La part alta del terme és molt accidentada i arriba fins als 702 metres d'altitud al vessant sud-oest del Puig d'en Cama, arribant a tocar, només en part, a les muntanyes de Prades, i al sud —tocant als termes de Castellvell del Camp i de Reus— és més planer, trencat tan sols per petits turons. L'altitud inferior del terme és de 200 metres.
Alguns llocs d'interès són l'església de Sant Miquel i Cal Jardí, un edifici renaixentista dins de la població. Esparsos pel terme hi ha diversos masos, la majoria rònecs. Per la seva importància destaca el Mas de Carreres, que Madoz ja anomenava com una hisenda important a mitjan segle xix, el Mas del Picarany, de la família del poeta reusenc Gabriel Ferrater, i el Mas del Vícto, que va ser propietat de Víctor Josep Rosselló, industrial i alcalde de Reus el 1867-1868.
Pel que fa a la gent que treballa al poble, l'economia és bàsicament agrícola i de serveis. Val a dir, però, que és un poble dormitori, amb molta gent que treballa a Reus i altres llocs de la comarca.
La població va disminuir durant el segle xx i va passar de 455 habitants a començaments de segle, a 291 el 1950. Després la caiguda demogràfica es va aturar i va anar remuntant a poc a poc fins als poc més de mil habitants actuals. El 2005 hi havia censats 1.140 habitants, dels quals només 700 viuen a la part antiga del poble.
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
12
18
24
286
524
516
529
453
455
402
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
353
354
355
291
363
415
371
406
481
481
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
679
716
823
927
1.050
1.241
1.339
1.360
1.381
1.396
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
1.401
1.342
1.341
1.334
-
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
S'han trobat algunes restes neolítiques al lloc anomenat les Masies i també restes romanes a la partida anomenada Pontarró.
L'actual vila se suposa que es va originar en una masia mora anomenada Al-Munastir. El nom no prové de l'àrab, tanmateix, ja que és d'origen mossàrab: prové del mot llatí MONASTERIUS (monestir). A la carta de poblament de la Selva de 1165 s'esmenta un lloc anomenat torrent de Mosterio i el 1204 el lloc de Mosterium pertanyia a Reus i el castlà de la ciutat Bernat de Bell-lloc en va cedir 2/3 a un tal Bartomeu. Disputes entre ambdós senyors van fer intervenir el cambrer de Reus, que va reconèixer el dret d'Almoster a un batlle propi, però com a part del terme de Reus a la qual havia de pagar tribut; finalment el cambrer va comprar el lloc el 1206.
El 1428 i 1480 es van signar pactes amb la Selva per les pastures d'Almoster. En extingir-se la cambreria el 1545 va passar a l'Arquebisbat de Tarragona i va formar part de la Comuna del Camp. Amb la grafia (el) Moster apareix el 1564, que esdevé Almoster el 1582. El 1573 l'església va obtenir el privilegi de pica baptismal. Un tractat de 20 de maig de 1599 va reconèixer el poble com a part del terme de Reus a la qual havia de pagar 12 lliures l'any, però podria nomenar jurats, fer ordinacions i posar talls, i estaria exempta de contribuir a les despeses de Reus. L'arquebisbe Joan de Montcada va reconèixer el 1641 la pertinença d'Almoster al terme de Reus, el batlle de la qual podia exercir-hi la jurisdicció civil i criminal. El 1714 el guerriller catalanista Carrasclet va fer gran mortaldat d'invasors castellans en un lloc anomenat torrent de Na Castella, i la tradició diu que aquest nom prové precisament dels molts castellans que va matar la partida del Carrasclet.
El 1717 va quedar cancel·lat el pacte amb Reus del 1599 i dos anys després hi consta una població de 286 persones, que pugen a 524 el 1787, quan ja té la categoria de parròquia, sempre sota jurisdicció de l'arquebisbat. A començaments segle xviii va augmentar la població, però va començar a baixar el 1844 (passa de 621 a 493 habitants) i amb lleus oscil·lacions arriba als 412 el 1897. El 1850 va obrir l'ajuntament del poble. El 1868, amb la revolució de Joan Prim, aprova unir-se a Reus, fet que no es va consumar. El 1854 va incorporar algunes partides que abans pertanyien a l'Albiol. Fou federalista el 1871 i 1872. El 1873 els carlins hi foren desfets i perseguits fins a la Selva pels liberals de Reus i l'exèrcit.[1]
