Aurostibita

Aurostibita
Fórmula química	AuSb₂
Epònim	or, antimoni i composició química
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	02.EB.05a
Nickel-Strunz 9a ed.	2.EB.05a
Nickel-Strunz 8a ed.	II/C.05
Propietats
Sistema cristal·lí	cúbic
Massa molar	440.47 g/mol
Color	gris plom
Exfoliació	indistinta
Tenacitat	fràgil, trencadissa
Duresa (Mohs)	3
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	groc bronze
Diafanitat	opaca
Gravetat específica	9,98
Densitat	9,98-9,91 g/cm³
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Ausb
Referències	[1]

L'aurostibita^[2] és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup pirita de minerals. El seu nom fa referència la seva composició. Fou descoberta el 1952 a la mina Giant Yellowknife, als Territoris del Nord-oest del Canadà i descrita el 1952 per A.R. Graham i S. Kaiman.^[3][4]

Característiques

L'aurostibita és un mineral d'or i antimoni. Químicament és un antimonur d'or de fórmula AuSb₂, de colors gris plom i una duresa de 3 a l'escala de Mohs. La seva densitat és de 9,98-9,91 g/cm³, i cristal·litza en el sistema cúbic. La seva lluentor és metàl·lica.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aurostibita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaïta, krutaïta, laurita, penroseïta, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiïta, al·loclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jol·liffeïta, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, wil·lyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaïta, milotaïta, urvantsevita i reniïta.

Formació i jaciments

Es pot trobar als filons hidrotermals d'or-quars, en entorns deficient en sofre que contenen altres minerals d'antimoni. Apareix associada a estibina, jamesonita, or i freibergita.

Referències

1. «Aurostibite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 març 2014].
2. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 7 maig 2012]. 
3. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Aurostibite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 7 maig 2012]. 
4. «Aurostibite» (en anglès/francès). The EUROMIN project. [Consulta: 7 maig 2012].