Comarques de Catalunya

Comarques de Catalunya

Anoia Bages Segarra Solsonès Conca de Barberà Lluçanès Moianès Osona Berguedà Cerdanya Alt Urgell Pallars Sobirà Vall d'Aran Alta Ribagorça Pallars Jussà Noguera Urgell Pla d'Urgell Segrià Garrigues Alt Penedès Baix Llobregat Barcelonès Vallès Occidental Maresme Vallès Oriental Ripollès Garrotxa Alt Empordà Pla de l'Estany Gironès Selva Baix Empordà Garraf Baix Penedès Tarragonès Alt Camp Baix Camp Priorat Ribera d'Ebre Terra Alta Baix Ebre Montsià França Andorra Aragó País Valencià Mar Mediterrània

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà novament aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès^[1] i el 3 de maig del 2023, el Lluçanès.^[2] El 17 de juny de 2023 Biosca i Torà van passar definitivament a formar part del Solsonès^[3] i el 29 de juny Sant Feliu Sasserra va tornar al Bages.^[4]

Actualment, Catalunya està dividida en 43 entitats: 42 comarques, cadascuna administrada pel seu consell comarcal —amb l'excepció del Barcelonès on el consell comarcal va ser suprimit el 2019—, i l'Aran, una entitat territorial singular administrada pel Consell General d'Aran.^{[nota 1]} Sovint es fa servir la simplificació de «43 comarques» (malgrat que l'Aran no és pas una comarca), que permet agrupar informacions equivalents utilitzant una única denominació.^[6]

Història

Els romans van anomenar civitates els principals poblats ibers i al seu territori d'influència. El nom d'algunes d'aquelles tribus ha perdurat en la denominació del territori: Ceretans (Cerdanya), bergistans (Berguedà), ausetans (Osona).

Sota l'estructura administrativa romana, la província Tarraconense va ser dividida en convents jurídics. El convent de Tàrraco es corresponia aproximadament a l'actual Catalunya, sense la plana de Lleida i amb el Maestrat. Plini el Vell diu que al convent de Tàrraco hi havia 42 civitates, que venien a ser demarcacions territorials. Les denominacions que han perdurat com a comarcals són: gerundenses (Gironès), segarrensis (Segarra), a més del territorium tarraconensis (Camp de Tarragona i Tarragonès).

En l'època visigoda, es van constituir les seus episcopals al voltant de les principals ciutats mantenint una cohesió del seu territori. Entre altres: Bàrcino (que inclouria l'actual Barcelonès i les parts més properes a aquesta del Vallès Baix Llobregat i Maresme), Emporiae (Empordà tot i que l), Orgellia (Bisbat d'Urgell).

L'establiment de tot un seguit de comtats fronterers a la Gòtia per part de l'Imperi Carolingi va portar un règim feudal amb dominis senyorials variables estructurats en comtats, vescomtats i altres senyorius menors. A més de les denominacions ja tradicionals, apareixen els comtats del Rosselló, Pallars o Ribagorça.

Durant l'edat mitjana sorgeix la denominació de comarca com a sinònim de marca, terra fronterera, i es consolida com a denominació popular. A partir del 1600 alguns escriptors descriuen el Principat de Catalunya per comarques. Pere Gil (1551-1622) diu «Tot Catalunya pot dividir-se en vint-i-set parts, o climes, o comarques, o parts de terra». Andreu Bosch (1628) diu «Tota sa terra es divideix en quaranta-vuit parts». Josep Aparici (1708) anota trenta comarques: «Catalunya és coneguda per la seva repartició en comarques».^[7]

Políticament, el concepte de comarca no apareix fins a l'últim quart del segle xix. El catalanisme polític va manifestar el seu rebuig a la divisió provincial de 1833 plantejant com a alternativa una organització en comarques. El 1882, el projecte de Constitució per a l'Estat Català elaborat al Congrés Federal Regionalista propugnava una divisió en comarques. El 1892, la cinquena de les Bases de Manresa declarava: «La divisió territorial sobre la qual es desenrotlla la gradació jeràrquica dels poders governatiu, administratiu i judicial, tindrà per fonament la comarca natural, el municipi».^[8]

Esteve Sunyol va fer, el 1897, la primera concreció d'una divisió comarcal com a base politicoadministrativa. Diversos tractadistes van proposar una gran varietat de divisions comarcals i de nomenclatures. La majoria de comarcalitzacions proposades fins al 1930 tenien un caràcter naturalista i historicista. Pau Vila va fer un gir a aquest model donant prioritat als factors socials seguint els principis de geografia regional de l'escola geogràfica francesa.^[8]

L'octubre del 1931 la Generalitat va crear la Ponència d'Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya, amb Pau Vila com a vicepresident. Els treballs es van concretar en la divisió comarcal de 1936 amb trenta-vuit comarques.

El 1939, la dictadura franquista va anul·lar la comarcalització. El 1987 es va recuperar la mateixa divisió comarcal del 1936, amb algunes modificacions el 1988 i 1990 (creació administrativa de les comarques del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça).

Propostes i reivindicacions

L'any 2000, en l'Informe Roca, un equip format per Miquel Roca i Junyent i Jesús Burgueño, entre altres, van proposar de crear alguna comarca més: El Moianès (capital: Moià) aprovada pel Parlament de Catalunya el 15-4-2015, la Vall de Camprodon (capital: Camprodon), la Selva Marítima (o Marina) (capital: Blanes), l'Alta Segarra (capital: Calaf) i el Segre Mitjà (capital: Ponts), a més de dividir el Baix Llobregat en dos (la part nord, el Baix Llobregat Nord, amb capital a Martorell). Tots els casos són antigues reivindicacions comarcals.

Encara J. Burgueño, l'any 2003, proposava de crear també el Lluçanès (capital: Prats de Lluçanès), la Vall de Ribes (capital: Ribes de Freser), la Ribera de Sió (capital: Agramunt), la Baixa Segarra (capital: Santa Coloma de Queralt) i el Baix Montseny (capital: Sant Celoni), a més de canvis de límits (les Garrigues, el Ripollès, etc.).^[9]

Llista de comarques

Convencions

El nom de les comarques catalanes s'escriu sempre precedit dels articles el/la, segons convingui. No obstant això, cal recordar que hi ha una excepció: la comarca d'Osona, que no el duu mai; i que és optatiu de posar-lo en tres més: Anoia, Garraf i Terra Alta.^[10] L'article inicial s'escriu sempre amb minúscula, tant en els mapes com en un text, tret que es tracti del començament d'una frase.

Els codis de dos dígits alfabètics són els usats en bases de dades a proposta de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu de la Generalitat.^[11]

Comarques actuals

Les dades bàsiques de les «42 comarques», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2022,^[12] són:

Comarca	Codi terr.	Codi [13]	Habitants (2022)	Sup. (km²)	Dens. (2022) (hab./km²)	Capital
l'Alt Camp	01	AC	45.540	538	84,7	Valls
l'Alt Empordà	02	AE	144.926	1.358	106,8	Figueres
l'Alt Penedès	03	AP	110.929	593	187,2	Vilafranca del Penedès
l'Alt Urgell	04	AU	20.482	1.447	14,2	la Seu d'Urgell
l'Alta Ribagorça	05	AG	3.958	427	9,3	el Pont de Suert
l'Anoia	06	AI	125.065	866	144,4	Igualada
l'Aran[* 1]	39	VN	10.268	634	16,2	Vielha e Mijaran
el Bages	07	BG	180.873	1.092	165,6	Manresa
el Baix Camp	08	BC	197.525	697	283,3	Reus
el Baix Ebre	09	BB	79.636	1.003	79,4	Tortosa
el Baix Empordà	10	BM	138.517	702	197,4	la Bisbal d'Empordà
el Baix Llobregat	11	BT	833.540	486	1.715,1	Sant Feliu de Llobregat
el Baix Penedès	12	BP	112.460	296	379,4	el Vendrell
el Barcelonès	13	BR	2.280.042	146	15.643,5	Barcelona
el Berguedà	14	BD	40.279	1.185	34	Berga
la Cerdanya (Baixa Cerdanya)[* 2]	15	CD	19.443	547	35,6	Puigcerdà
la Conca de Barberà	16	CB	20.176	650	31	Montblanc
el Garraf	17	GF	156.794	185	847	Vilanova i la Geltrú
les Garrigues	18	GG	19.011	798	23,8	les Borges Blanques
la Garrotxa	19	GX	59.750	735	81,3	Olot
el Gironès	20	GN	198.582	576	345	Girona
el Lluçanès	43	n/d	5.586	227	24,61	Prats de Lluçanès
el Maresme	21	MM	462.213	399	1.159,8	Mataró
el Moianès	42	MO	14.428	338	42,7	Moià
el Montsià	22	MT	68.744	735	93,5	Amposta
la Noguera	23	NG	39.297	1.784	22	Balaguer
Osona	24	OS	165.229	1.245	132,7	Vic
el Pallars Jussà	25	PJ	13.199	1.343	9,8	Tremp
el Pallars Sobirà	26	PS	7.181	1.378	5,2	Sort
el Pla d'Urgell	27	PU	37.045	305	121,4	Mollerussa
el Pla de l'Estany	28	PE	32.941	263	125,4	Banyoles
el Priorat	29	PR	9.238	499	18,5	Falset
la Ribera d'Ebre	30	RE	21.920	827	26,5	Móra d'Ebre
el Ripollès	31	RI	25.510	957	26,7	Ripoll
la Segarra	32	SR	23.601	723	32,7	Cervera
el Segrià	33	SI	212.388	1.397	152,1	Lleida
la Selva	34	SV	177.542	995	178,4	Santa Coloma de Farners
el Solsonès	35	SL	13.632	1.001	13,6	Solsona
el Tarragonès	36	TR	263.428	319	824,8	Tarragona
la Terra Alta	37	TT	11.408	743	15,4	Gandesa
l'Urgell	38	UR	37.447	580	64,6	Tàrrega
el Vallès Occidental	40	VC	940.881	583	1.613,5	Sabadell i Terrassa
el Vallès Oriental	41	VR	417.543	735	568,1	Granollers
Catalunya		CAT	7.792.611	32.108	242,7

1. Formalment és reconeguda com una entitat territorial singular.
2. Oficialment Cerdanya. S'utilitza el nom Baixa Cerdanya per diferenciar-la de l'Alta Cerdanya a França.^[14]

Les successives modificacions comarcals

Les noves comarques de 1988

Els canvis produïts per la creació de comarques del 1988 foren:^[15]

Municipi	Comarca anterior	Comarca actual
Banyoles	el Gironès	el Pla de l'Estany
Camós	el Gironès	el Pla de l'Estany
Cornellà del Terri	el Gironès	el Pla de l'Estany
Crespià	el Gironès	el Pla de l'Estany
Esponellà	el Gironès	el Pla de l'Estany
Fontcoberta	el Gironès	el Pla de l'Estany
Palol de Revardit	el Gironès	el Pla de l'Estany
Porqueres	el Gironès	el Pla de l'Estany
Sant Miquel de Campmajor	el Gironès	el Pla de l'Estany
Serinyà	el Gironès	el Pla de l'Estany
Vilademuls	el Gironès	el Pla de l'Estany
Barbens	l'Urgell	el Pla d'Urgell
Bell-lloc d'Urgell	el Segrià	el Pla d'Urgell
Bellvís	la Noguera	el Pla d'Urgell
Castellnou de Seana	l'Urgell	el Pla d'Urgell
Fondarella	el Segrià	el Pla d'Urgell
Golmés	el Segrià	el Pla d'Urgell
Ivars d'Urgell	l'Urgell	el Pla d'Urgell
Linyola	la Noguera	el Pla d'Urgell
Miralcamp	el Segrià	el Pla d'Urgell
Mollerussa	el Segrià	el Pla d'Urgell
el Palau d'Anglesola	el Segrià	el Pla d'Urgell
el Poal	la Noguera	el Pla d'Urgell
Sidamon	el Segrià	el Pla d'Urgell
Torregrossa	les Garrigues	el Pla d'Urgell
Vilanova de Bellpuig	l'Urgell	el Pla d'Urgell
Vila-sana	l'Urgell	el Pla d'Urgell
Barruera	el Pallars Jussà	Alta Ribagorça
el Pont de Suert	el Pallars Jussà	Alta Ribagorça
Vilaller	el Pallars Jussà	Alta Ribagorça

Revisió comarcal: 1990

Al gener del 1990 es va modificar l'adscripció comarcal d'alguns municipis:^[16]

Municipi	Comarca anterior	Comarca actual
Alfarràs	Noguera	Segrià
Arbolí	Priorat	Baix Camp
Bonastre	Tarragonès	Baix Penedès
Caldes de Montbui	Vallès Occidental	Vallès Oriental
Castellet i la Gornal	Garraf	Alt Penedès
Esplugues de Llobregat	Barcelonès	Baix Llobregat
els Garidells	Tarragonès	Alt Camp
Masllorenç	Alt Camp	Baix Penedès
la Molsosa	Anoia	Solsonès
Montesquiu	Ripollès	Osona
Montornès de Segarra	Urgell	Segarra
Olesa de Bonesvalls	Garraf	Alt Penedès
la Portella	Noguera	Segrià
Sant Jaume d'Enveja	Baix Ebre	Montsià
Sant Just Desvern	Barcelonès	Baix Llobregat
Sant Quirze de Besora	Ripollès	Osona
Santa Maria de Besora	Ripollès	Osona
Vallfogona de Riucorb	Segarra	Conca de Barberà
Vidrà	Ripollès	Osona

Creació del Moianès: 2015

Municipi	Comarca anterior	Nova comarca
Calders	Bages	Moianès
Castellcir	Vallès Oriental	Moianès
Castellterçol	Vallès Oriental	Moianès
Collsuspina	Osona	Moianès
l'Estany	Bages	Moianès
Granera	Vallès Oriental	Moianès
Moià	Bages	Moianès
Monistrol de Calders	Bages	Moianès
Sant Quirze Safaja	Vallès Oriental	Moianès
Santa Maria d'Oló	Bages	Moianès

Creació del Lluçanès: 2023

El 4 de novembre de 2011, 8 municipis van tramitar al Departament de Governació i Relacions Institucionals la proposta de creació de la comarca del Lluçanès.^[17] La demanda que van presentar els ajuntaments va passar tots els tràmits necessaris, i com a resultat el 26 de juliol de 2015 se celebrà el procés participatiu com a pas previ per tal d'esdevenir comarca oficialment reconeguda, amb un resultat positiu en vuit dels tretze municipis que en formen part. El 3 de maig de 2016 la mesa del Parlament de Catalunya va admetre a tràmit la sol·licitud, presentada per tots els grups parlamentaris, per crear la ponència redactora de la proposició de llei de creació de la comarca del Lluçanès. Després d'anys de reivindicació social, el 3 de maig del 2023 el Parlament de Catalunya n'aprovà definitivament el seu estatus, fet pel qual esdevingué la quaranta-tresena comarca de Catalunya.

Els municipis que formen part d'aquesta comarca són els següents:

Municipi	Comarca anterior	Nova comarca
Alpens	Osona	Lluçanès
Lluçà	Osona	Lluçanès
Olost	Osona	Lluçanès
Oristà	Osona	Lluçanès
Perafita	Osona	Lluçanès
Prats de Lluçanès	Osona	Lluçanès
Sant Marti D'Albars	Osona	Lluçanès
Sobremunt	Osona	Lluçanès

Notes

1. La llei aprovada el 5 de febrer de 2015, en la disposició addicional segona.2, estableix que «les denominacions comarca i consell comarcal no són aplicables a Aran i al Consell General d'Aran. Tota referència en aquests termes en les normes vigents s'han d'entendre fetes a Aran i al Consell General d'Aran».^[5]

Referències

1. «El Moianès, nova comarca catalana», 15-04-2015. Arxivat de l'original el 21 de maig 2015. [Consulta: 20 maig 2015].
2. «El parlament aprova definitivament la creació de la comarca del Lluçanès». Vilaweb, 03-05-2023. Arxivat de l'original el 3 de maig 2023. [Consulta: 4 maig 2023].
3. Serrat, Laura. «Torà i Biosca aproven de forma definitiva el seu traspàs al Solsonès», 17-06-2023. Arxivat de l'original el 2024-01-23. [Consulta: 23 gener 2024].
4. 324cat. «Sant Feliu Sasserra torna al Bages, després de ser només 8 setmanes al Lluçanès», 29-06-2023. [Consulta: 23 gener 2024].
5. «Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran». Arxivat de l'original el 2015-05-05. [Consulta: 29 abril 2015].
6. 324cat. «Aragonès signa la Llei de creació del Lluçanès, la 43a comarca de Catalunya: "No és romanticisme, és cohesió social"», 10-05-2023. Arxivat de l'original el 2023-05-17. [Consulta: 17 maig 2023].
7. Pau Vila, La divisió territorial de Catalunya (1937), ISBN 84 322 9508 6
8. Jesús Burgueño, De la vegueria a la província. ISBN 84-232-0487-1
9. Burgueño, J. Reflexions i propostes al voltant del sisteme electoral a Catalunya: consells comarcals, diputacions, Parlament i representació a Corts Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine., Scripta Nova.
10. «Municipis i comarques». Manual de Documents per a l'Empresa. Arxivat de l'original el 2021-04-12. [Consulta: 7 abril 2014].
11. Abreviacions Arxivat 2009-07-11 a Wayback Machine., editat per la Secretaria de Política Lingüística.
12. «Densitat de població. Comarques i Aran, àmbits i províncies». IDESCAT. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2020-04-26. [Consulta: 28 març 2020].
13. «Codis de comarca. Secretaria de política lingüística. 2005; p. 40.», 2005. Arxivat de l'original el 2019-07-10. [Consulta: 2 octubre 2019].
14. «Comarques de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
15. «Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 21 maig 2015].
16. «Llei 3/1990, de 8 de gener, de modificació de la divisió comarcal de Catalunya». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 3 de juny 2024. [Consulta: 21 maig 2015].
17. Cañada i Campos, Josep «Anunci d'informació pública de la proposta de creació de la comarca del Lluçanès». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya [Barcelona], 6006, pàg. 58723 [Consulta: 16 novembre 2011].

Vegeu també

• Províncies de Catalunya
• Divisió territorial de Catalunya
• Comarques de la Catalunya del Nord
• Comarques naturals de Catalunya
• Partits judicials de Catalunya