nota 1]} Els rius principals són el Francolí i el Gaià.

Geografia i economia

L'àmbit funcional del Camp de Tarragona té una extensió de 2.998 km² ^[4] Els municipis amb més població són Tarragona, Reus, Cambrils, Salou i Valls.^[5]

Comarca	Habitants
Alt Camp	45.198
Baix Camp	196.718
Conca de Barberà	19.990
Priorat	9.223
Tarragonès	264.320

(Dades a 1 de gener de 2021. IDESCAT)^[6]

El relleu del Camp de Tarragona està format per la Serralada Prelitoral, el marge meridional de la Depressió Central, la Depressió Prelitoral, la Serralada Litoral i la línia de costa. És de clima mediterrani, la temperatura mitjana se situa entre 15 i 16 °C a les planes i a la zona de costa, entre 13 i 14 °C a la Conca de Barberà i 11 °C al Priorat. Un dels vents més característics és el mestral, sobretot a l'Alt i Baix Camp i al Tarragonès. La xarxa hidrogràfica es divideix en dos sistemes: els rius que formen part de la conca de l'Ebre i els que desemboquen directament al Mediterrani. D'aquests últims, els més importants són el Francolí, el riu Gaià i el Foix (el Foix desemboca però al Garraf). Pel que fa a la vegetació, predomina el pi blanc, que ha desplaçat altres espècies com l'alzinar, els carrascars i la màquia litoral. Hi és present la garriga, que es localitza a les muntanyes del Montmell, el massís de Vandellòs i a la serra del Tormo. A les muntanyes de l'Alt Gaià s'hi troben rouredes de roure de fulla petita i pinedes de pi roig.^[7]

Pes de cada sector en el total del PIB. 2013^[8]

Comarca	Primari	Indústria	Construcció	Serveis
Alt Camp	4,70%	34,77%	7,02%	53,51%
Baix Camp	1,96%	25,91%	7,44%	64,69%
Conca de Barberà	6,91%	41,18%	7,61%	44,30%
Priorat	13,35%	18,63%	13,42%	54,60%
Tarragonès	0,64%	22,47%	7,03%	69,86%

El PIB del Camp de Tarragona representa el 7% del PIB de Catalunya. L'estructura productiva no és homogènia en el territori. El sector primari té major pes al Priorat i a la Conca de Barberà que a la resta de comarques. Tanmateix, totes comparteixen el vi com un dels principals productes del sector.^[9] Pel que fa a la indústria, té un paper preponderant el sector del paper a l'Alt Camp, el sector energètic al Baix Camp i el sector químic al Tarragonès.^[10][9] El turisme és molt important en els municipis costaners, sobretot Salou i Cambrils.^[11] La marca turística del Camp de Tarragona és Costa Daurada i, a més de les platges, té com a reclam turístic la presència del parc temàtic Port Aventura.^[12]

El Camp de Tarragona té 8 ports.^[13] El més important és el Port de Tarragona, el quart en volum de mercaderies d'Espanya,^[14] sobretot mercaderies agroalimentàries, energètiques, i en pasta de paper.^[15]

El Camp de Tarragona compta amb una universitat pública, la Universitat Rovira i Virgili (URV), que hi té centres en els municipis de Tarragona, Reus i Vila-seca. Va ser fundada el 1991 i actualment ofereix un elevat nombre de graus i màsters a més d'11.000 estudiants.^[16]

Cultura

"Gent del Camp, gent del llamp" és una expressió que es refereix als habitants del camp de Tarragona, als quals se'ls considera tradicionalment gent emprenedora i de solucions ràpides, però que acostumen a ser imprevisibles.^[17][18]

La tradició castellera al Camp de Tarragona té més de dos-cents anys i continua activa al territori. Algunes de les colles més importants són la Colla Jove Xiquets de Tarragona, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Colla Joves Xiquets de Valls, els Xiquets de Tarragona, Xiquets de Reus i Castellers de Sant Pere i Sant Pau.^[19] El concurs de castells es realitza a Tarragona cada dos anys.

Gastronomia

• Calçot de Valls
• Romesco
• Espineta amb caragolins
• Menjablanc
• Avellana de Reus
• Oli Siurana
• Patata de Prades
• Vi DO Tarragona, DO Conca de Barberà, i DOQ Priorat.

Ordenacions administratives

La regió va constituir la vegueria de Tarragona, i durant molts anys (1356-1715) la majoria dels seus termes i pobles van formar part de la comuna del Camp.

En la divisió comarcal de 1936 quedà subdividida en les comarques de l'Alt Camp, el Tarragonès i el Baix Camp; i alhora separada en dues regions o vegueries amb capital a Tarragona i Reus, tot i que alguns pobles o zones pertanyents al Camp se'n quedaren fora i van anar a altres comarques com el Priorat o la Conca de Barberà. Inicialment el Camp de Tarragona es dividia en dues comarques: Alt Camp i Baix Camp. Tanmateix, a causa de la rivalitat entre Tarragona i Reus, Tarragona decidí formar la seva pròpia comarca i va absorbir així dins d'ella altres municipis del Baix Gaià en veure la mida inicial del projecte.

  Àmbit funcional del Camp de Tarragona

Amb el Pla territorial general de Catalunya de 1995, el Camp de Tarragona es va constituir com un dels set àmbits funcionals territorials integrant les comarques de l'Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès, i és una de les set vegueries que apareixen en la Llei de vegueries.^[20]

Des de la capital del Tarragonès i de la província de Tarragona, es defensa la idoneïtat del manteniment de les estructures de funcionament de l'antiga província en la nova vegueria i la defensa del lideratge econòmic exercit per la ciutat. En aquest context, diversos agents socials i polítics s'han mobilitzat per defensar dues idees: que el nom sigui vegueria de Tarragona i que la capital sigui únicament Tarragona.^[21]

Des de la capital del Baix Camp, es proposa la co-capitalitat entre Reus i Tarragona i el nom de Camp, sovint sense l'afegitó de Tarragona. Hi al·leguen motius econòmics i de descentralització.^[22]

Vegeu també

• Àrea metropolitana de Tarragona-Reus
• El Camp de Tarragona de Josep Vallverdú, 50 anys després

Notes

1. Suma de la població del 2009 de l'Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès.^[3]

Referències

1. «Camp de Tarragona». GGCC. [Consulta: 1r febrer 2010].
2. Iglésies, Josep «Delimitació del Camp de Tarragona». Revista del Centre de Lectura, Any VII, núm. 153 i 154, 1 al 15-VI-1926, pàg. 156-157.
3. «Distribució per comarques. Any 2009.». IDESCAT. [Consulta: 1r febrer 2010].
4. «Població. Comarques, àmbits i províncies». Anuari Estadístic de Catalunya. Idescat. [Consulta: 24 novembre 2014].
5. «Padró Municipal d'habitants». Idescat. [Consulta: 19 desembre 2014].
6. «Població a 1 de gener. Comarques i Aran, àmbits i províncies». IDESCAT. [Consulta: 29 gener2022].
7. Generalitat de Catalunya. El paisatge del Camp de Tarragona, 2012. ISBN 9788439389309. ^{[Enllaç no actiu]}
8. «Annex estadístic». Anuari Econòmic Comarcal 2014. Catalunya Caixa. [Consulta: 11 desembre 2014].
9. «Annex estadístic». Anuari Econòmic Comarcal 2014. Catalunya Caixa. [Consulta: 11 desembre 2014].
10. URV. El Camp de Tarragona, p. 62 [Consulta: 24 gener 2015]. 
11. Són els municipis que el 2013 tenien un major nombre de places hoteleres: Salou 31.063, Cambrils 7.445, Vila-seca 6.004 i El Vendrell 2.626.«Places hoteleres». IDESCAT. [Consulta: 24 gener 2015].
12. URV. El Camp de Tarragona, p. 72-73 [Consulta: 24 gener 2015]. 
13. A Segur de Calafell, Coma-ruga, Roda de Barà, Torredembarra, Tarragona, Salou, Cambrils, i Hospitalet de l'Infant.«Sistema portuari català». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 7 d’octubre 2014. [Consulta: 20 desembre 2014].
14. Any 2012. Els tres primers són el Bahía de Algeciras, el de València i el de Barcelona.«2.1 Tráfico marítimo de mercancías». INE. Arxivat de l'original el 19 de desembre 2014. [Consulta: 19 desembre 2014].
15. «Descobreix Tarragona». cepe. Arxivat de l'original el 19 de desembre 2014. [Consulta: 19 desembre 2014].
16. «La URV en xifres». [Consulta: 19 desembre 2014].
17. Sugranyes, Josep M. Garbellada de refranys. 2a ed.. Valls: Cossetània, 2000, p. 69. ISBN 8489890471. 
18. «Llamp». Diccionari Alcover-Moll. Arxivat de l'original el 2004-08-26. [Consulta: 10-II-2015].
19. «Ránquing». Arxivat de l'original el 15 de desembre 2014. [Consulta: 19 desembre 2014].
20. «Avantprojecte de llei de l'Organització Veguerial de Catalunya» (PDF). Gencat. [Consulta: 1r febrer 2010].^{[Enllaç no actiu]}
21. «Tarragona vol ser capital única de vegueria i refusa ser capital provincial… de moment». Tarragona 21, 16-02-2013. Arxivat de l'original el 2014-12-19. [Consulta: 7 novembre 2013].
22. «Reus es reivindica davant de Tarragona com a cocapital en la futura vegueria». 324, 21-12-2009. [Consulta: 5 novembre 2013].