Rammelsbergita

Rammelsbergita
Rammelsbergita de Ste Marie-aux-Mines, Haut-Rhin, França
Fórmula química	NiAs₂
Epònim	Carl Rammelsberg
Localitat tipus	Revier Schneeberg
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	02.EB.15a
Nickel-Strunz 9a ed.	2.EB.15a
Nickel-Strunz 8a ed.	II/C.08
Dana	2.12.2.12
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	rarment com a cristalls prismàtics; normalment massiu, granular, radial, fibrós
Estructura cristal·lina	a = 4.759 Å, b = 5.797 Å, c = 3.539 Å; Z = 2
Grup puntual	ortoròmbica dipiramidal H-M symbol: (2/m 2/m 2/m) Space group: Pnnm
Color	blanc estany, gris fosc
Macles	en {101}
Exfoliació	indistinta en {101}
Fractura	desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5,5 a 6
Lluïssor	fortament metàl·lica
Color de la ratlla	negra
Diafanitat	opaca
Densitat	7,1
Pleocroisme	feble, groga a tons rosats i blanc blavós
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Rmb
Referències	[1]

La rammelsbergita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup löllingita.^[2] Rep el seu nom del mineralogista Karl Friedrich August Rammelsberg (1813-1899). Va ser descoberta l'any 1854 a les Muntanyes Metal·líferes, a l'estat de Saxònia (Alemanya).

Característiques

Karl Friedrich August Rammelsberg (1813-1899)

La rammelsbergita és un arsenur simple de níquel. És isoestructural amb la marcassita (FeS₂), i polimorfa amb dos minerals de la mateixa fórmula química però que cristal·litzen en altres sistemes: la krutovita i la pararammelsbergita. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: cobalt, seleni, sofre, ferro i antimoni. Es pot extreure a les mines com a mena del níquel.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rammelsbergita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaita, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaita, krutaita, laurita, penroseita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoita, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiita, paxita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita i rheniita.

Formació i jaciments

Es troba a l'interior de masses metàl·liques de brillantor platejada, en filons hidrotermals de temperatura moderada amb altres minerals del níquel i del cobalt. Sol trobar-se associada a altres minerals com: skutterudita, safflorita, löllingita, niquelina, bismut natiu, plata nativa, algodonita, domeykita o uraninita. A Catalunya s'ha descrit a la mina Atrevida de Vimbodí (Conca de Barberà)^[3]

Referències

1. «Rammelsbergite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2015].
2. «Löllingite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2015].
3. «Atrevida Mine, Vimbodí, Conca de Barberà, Tarragona, Catalonia, Spain». [Consulta: 2 novembre 2017].