 Ullmannita |
|---|
![]()
Cristalls d'ullmannita de la mina Masaloni, San Vito, ciutat metropolitana de Càller, Sardenya, Itàlia |
| Fórmula química | NiSbS |
|---|
| Epònim | Johann Christoph Ullmann  |
|---|
| Localitat tipus | mina Storch und Schöneberg, Gosenbach, Siegerland, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya |
|---|
|
| Categoria | sulfurs |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.EB.25 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EB.25 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.06b |
|---|
| Dana | 2.12.3.3 |
|---|
| Heys | 3.11.38 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | cúbic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 5.91(2) Å; Z = 4 |
|---|
| Grup puntual | isomètrica tetratoidal P213 |
|---|
| Grup espacial | grup espacial 198 |
|---|
| Color | blanc argent, gris acer |
|---|
| Macles | macles de penetració sobre {110} |
|---|
| Exfoliació | perfecta en {001} |
|---|
| Fractura | desigual |
|---|
| Tenacitat | fràgil |
|---|
| Duresa (Mohs) | 5 a 5,5 |
|---|
| Lluïssor | metàl·lica |
|---|
| Color de la ratlla | gris fosca |
|---|
| Diafanitat | opaca |
|---|
| Gravetat específica | 6,65 a 6,85 |
|---|
| Densitat | 6,7 |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
|---|
| Any d'aprovació | 1843 |
|---|
| Símbol | Ull |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La ullmannita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la cobaltita.[2] Rep el seu nom del químic i mineralogista Johann Christoph Ullmann (1771-1821).
Característiques
La ullmannita és un sulfur de níquel i antimoni, que cristal·litza en el sistema cúbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 5,5. Forma una sèrie de solució sòlida amb la willyamita (CoSbS), en la qual la substitució gradual del níquel per cobalt va donant els diferents minerals de la sèrie. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: ferro, cobalt, arsènic i bismut.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ullmannita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaita, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaita, krutaita, laurita, penroseita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoita, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiita, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita i rheniita.
Apareix al costat d'altres minerals del níquel en filons hidrotermals. Sol trobar-se associada a altres minerals com: niquelina, gersdorffita, pentlandita, calcopirita, pirrotita, galena, tetraedrita o discrasita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Serrana (El Molar, Priorat)[3] i a les mines de Cierco (Vilaller, Alta Ribagorça).[4]
Referències
- ↑ «Ullmannite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 febrer 2015].
- ↑ «Cobaltite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 febrer 2015].
- ↑ Bareche, Eugeni «Mines de Catalunya: Falset (Tarragona)». Mineralogistes de Catalunya, 3, 5, 1986, pàg. 135-137 [Consulta: 6 febrer 2024].
- ↑ Tritlla, J.; Hanan, B. «Cierco Pb-Zn-Ag Vein Deposits: Isotopic and Fluid Inclusion Evidence for Formation During Mesozoic Rifting in the Pyrenees of Spain». Economic Geology, 91, 3, 1996, pàg. 497-506 [Consulta: 6 febrer 2024].
