Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 01′ 17″ N, 0° 49′ 55″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Baix Camp
Capital	Vandellòs
Conté la subdivisió	Vandellòs l'Hospitalet de l'Infant
Població humana
Població	7.104 (2024) (69,17 hab./km²)
Llars	35 (1553)
Gentilici	Vandellossenc, vandellossenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat d'Iniciatives pel Desenvolupament Integral del Territori (MIDIT) Mancomunitat «Serveis Abocador Baix Camp»
Superfície	102,7 km²
Banyat per	mar Mediterrània i golf de Sant Jordi
Altitud	281 m
Limita amb	l'Ametlla de Mar Pratdip Tivissa Mont-roig del Camp
Organització política
• Alcaldessa	Assumpció Castellví i Auví (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	43891
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43162
Codi IDESCAT	431628
Lloc web	vandellos-hospitalet.cat

Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, anomenat Vandellòs fins al 1990.

Geografia

• Llista de topònims de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Es tracta del municipi més extens de la comarca i se situa a l'extrem sud-occidental d'aquesta. Limita amb la Ribera d'Ebre, al sud de la Serra de Llaberia. Té una extensió de 101'98 km². Limita amb Mont-roig per la banda de l'est, amb Pratdip pel nord-est, amb Tivissa, de la comarca de la Ribera d'Ebre, al nord i amb l'Ametlla de Mar, del Baix Ebre, al sud. Té un terreny molt accidentat a causa del braç de llevant de la Serralada Prelitoral catalana, en el punt on contacta amb el mar. El terme té la capçalera al Coll de Fatxes, i segueix per la vall mitjana del riu de Llastres, que més avall forma el límit amb Pratdip i Mont-roig. Aquesta vall està limitada per les serres de Montalt i de Llaberia, per la Serra de Santa Marina, amb la Mola de Remullà, de 589 metres, la Mola de Genessies, amb 711 metres i al nord els impressionants Dedalts de Vandellòs, que la separen del mar. La façana litoral la constitueixen els vessants sud-orientals dels Dedalts, drenats per diversos barrancs que aboquen tots directament al mar. Vandellòs té una costa extensa, que va des de la desembocadura del riu de Llastres, damunt de l'Hospitalet de l'Infant, fins al Cap de Terme, on aboca el Barranc del Codolar, que fa de límit amb el terme de l'Ametlla. A la platja s'obren diverses cales, i s'hi troben l'illot i la torre del Torn i la platja de l'Almadrava.

Història

Vandellòs

41° 01′ 11″ N, 00° 49′ 52″ E
Vandellòs apareix esmentat ja el 1342 amb el nom de Vallis Laurorumi^[1] i el 1460 com Vall de Llor o de Llorer. Va formar part, durant la repoblació, del terme de Tivissa i va quedar integrat el 1174 a la baronia de Castellvell. A partir del 1241, en casar-se una neta del senyor de Castellvell amb Berenguer d'Entença, la baronia va començar a ser coneguda com a baronia d'Entença. El 1324, Guillem d'Entença va cedir la baronia al rei Jaume el Just i va quedar integrada dins del comtat de Prades. El 1350 tenia una fortificació a la part més alta del poble, i el mateix any, l'Infant Pere, comte de Prades, deslliurà els veïns de Vandellòs de l'obligació d'ajudar a fortificar Tivissa amb la condició de col·laborar en les obres de fortificació del propi castell. Durant el segle xviii Vandellòs encara pertanya al terme de Tivissa, i estava sota la jurisdicció dels hereus del comte de Prades, i també hi tenien drets els bisbes de Barcelona. El 1813, les tropes del mariscal Louis Gabriel Suchet hi van sojornar quatre dies, van cometre moltes arbitrarietats i van saquejar la població, forçant els veïns a abandonar el poble.^[2] El 10 de març de 1818 el Consell de Castella accedí a la petició de Vandellòs de tenir municipi propi, i el 3 de maig, l'alcalde major de Tarragona va reunir els veïns del poble per nomenar el primer consistori, que va establir el mateix mes els límits del terme. El 1845 la població va sofrir greus desperfectes a causa d'un terratrèmol.^[3]

L'Hospitalet de l'Infant

40° 59′ 29″ N, 00° 55′ 32″ E
L'Hospitalet de l'Infant, situat a la dreta del riu de Llastres, va ser fundada per l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou, fill de Jaume el Just i de Blanca de Nàpols, el 8 de novembre de 1344. El lloc escollit per bastir-lo era quasi equidistant de Tarragona i de Tortosa, dins del terme de Tivissa. Pere va aixecar l'edifici anomenat Hospital del Coll de Balaguer; edifici de planta quadrada de 54,6 metres de costat amb una torre de 18,5 metres a cadascun dels angles.^[4] Se'n conserven diverses arcades i el pou del pati, que encara dona aigua. L'intent de repoblació per part de Pere va fracassar fins que el 1362 el seu fill Joan de Prades va adquirir més terrenys per a l'hospital. Va ser devastat al segle xv, durant la Guerra Civil catalana. Es va reparar el 1527 pel Duc de Cardona Ferran I Joan. Pel desembre de 1640, degut a la Guerra dels Segadors, l'Hospitalet es va fortificar, al mateix temps que el Coll de Balaguer. Es va encarregar la defensa al comte de Savallà, però a la batalla del Coll de Balaguer, fugí davant del progrés de l'enemic, i hi va deixar abandonada una important documentació sobre la disposició de l'exèrcit català, que va donar molta informació als castellans. L'Hospitalet va ser ocupat, després d'una defensa més aviat simbòlica, davant la superioritat de l'enemic. El comandant castellà, el marquès de Los Vélez, va fer penjar nou defensors a la muralla. El 1800 els veïns de l'Hospitalet van demanar un batlle propi al duc de Medinaceli, però quan Vandellòs es va separar de Tivissa va passar a dependre de la primera.^[2]

Prehistòria

Masboquera

Dins del terme municipal de Vandellòs es van trobar, a la dècada dels anys 20, pintures rupestres de l'Estil Valencià, únic a Europa i declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 1998 en reconeixement al seu valor inestimable com a testimoni de la capacitat intel·lectual humana. Es coneixen els santuaris pintats de Cova de l'Escoda, en la qual es troben les pintures més ben conservades, com la d'un bell exemplar de cérvol; la Cova del Racó d'en Perdigó, amb un fris en el qual apareixen pintats cinc caçadors brandint els seus arcs, l'arma identificativa; Cova de Carles, en la qual, malgrat el seu estat de conservació, es poden veure encara fragments de figures i algun motiu abstracte -exemples de l'anomenat "art esquemàtic"- que demostren la presència també dels grups neolítics i, finalment, la Balma del Roc que conserva un delicat cap de cabra. La cronologia per a aquestes manifestacions creencials oscil·la entre 10.000 i 6.600 anys d'antiguitat, en l'etapa epipaleolítica dels grups caçadors-recol·lectors del sector oriental peninsular i entre 6.500 i 3.500 anys per a les pintures dels grups productors. Pintures semblants són presents a Os de Balaguer, el Cogul, l'Albi, Tivissa, el Perelló, Rasquera i Ulldecona, segons l'Associació Catalana d'Art Prehistòric.

Monuments i festes

• L'església parroquial de Vandellòs està dedicada a Sant Andreu. És un edifici de tres naus amb cúpula, d'estil renaixentista, construïda el 1773.
• També queden restes de les antigues fortificacions de l'Edat Mitjana. Es conserven algunes arcades de l'hospital del Coll de Balaguer, així com una de les seves torres i un antic pou.
• Hospital Medieval. Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). Centre de visitants de l'Hospital del Coll de Balaguer. Arxivat 2018-03-11 a Wayback Machine.

• La festa major de Vandellòs se celebra el 26 de setembre, festivitat de Sant Cosme i Sant Damià.
• L'Hospitalet de l'Infant celebra les seves festes el 16 d'Agost, per la festivitat de Sant Roc.

Economia

El turisme s'ha convertit en una de les principals fonts d'ingressos del municipi. S'han construït diversos equipaments com ara hotels i urbanitzacions. L'Hospitalet de l'Infant disposa d'un port esportiu amb 575 amarratges.

L'agricultura va ser durant molt de temps la base econòmica del municipi. Aquesta activitat, però, va passar a una posició secundària a partir de la construcció de la central nuclear de Vandellòs el 1972. Els cultius que encara romanen són principalment avellaners, ametllers i cereals.

Demografia

Entitat de població	Habitants (2023)
l'Hospitalet de l'Infant	5.910
Vandellòs	805
Masboquera	116
Masriudoms	100
l’Almadrava	53
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 23 28 35 - - 1.787 2.156 2.276 2.722 2.408

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 2.316 2.336 2.028 1.936 1.682 2.432 3.838 4.479 4.286 4.286

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 4.253 4.270 4.343 4.623 4.839 5.134 5.653 5.839 5.985 6.047

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 6.143 6.386 6.603 6.750 7.104 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Turisme l'Hospitalet de l'Infant i la Vall de llors

El 1818 es va desagregar de Tivissa.

L'Hospitalet de l'Infant

Política

Nombre de regidors per partit^[5][6]

Partit	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019	2023
Junts	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	2	5
PSC	-	4	3	2	1	1	2	3	6	6	6	4
PP	-	-	-	0	1	0	0	0	0	1	1	1
ERC	-	-	-	-	1	1	1	1	0	2	1	1
ECP	-	-	-	-	0	-	-	-	-	-	-	-
CUP	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	1	1
C's	-	-	-	-	-	-	-	0	-	-	1	0
CiU	-	2	3	8	7	8	7	8	6	3	-	-
UCD	3	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-
Altres	5^a; 3^b	4^c; 1^d	2^a; 2^d; 1^e	1^f	1^f	1^f	1^f	1^f	1^g	1^g	1^g	1^g
Total	11	11	11	11	11	11	11	13	13	13	13	13
^a Candidatura Independent de Vandellòs; ^b Agrupación de Electores; ^c Independientes 1; ^d Independientes 2; ^e CDS; ^f Entesa d'Electors de l'Hospitalet de l'Infant - FIC; ^g FIC;

Referències

1. Pagès i Paretas, Montserrat. Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 566. ISBN 8478263004. 
2. Anguera, Pere. Història dels pobles del Baix Camp. Reus: Reus Diari, 1989, p. 297-299. 
3. ROSET PIÑOL, JOAQUIM. El terratrèmol de Tivissa de l'any 1845. Miscel·lània del CERE 19, 2008, p. 255-264. 
4. Fort i Cogul, Eufemià. «Els hospitals del Coll de Balaguer». A: Estudis d'història medieval, vol. 3. Institut d'Estudis Catalans, 1970, p. 29. 
5. «Resultats de les eleccions municipals. Vots a partits. Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant» (en català). [Consulta: 7 maig 2024].
6. Junta Electoral Central. Butlletí Oficial de la Província de Tarragona 19790302 (en castellà), 1979 [Consulta: 7 maig 2024]. 

Bibliografia

• Anna Alonso i Tejada, Alexandre Grimal (1989) Els pintors prehistòrics de Vandellòs Ajuntament de Vandellòs-L'Hospitalet de l'Infant

Vegeu també

• Fatges
• Mas de Genessies
• Masboquera o Masdemboquera
• Masriudoms

Enllaços externs

• Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant - Lloc web oficial
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya