 Oenita |
|---|
|
| Fórmula química | CoSbAs |
|---|
| Epònim | Ing Soen Oen  |
|---|
| Localitat tipus | camp miner de Cu-Co de Tunaberg, Tunaberg, Nyköping, Södermanland, Suècia |
|---|
|
| Categoria | sulfurs |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.EB.10f |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EB.10f |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 3,304Å; b = 6,092Å; c = 10,258Å; |
|---|
| Color | blanc platejat |
|---|
| Fractura | irregular, desigual |
|---|
| Duresa (Mohs) | 5 a 5,5 |
|---|
| Lluïssor | metàl·lica |
|---|
| Color de la ratlla | gris |
|---|
| Diafanitat | opaca |
|---|
| Densitat | 7,91 g/cm³ (calculada) |
|---|
|
| Estatus IMA | aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA1995-007 |
|---|
| Símbol | Oen |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
L'oenita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la löllingita. Va ser anomenada en honor d'Ing Soen Oen (1928-1996), professor de petrologia, mineralogia i geologia mineral a la Universitat d'Amsterdam i la Universitat Lliure d'Amsterdam.[1]
Característiques
L'oenita és un antimonur-arsenur de cobalt de fórmula química CoSbAs. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma d'agregats policristal·lins anèdrics, de fins a 300 μm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 5 i 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'oenita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaïta, krutaïta, laurita, penroseïta, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiïta, al·loclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jol·liffeïta, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, wil·lyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaïta, milotaïta, urvantsevita i reniïta.
L'oenita va ser descoberta en skarns amb contingut de Cu-Co en el camp miner de Cu-Co de Tunaberg (Nyköping, Södermanland, Suècia). Es tracta de l'únic indret on ha estat descrita aquesta espècie mineral
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Oenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Oenite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 6 març 2018].
