Llista de topònims de Linyola (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Linyola és la població més septentrional de la comarca del Pla d'Urgell. Limita amb els termes de Bellvís i Vallfogona de Balaguer (per l'est), el Poal i el Palau d'Anglesola (al sud), Ivars d'Urgell i Penelles (per l'oest) i Bellcaire d'Urgell (al nord).
La població està situada en un turó a 248 m sobre el nivell del mar i té un terme de 28,76 quilòmetres quadrats regat pel Canal d'Urgell (séquia Segona principal) i el Canal Auxiliar d'Urgell.
La via principal de comunicació de la vila és la carretera LP-3322 que prové de Mollerussa, travessa l'autovia A-2, passa per Linyola (pel centre o per la variant) i acaba a Bellcaire d'Urgell (comarca de la Noguera) on enllaça amb la C-53 que va des de Balaguer fins a Tàrrega.
El municipi de Linyola és el segon nucli de població amb més habitants a la comarca del Pla d'Urgell, aproximadament uns 3000.
Topònim i escut
El nom de la població sembla que podria provenir de la flor de lli, cultiu propi de la zona en èpoques passades. En documents antics apareixen els noms de Lliniola, Llinyola... Al Llibre del Fets apareix com a Linesola i a l'època sarraïna com a Lineola. Podem veure un feix o una garba de lli a l'escut del portal de l'església i, a l'escut actual, un ram de lli sobre l'escacat (tauler d'escacs) d'or i sable propi dels comtes d'Urgell, que van conquerir la zona a les darreries del segle xi (Ermengol IV, el de Gerb, 1076-1092). La baronia de Linyola continua existint en el llinatge dels Casanova.
Alcover i Moll, al seu diccionari, afirmen que el topònim podria venir del llatí līnĕola ('ratlleta'), explicant-se per dissimilació la no palatalització de la ela inicial, ja que en documents antics el poble apareix esmentat com a Lineola. Manuel de Montoliu afirmà que el nom ve del llatí ĭlla *amnola (derivat d'amnis, 'riu'), que es tradueix com 'el riuet'.[1]
Demografia
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
96
85
105
164
524
980
826
1.130
1.439
1.760
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
1.973
2.051
1.924
2.099
2.166
2.332
2.262
2.422
2.359
2.359
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
2.385
2.391
2.401
2.438
2.529
2.583
2.781
2.774
2.661
2.677
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
2.650
2.660
2.717
2.723
2.749
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
El nucli antic de la vila (zona d'interès històrico - artístic) on hi ha la plaça porxada i l'Església de Santa Maria de Linyola,[2] obra del mestre Bartomeu Roig entre els anys 1586 i 1600. Molt a prop hi ha la Casa de la Vila, un edifici de l'any 1556 obra del mestre Bernat Langor.
Les festes majors se celebren al maig, en honor de Santa Quitèria (dia 22 de maig) i a l'agost, en honor de l'Assumpció de la Mare de Déu (15 d'agost).
Altres festes i tradicions són les de Sant Antoni, Carnestoltes, processó Divendres Sant amb els armats, la festa de la Cassola -que inicia la festa major de maig- i el pessebre vivent, en diades nadalenques.
Fills il·lustres
Manuel Bergés i Arderiu (1910-1942), republicà, resistent i heroi de la Segona Guerra mundial. A París (França), i al seu poble Linyola, el seu record és homenatjat oficialment.[4]
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 71. ISBN 84-393-5437-1.
