La Casa de Medinaceli s'origina amb Alfons X, rei de Castella, i Violant d'Aragó (1235-), filla de Violant d'Hongria (1219-1251), que van tenir dos fills: el petit Sanç IV de Castella, que continua la casa reial de Castella, i l'hereu Ferran de la Cerda (mort el 1275), casat amb Blanca de França. Ferran de la Cerda va morir i els seus fills, Alfonso de la Cerda el Desheretat i Ferran de la Cerda (coneguts com a Infants de la Cerda), no van poder fer valer els seus drets. Ferran va morir el 1322, i Alfons, el 1327. La línia de Ferran continua en el seu fill gran, Juan de la Cerda, que va ser senyor de Lara i Biscaia (per la seva mare Juana Núñez de Lara, la Colometa),i la filla Blanca (casada amb Juan Manuel de Castella) va tenir una filla, anomenada Juana Manuela, que fou reina de Castella al casar amb Enric II, al qual va aportar les senyories de Lara i Biscaia, però no van tenir descendència. El darrer cap de la casa ha estat el príncep Marco de Hohenlohe-Langenburg y Medina, duc de Medinaceli entre 2014 i 2016.
Orígens
La casa de Medinaceli es va iniciar amb la concessió del títol del comtat de Medinaceli a Bernardo de Bearne,[1] fill il·legítim de Gastó III de Foix,[2] com a agraïment als serveis prestats durant la primera guerra civil castellana (1351-1369) entre el rei Pere I de Castella i el pretendent Enric de Trastàmara, que va acabar amb l'entronització d'aquest com a Enric II. A més, Bernardo va casar-se amb la donzella Isabel de la Cerda, filla del comte de Clarmont i neta de l'infant Alfons de la Cerda i, per tant rebesneta d'Alfons X el Savi.[3][1] Isabel va fer una aportació d'un important patrimoni, la senyoria d'El Puerto de Santa María, entre altres estats,[4] com Huelva i Gibraleón. A més, a causa del seu origen clarament regi, els descendents de Bernardo van preferir posar èmfasi en el seu llinatge castellà i van utilitzar el cognom matern «de la Cerda», en lloc el del patern,[2] de fet el net de Bernardo, Luis de la Cerda, III comte de Medinaceli,[5] va ser el primer en emprar el cognom matern, a diferència del seu pare i predecessor, Gastón de Bearne.
Dinastia de Foix
Isabel va morir el 1385 i va deixar tots els seus títols i dominis, encapçalats pel comtat de Medinaceli, al seu fill Gastó I de Foix o de Medinaceli. Gastó, que utilitzava el cognom del pare, tenia una germana, Maria, que va morir jove; tenia a més a més dos germanastres (fills il·legítims de Bernat) anomenats Joan o Joana, sense drets successoris.
Gastó I va morir el 1404. De la seva muller, Mencía de Mendoza, en va tenir dues filles, Isabel i Leonor, que van morir joves, i un fill, Luis I, que va heretar.
Luis I de la Cerda y Mendoza o Luis I de Medinaceli (va adoptar oficialment el cognom "de la Cerda") es va casar dues vegades: la primera amb Juana de Sarmiento i la segona amb Juana de Leiva. Va permutar Garganta de la Olla, Pasarón y Torremega amb el seu cosí el primer comte d'Alba de Tormes, i va rebre a canvi part de Cogolludo i Loranco. Del primer matrimoni en va tenir dos fills: Gastón II de la Cerda y Sarmiento, Maria (casada amb Juan Alfonso de Guzmán, comte de Niebla i duc de Medina-Sidonia, a qui va aportar com a dot la senyoria de Huelva); del segon matrimoni va tenir a Juan, senyor de Torrequadrada (que va tenir només un fill natural, Antonio, tronc dels senyors de Pior i Atanzón); Mencía (esposa d'Álvaro de Luna, net del conestable de Castella) i Isabel.
Gastón II de la Cerda y Sarmiento va morir el 1454. Casat amb Leonor de la Vega y Mendoza, senyora de Cogolludo (filla del marquès de Santillana) va rebre d'ella aquesta senyoria, que va afegir a la part que ja en posseïa. Van tenir tres fills: Luis II de la Cerda y de la Vega; Íñigo Lope de la Cerda y de la Vega, senyor de Miedes (casat amb Brianda de Castro, senyora de Madayona) tronc dels senyors de Miedes i Madayona; i Juana, senyora de Muñoz (casada amb Álvaro de Mendoza, comte de Castrojeriz).
Luis II de la Cerda y de la Vega va heretar els títols i dominis el 1454, i va ser creat duc de Medinaceli i comte de Puerto de Santa Maria per als reis Ferran i Isabel. Es va casar amb Catalina Laso de la Vega, però l'enllaç fou anul·lat; després es va casar amb Leonor de Foix, filla del comte de Foix, que va morir poc temps després; es va casar en terceres núpcies amb Anna d'Aragó i de Navarra, filla legitimada del príncep de Viana i de María Armendáriz, però no va tenir fills mascles de cap d'elles, només una femella anomenada Leonor amb la darrera esposa (aquesta Leonor es va casar amb Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza, fill natural del gran cardenal d'Espanya). El rei Ferran va voler que es casés amb la seva mateixa germana Leonor de Navarra i amb Mencía Manuel de Portugal, però el duc estava amistançat amb Catalina Vique de Orejón (coneguda per Catalina del Puerto) amb la qual tenia fills i, finalment, s'hi va casar formalment (quartes núpcies) i va reconèixer el fill gran Juan, però no els altres dos.
Juan de la Cerda y Vique, duc de Medinaceli, va heretar, doncs, del seu pare quan va morir el 1501, no sense reclamacions d'Íñigo López de la Cerda y de la Vega, senyor de Miedes i consort de Madayona. Es va casar amb Mencía Manuel de Portugal (que ja havia estat proposada com a muller del seu pare) i després amb María de Silva y de Toledo. De la primera va tenir tres fills: Isabel (casada amb Pedro Zapata de Ayala); Luis (creat marquès de Cogolludo el 1535, títol vinculat al primogènit de la família Medinaceli, que va morir abans que el seu pare, el 1536), que es va casar amb Ana de Mendoza y Pimentel, de la qual no va tenir fills (però va deixar tres fills il·legítims, Fernando, Antonio i Luis de Berriz y Gamboa, aquest últim de la relació amb Silvia de Gamboa), i Juan de la Cerda y de Portugal; i Gastón III, que va heretar el marquesat de Cogolludo el 1536 i el ducat de Medinaceli el 1537, quan va morir el seu pare Juan. Del segon matrimoni van néixer Juan II de la Cerda y de Silva (successor del seu germanastre); Fernando, comendador de l'orde d'Alcántara, casat amb Ana de Bernemicourt i tronc dels comendadors d'Esparragosa i dels Marquesos de la Rosa i de la Mota de Trejo; Catalina (casada amb Lorenzo Suárez de Mendoza comte de La Coruña), i Luisa (casada amb Antonio Arias-Pardo de Saavedra, senyor de Malagón).
Gastón III de la Cerda, que estava destinat a l'Església i era membre de l'orde de Malta, va abandonar els hàbits per recollir la successió. Va morir el 1552 sense haver deixat fills del seu enllaç amb María Sarmiento. La successió va recaure en el seu germanastre Juan II.
Juan II de la Cerda y de Silva fou virrei i capità general de Sicília i els mateixos càrrecs a Navarra; es va casar amb Juana Manuel de Portugal, de la qual va tenir set fills: María (casada amb Antoni d'Aragó i de Cardona, duc de Montalto; Juan Luis I de la Cerda y de Portugal, duc de Medinaceli; Gastón, que va morir en plena joventut); Sancho (casat amb primeres noces amb Inés de Zúñiga, i en segones amb María de Villena, que era creat marquès de La Laguna de Camero Viejo); Ángela (casada amb Pedro Julio de Luna, duc de Bivona); Blanca (casada amb Fernando de Silva, comte de Cifuentes), i Catalina (casada amb l'home d'estat Francisco Gómez de Sandoval y Rojas, marquès de Dénia i duc de duc de Lerma).
Juan Luis I de la Cerda y de Portugal va casar amb Isabel d'Aragó i de Cardona, i en segones noces amb Juana de Lama y de la Cueva, marquesa de Ladrada, vídua del duc d'Alburquerque. Del primer matrimoni va tenir dos fills: Antonia (casada amb Bernardino Manrique de Lara, marquès d'Aguilar de Campóo), i Juan III de la Cerda y d'Aragó Folc de Cardona, i del segon va tenir dos altres fills: María (casada amb Juan Andrés Hurtado de Mendoza, marquès de Cañete) i Gonzalo de la Cerda y de Lama, que heretà de la seva mare el marquesat de Ladrada i es va casar amb Catalina de Arteaga, i va tenir un fill comú anomenat Juan de la Cerda y Arteaga, que és el tronc dels comtes de Baños. (Família extingida el 1722, passant el títol als comtes de Tebas i després als comtes de Montijo.)
Juan III de la Cerda y d'Aragó Folc de Cardona va morir el 1607 i es va casar amb una filla d'un primer matrimoni de la seva madrastra (o sigui, la segona dona del seu pare) que es deia Ana de la Cueva y de Lama, amb la qual només va tenir una filla, Juana de la Cerda y de la Cueva. Aquesta va heretar el ducat de Medinaceli.
Dinastia d'Aragó-Montcada
Juan Francisco de la Cerda, VIII duc de Medinaceli, per Claudio Coello (vers 1670)
Juana es va casar amb Antoni d'Aragó i de Montcada, duc de Montalto i Bivona, vidu de la seva bestia Maria; i després, en segones noces, amb Antonio de Toledo Dávila i Colonna, amb el qual va tenir un fill que va adoptar el cognom de la mare: Juan Luis de la Cerda († 1671), va ser virrei i capità general de València, i va casar amb Ana María Luisa Enríquez Afán de Ribera Portocarrero i Cárdenas, duquessa de La Alameda, marquesa de Tarita i comtessa de Molares, que es van incorporar als dominis dels ducs de Medinaceli.
D'aquesta en va tenir quatre fills: Juan Francisco Tomás de la Cerda i Enríquez Afán de Ribera; Tomás Antonio († 1692) marquès de La Laguna de Camero Viejo i per matrimoni també marquès de Paredes de Nava (casat amb Maria Ana Luisa Manrique de Lara i Gonzaga, marquesa de Paredes de Nava) que va ser el tronc de la casa dels comtes de Parcent, que encara existeix; Maria Ana Luisa (casada amb Gaspar Méndez de Haro, marquès de Eliche i fill del comte-duc d'Olivares); i Ana Catalina (casada amb Juan Tomás Enríquez de Cabrera, comte de Melgar i duc de Medina de Rioseco, almirall major de Castella).
Van néixer onze fills d'aquest matrimoni: Ana Maria Feliche († 1668); María-Josefa († 1660); Feliche Maria Josefa († 1709, casada amb Luis Francisco Mauricio Fernández de Córdoba-Figueroa, marquès de Priego i duc de Feria, branca que heretà més tard els títols dels Medinaceli); Luis Francisco, duc de Medinaceli, Cardona, Sogorb, Lerma, marquès de Pallars i d'altres, comte d'Empúries, de Prades, i d'altres, i senyor de Solsona i altres llocs; Antonia Basilisa († 1739, casada amb Melchor de Guzmán, marquès de Villamanrique i de Atamonte); Ana Catalina († 1698, casada amb el seu oncle Pere Antoni d'Aragó Folc de Cardona i Fernández de Córdoba-Figueroa duc de Sogorb i Cardona i comte d'Empúries, i en segones núpcies amb Juan Tomás Enríquez de Cabrera, comte de Melgar i duc de Medina de Rioseco, almirall major de Castella, vidu de la seva tia, que es deia també Ana Catalina); Juana († 1724, casada amb Francisco Fernández de la Cueva, duc d'Alburquerque); Lorenza Clara († 1697, casada amb Felip Alexandre Colonna Mancini, duc de Palliano i conestable de Nàpols); Isabel Maria († 1708, casada amb Carles Felip Spinola, duc de Sexto i virrei de Sicília); Francisco de Paula († 1681), i Maria Nicolasa (casada amb Diego Gaspar Vélez-Ladrón de Guevara, comte d'Oñate).
