Dacs[1] o d'Acs[2],[3] (Dax en francés) qu'ei ua comuna gascona de Shalòssa, situada hens lo departament de las Lanas e la region de la Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània. Que hèi partida de la region istorica de Gasconha. Qu'estó lo sièti d'un vescomtat e d'ua senescaucia segondària dependenta de la Senescaucia Principau de las Lanas.
La prononciacion qu'ei [daks]. Las fòrmas ancianas que son Aquae Tarbellicae, en latin, au sègle IV, Aquis Tarbellicis, en latin, au sègle IV, civitas Aquensium, en latin, cap a 400, episcopus Aquensis, en latin, shens data, Aquis, en latin, au sègle VI, Sancta Maria de Ax, Sanctus Vincentius de Ax, Aquae, Aquensis, Aquis, en latin, aus sègles XI-XII, le prebostat d'Ax, en 1276, Akes, en 1294, Dax (mapas de 1630, 1638, deu sègle XVII, shens data, de 1651), Acqs e Ax (abans la Revolucion), Dax eaux (mapa de 1714), Dax (mapa de 1733) [4].
Albèrt Dauzat qu'explica la capitala deus Tarbèls a aigas termalas coneishudas tanlèu l'epòca d'August, designadas peu nom; Dacs vien deu latin aqua « aiga », a l'ablatiu locatiu plurau aquis[5].
Negre e Astor, citats per Bénédicte Boyrie-Fénié, qu'explican Dacs vien deu latin aquis, ablatiu-locatiu plurau de aqua « a las aigas »; lo d qu'ei aglutinat [4].
Bénédicte Boyrie-Fénié qu'ei en acòrd dab las explicacions precedentas e que precisa Dacs qu'ei Akiz(e) en basco, fòrma qui a pas gaire cambiat despuish l'Antiquitat[4].