Colldejou és un municipi de la comarca del Baix Camp, que es troba al límit del Baix Camp amb el Priorat, i al peu de la Serra de Llaberia i de la Mola de Colldejou (914 m). El terme és molt muntanyós, ocupat en la seva major part per boscos, i poc apte per al cultiu. L'única via de comunicació és la carretera local que va de Mont-roig a la Torre de Fontaubella. Una part del seu terme, la vall de Maçanes, pertany al Priorat geogràfic, i enllaça amb el Camp a través del Coll del Guix, de 640 metres d'altitud.[1]
Geografia
Llista de topònims de Colldejou (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Es creu que la zona ja va estar habitada durant la prehistòria tal com semblen indicar les eines de pedra que s'han trobat dins del terme municipal. L'origen del municipi no està clar: mentre que algunes fonts indiquen que és en una alqueria sarraïna,[2]Eduard Toda li atribueix un origen romà i cita un document de 1172 que fa referència a un "Collem Jugui".[3] Apareix per primera vegada documentat en 1154, en una butlla emesa per Anastasi IV.
A la Mola de Colldejou, coneguda pels habitants de la comarca només com La Mola, hi ha documentada una ascensió d'un grup de reusencs membres del Centre de Lectura el 18 de juliol de 1860 per a observar-hi un eclipsi solar. Aquesta va ser la primera excursió reusenca documentada i una de les primeres de Catalunya, tot i que el mòbil va ser més científic que esportiu.
Cultura
L'església parroquial està dedicada a Sant Llorenç. És d'àmplies dimensions i té annex un campanar de base octogonal. També és interessant la Mare de Déu de les Malalties, situada al Mas de Magrinyà.
Queden encara visibles algunes restes de la muralla que va envoltar la població, construïda durant les Guerres Carlistes. restes d'un fortí de la mateixa època es troben vora La Mola.[1]
Colldejou celebra la seva festa major el mes d'agost, coincidint amb la festivitat de Sant Llorenç. Era tradicional que pel ball de la festa major, fossin les noies les que triessin la parella. La festa major d'hivern té lloc el 23 d'octubre, festivitat de Sant Rafael.
Actualment a Colldejou hi ha tres associacions culturals:[4]
Associació de Veïns i Amics La Mola.
Centre Cultural de Colldejou.
Associació de dones de Colldejou.
Els gegants de Colldejou són el Fumat i la Fumada, que representen un llenyetaire-carboner i la seva dona. També compten amb l'Espantall que és un gegant manotes i l'adopció de la gegantona senyoreta Remei. Lo Collet és la revista local que té format en paper i digital.[5]
És també interessant la realització d'excursions al cim de la Mola de Colldejou, des d'on es pot arribar a veure el riu Ebre en dies clars.
Colldejou al peu de la mola
Economia
Malgrat l'orografia adversa, la principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura de secà i l'explotació forestal. Els cultius més destacats són avellaners, vinyes i ametllers. S'ha de destacar l'abandó de l'activitat ramadera i de l'avicultura així com de la indústria del carbó i el guix. El poble disposava de cooperativa agrícola des de 1954, que actualment ja no existeix. Situat a l'extrem de ponent del Camp de Tarragona, el poble té fama de boirós, i pertany des de sempre al bisbat de Tortosa per la jurisdicció eclesiàstica.[1]
Demografia
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
8
9
13
77
254
421
418
447
403
419
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
358
315
292
226
232
192
178
188
191
191
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
196
193
198
196
194
190
186
181
177
172
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
171
170
168
172
-
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
