Michael Caine

Michael Caine

(2012)
Biografia
Naixement	(en) Maurice Joseph Micklewhite 14 març 1933 (91 anys) Rotherhithe (Anglaterra)
Residència	Windsor (dècada del 1960–dècada del 1970)
Formació	Hackney Downs School
Activitat
Ocupació	actor de cinema
Activitat	1956 - 2012
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit britànic
Conflicte	Guerra de Corea
Altres
Títol	Knight Bachelor
Cònjuge	Shakira Caine (1973–) Patricia Haines (1954–1958)
Fills	Dominique Caine  () Patricia Haines Natasha Caine  () Shakira Caine
Germans	Stanley Caine
Premis
(2015)  Premis del Cinema Europeu al millor actor, per l'obra Joventut (pel·lícula) (2015)  premi honorari de l'Acadèmia del Cinema Europeu (2011)  Comanador de les Arts i les Lletres (2000)  Premi Donostia (2000)  BAFTA honorífic (2000)  Oscar al millor actor secundari, per l'obra The Cider House Rules (1999)  Globus d'Or al millor actor musical o còmic, per l'obra Little Voice (1990)  Premis Britannia (1989)  Globus d'Or al millor actor en minisèrie o telefilm, per l'obra Jack the Ripper ^(en) (1987)  Oscar al millor actor secundari, per l'obra Hannah i les seves germanes (1983)  BAFTA al millor actor, per l'obra Educant la Rita (1983)  Globus d'Or al millor actor musical o còmic, per l'obra Educant la Rita  Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic  Knight Bachelor  Premi del Sindicat d'Actors de Cinema
Veu: Michael Caine (anglès)
Lloc web	michaelcaine.com

Michael Caine, nom artístic de Sir Maurice Joseph Micklewhite jr., CBE (Londres, 14 de març de 1933) és un actor i un productor de cinema anglès. Conegut pel seu distintiu accent del sud de Londres (Cockney),^[1] ha aparegut en més de 130 pel·lícules durant una carrera de més de 60 anys, i és considerat una icona pel cinema anglès.^[2]

Va aconseguir el reconeixement del públic en els anys seixanta amb les cintes angleses Zulu de 1964, Arxiu confidencial de 1965, Alfie de 1966, per la qual va aspirar a l'Oscar al millor actor, The Italian Job de 1969 i La batalla d'Anglaterra de 1969. Entre les seves pel·lícules més importants durant els setanta es troben: Assassí implacable de 1971, L'última vall de 1972, La petjada, la qual li va donar la seva segona candidatura a l'Oscar, L'home que va poder regnar de 1975 i Un pont llunyà de 1977. Va aconseguir un major èxit durant als anys vuitanta amb pel·lícules que van ser un èxit, tant en taquilla com en crítica amb: Educant a Rita de 1983, per la qual va aconseguir el BAFTA i un Globus d'Or, i amb Hannah i les seves germanes de 1986, per la qual va aconseguir l'Oscar.

Cap a finals dels noranta, la seva carrera va ressorgir novament amb les cintes Little Voice de 1998, que li va donar el Globus d'Or novament, i amb The Cider House Rules de 1999, la qual li va premiar amb un segon Oscar. A partir del nou mil·lenni, Caine ha protagonitzat pel·lícules de renom internacional: el 2002 va encarnar a Nigel Powers a Austin Powers in Goldmember i a Alfred Pennyworth en la trilogia de The Dark Knight del director Christopher Nolan. Aquest últim també ho va dirigir en El gran truc de 2006, L'origen de 2010, Interstellar de 2014, i Tenet de 2020. També destaquen la seva participació secundària a Fills de l'home de 2006 i a Cars 2 de 2011.

Michael Caine és, al costat de Laurence Olivier, Paul Newman i Jack Nicholson, l'únic actor que ha aspirat a l'Oscar en cinc dècades diferents. A més, les seves pel·lícules han recaptat prop de 8.000 milions de dòlars al llarg dels anys, i això el converteix en el vintè actor de major recaptació de la història.^[3][4] Va ser nomenat Cavaller per la reina Isabel II el 2000 per la seva contribució a les arts interpretatives.^[5][6]

Biografia

Primers anys

Va néixer al districte londinenc de Rotherhithe el 14 de març de 1933. Va ser batejat com Maurice Joseph Micklewhite, però als 23 anys va canviar el seu nom pel de Michael Caine, nom artístic que havia adoptat el 1954 quan feia audicions amb 22 anys per a treballar al cinema.

D'origen irlandès per part de pare (aquest transportava peix en el mercat de Londres), va créixer en el barri obrer de Rotherhithe, on es parla anglès amb un accent denominat cockney, que es considera vulgar; curiosament en la seva primera pel·lícula com a protagonista, Zulú, va haver d'interpretar a un oficial britànic de classe alta. Caine va dissimular el seu accent, encara que mai el va abandonar del tot i es va sentir orgullós d'ell, així com del seu origen humil. Als 15 anys Caine va deixar l'escola i va fer diversos treballs de poca importància, fins que va ser cridat a files i destinat a Corea, on va arribar a entrar en combat.

Els inicis com a actor

Després del seu retorn de Corea, Caine va començar a treballar com a assistent de producció en un teatre. Allí va desenvolupar la seva vocació d'actor i aviat va actuar en petits papers i actua als teatres regionals, fins que va aconseguir obrir-se camí. Un dels seus treballs al teatre va ser el de substitut de Peter O'Toole, paper que va interpretar quan la companyia va realitzar una gira. En començar a treballar com a actor, Caine va adoptar el nom artístic de Michael Scott, ja que el seu li va semblar inadequat. En una ocasió va estar parlant per telèfon amb el seu agent des d'una cabina. Havia de començar en breu una nova obra i el seu agent li va dir que havia de canviar immediatament el seu nom artístic pel fet que un altre actor ja estava usant el mateix nom. Davant les presses, Caine va mirar al seu voltant i va veure en un cinema els grans cartells que anunciaven la pel·lícula que s'estava projectant i que era El motí del Caine (1954) d'Edward Dmytryk. Li va agradar el nom i es va quedar amb ell.

Consolidació

El 1956 comença al cinema, a Comando a Corea de Julian Amyes. Després d'una quinzena d'aparicions, és a dalt del cartell amb Zulu (1964) de Cy Endfield. Però és l'any següent quan es consagra amb L'expedient Ipcress (1965), pel·lícula d'espionatge on hi interpreta Harry Palmer, un agent secret que és tot el contrari de James Bond. Torna a fer el mateix paper a Funeral a Berlín i Un cervell de mil milions de dòlars. A la mateixa època, fixa definitivament la seva fama amb Alfie, un paper de seductor pel qual rep un nomenament a l'Oscar, i Hurry Sundown d'Otto Preminger, al costat de Jane Fonda.

A partir dels anys 1970, treballa més als Estats Units sense esdevenir però cap gran estrella de Hollywood. Soldat anglès combatent a les Noves Hebrides durant la Segona Guerra mundial a Too Late to Hero (1970), és un gàngster reclamant venjança a Kidnapped (1971), un perruquer enxampat pel marit de la seva amant a Joc de tres (1972), i un caçador de tresors a L'home que volia ser rei (1975). Durant el decenni següent, Michael Caine continua rodant a un ritme desenfrenat. Entre les seves interpretacions notables: les d'un psiquiatre a Vestida per matar (1980), d'un dramaturg malintencionat a Trampa mortal (1982) o d'un entrenador de futbol d'un camp de presoners alemany a Evasió o victòria (1981) de John Huston.

A punt de guanyar l'Oscar per a Educant a Rita el 1984, s'emporta la famosa figureta el 1987 donant la rèplica a Mia Farrow a Hannah i les seves germanes de Woody Allen. Capaç d'autoescarni, es mostra igualment còmode a la comèdia, fent Blame It on Rio (1984), i Un parell de seductors (1988). El 1995 torna a fer de Harry Palmer a: L'exprés de Pequín de Georges Mihalka i Mitjanit a Sant Petersburg de Douglas Jackson.

Se'l veu al costat de Jack Nicholson a Blood and wine, laberint criminal (1996), d'Ewan McGregor a Little Voice (1998) i de Geoffrey Rush a Quills (2000). El 2000, guanya el segon Oscar, sempre per a un segon paper, gràcies a The Cider House Rules de Lasse Hallström. Actor veterà, la jove generació el reclama com a company: Sandra Bullock per a Miss agent especial (2001), Mike Myers per a Austin Powers a Austin powers in Goldmember (2002) i Brendan Fraser per a L'americà impassible (2003). Norman Jewison el dirigeix i fa d'antic botxí nazi al thriller La sentència el 2003.

Rodà El cavaller fosc el 2008 fent el paper d'Alfred.

Altres

El grup anglès "Madness" li va dedicar el 1984 la cançó "My Name Is Michael Caine" en el seu àlbum "Keep Moving".^[7]

Se'l va nomenar Comandant de l'Ordre de l'Imperi britànic (CBE) a l'Aniversari de la Reina del 1992,^[8] i el 2000 va ser nomenat Sir Maurice Micklewhite, CBE (aquests honors es confereixen als noms legals dels receptors, i Caine no havia deixat encara el nom de naixement).^[5][6]

Filmografia

Cinema

Any	Títol	Paper	Director	Notes
1956	A Hill in Korea	Privat Lockyer	Julian Amyes	Títol original: Hell in Korea
	Sailor beware!	Mariner	Gordon Parry	No acreditat
1957	The Steel bayonet	Caine	Michael Carreras	No acreditat
	How to murder a rich uncle	Gilrony	Nigel Patrick
1958	La clau (The Key)	Bit part	Carol Reed	No acreditat
	Carve Her Name with Pride	Presoner al tren	Lewis Gilbert	No acreditat
	A Woman of mystery	Paper menor	Ernest Morris	No acreditat
	Passport to shame	Bridegroom	Alvin Rakoff	També titulada Room 43
	Blind Spot	Johnny Brent	Peter Maxwell
	L'espia amb dos caps (The Two-Headed Spy)	Agent de la Gestapo	André De Toth
1959	Danger within	Presoner	Din Chaffey	No acreditat[9]
1960	The Bulldog Breed	Mariner	Robert Asher	No acreditat
	Foxhole in Cairo	Weber	John Llewellyn Moxey	[10][11]
1961	The Day the Earth caught fire	Agent de policia	Val Guest	No acreditat
1962	Solo for a sparrow	Paddy Mooney	Gordon Flemyng
	The Wrong arm of the Law	Policia	Cliff Owen	No acreditat[12]
1964	Zulu	Gonville Bromhead	Cy Endfield
1965	L'expedient Ipcress (The Ipcress File)	Harry Palmer	Sidney J. Furie
1966	Alfie	Alfie Elkins	Lewis Gilbert	Nominat a l'Oscar al millor actor
	La caixa de les sorpreses (The Wrong Box)	Michael Finsbury	Bryan Forbes
	Funeral a Berlín (Funeral in Berlin)	Harry Palmer	Guy Hamilton
	Gambit	Harry Tristan Dean	Ronald Neame
1967	Woman times seven	Persona estranya	Vittorio De Sica
	Un cervell de mil milions de dòlars (Billion Dollar Brain)	Harry Palmer	Ken Russell
	Hurry sundown	Henry Warren	Otto Preminger
1968	The Magus	Nicholas Urfe	Guy Green
	Deadfall	Henry Stuart Clarke	Bryan Forbes
1969	Mercenaris sense glòria (Play Dirty)	Capità Douglas	André De Toth
	Battle of Britain	Canfield	Guy Hamilton
	Un treball a Itàlia (The Italian job)	Charlie Croker	Peter Collinson	Va col·laborar en la banda sonora. Veus a "Getta Bloomin' Move On!"
1970	Too Late the Hero	Privat Tosh Hearne	Robert Aldrich
	Simon Simon	Ell mateix	Graham Stark
	The Last valley	The Captain	James Clavell
1971	Kidnapped	Alan Breck	Delbert Mann
	L'assassí implacable (Get Carter)	Jack Carter	Mike Hodges
1972	Joc de tres (Zee and Co.)	Robert Blakeley	Brian G. Hutton
	Històries perilloses (Pulp)	Mickey King	Mike Hodges
	L'empremta (Sleuth)	Milo Tindle	Joseph L. Mankiewicz	Nominat a l'Oscar al millor actor
1974	El molí negre (The Black Windmill)	Major John Tarrant	Don Siegel
	El contracte de Marsella (The Marseille Contrat)	John Deray	Robert Parrish	Als Estats Units es va estrenar sota el títol The Destructors
1975	Una anglesa romàntica (The Romantic Englishwoman)	Lewis Fielding	Joseph Losey
	Peeper	Leslie C. Tucker	Peter Hyams
	La conspiració Wilby (The Wilby Conspiracy)	Jim Keogh	Ralph Nelson
	L'home que volia ser rei (The Man Who Would Be King)	Peachy Carnehan	John Huston
1976	Harry i Walter se'n van a Nova York (Harry and Walter Go to New York)	Adam Worth	Mark Rydell
	Ha arribat l'àguila (The Eagle Has Landed)	Coronel Kurt Steiner	John Sturges
1977	Un pont massa llunyà (A Bridge Too Far)	Joe Vandeleur	Richard Attenborough
1978	Silver bears	Doc Fletcher	Ivan Passer
	L'eixam (The Swarm)	Dr. Bradford Crane	Irwin Allen
	California Suite	Sidney Cochran	Herbert Ross
1979	Ashanti	Dr. David Linderby	Richard Fleischer
	Més enllà de l'aventura del Posidó (Beyond the Poseidon Adventure)	Capità Mike Turner	Irwin Allen
1980	The Island	Blair Maynard	Michael Ritchie
	Vestida per matar (Dressed to Kill)	Dr. Robert Elliott	Brian De Palma
1981	The Hand	Jonathan Lansdale	Oliver Stone
	Evasió o victòria (Escape to Victory)	Capità John Colby	John Huston
1982	Trampa mortal (Deathtrap)	Sidney Bruhl	Sidney Lumet
1983	Educant la Rita (Educating Rita)	Dr. Frank Bryant	Lewis Gilbert	Nominat a l'Oscar al millor actor
	El cònsol honorari (The Honorary Consul)	Charley Fortnum, Cònsol	John Mackenzie
	The Jigsaw Man	Philip Kimberly / Sergei Kuzminsky	Terence Young
	Monty Python's The Meaning of Life	Soldat	Terry Jones	No acreditat
1984	Blame It on Rio	Matthew Hollins	Stanley Donen
1985	Disbauxa tropical (Water)	Governador Baxter Thwaites	Dick Clement
	The Holcroft Covenant	Noel Holcroft	John Frankenheimer
1986	Hannah i les seves germanes (Hannah and Her Sisters)	Elliot	Woody Allen	Oscar al millor actor secundari
	Sweet Liberty	Elliott James	Alan Alda
	Mona Lisa	Mortwell	Neil Jordan
	El carrer de la mitja lluna (Half Moon Street)	Lord Sam Bulbeck	Bob Swaim
	The Whistle Blower	Frank Jones	Simon Langton
1987	El quart protocol (The Fourth Protocol)	John Preston	John Mackenzie	També productor executiu
	Jaws: The Revenge	Hoagie Newcombe	Joseph Sargent
	Capitulació (Surrender)	Sean Stein	Jerry Belson
1988	Without a Clue	Sherlock Holmes / Reginald Kincaid	Thom Eberhardt
	Un parell de seductors (Dirty Rotten Scoundrels)	Lawrence Jamieson	Frank Oz
1990	Executiu, executor (A Shock to the System)	Graham Marshall	Jan Egleson
	Mr. Destiny	Mike / Mr. Destiny	James Orr
	Bullseye	Sidney Lipton / Doctor Hicklar	Michael Winner
1992	Noises Off	Lloyd Fellowes	Peter Bogdanovich
	Seducció perillosa (Blue Ice)	Harry Anders	Russell Mulcahy	També productor
	The Muppet Christmas Carol	Ebenezer Scrooge	Brian Henson
1994	On Deadly Ground	Michael Jennings	Steven Seagal
1996	Blood and wine, laberint criminal (Blood and Wine)	Victor 'Vic' Spansky	Bob Rafelson
1998	Shadow Run	Haskell	Geoffrey Reeve
	Crida a escena (Curtain Call)	Max Gale	Peter Yates
	Little Voice	Ray Say	Mark Herman
1999	The Cider House Rules	Dr. Wilbur Larch	Lasse Hallström	Oscar al millor actor secundari
	The Debtors	Addicte	Evi Quaid
2000	Quills	Dr. Royer-Collard	Philip Kaufman
	Shiner	Billy 'Shiner' Simpson	John Irvin
	Get Carter: Assassí implacable (Get Carter)	Cliff Brumby	Stephen Kay
	Miss agent especial (Miss Congeniality)	Victor Melling	Donald Petrie
2001	Last Orders	Jack	Fred Schepisi
2002	Austin Powers in Goldmember	Nigel Powers	Jay Roach
	L'americà impassible (The Quiet American)	Thomas Fowler	Phillip Noyce	Nominat a l'Oscar al millor actor
2003	Sables mouvants (Quicksand)	Jake Mellows	John Mackenzie
	Els actors (The Actors)	O'Malley	Conor McPherson
	Secondhand Lions	Garth	Tim McCanlies
	La sentència (The Statement)	Pierre Brossard	Norman Jewison
2004	A la cantonada (Around the Bend)	Henry Lair	Jordan Roberts
2005	Batman Begins	Alfred Pennyworth	Christopher Nolan
	Embruixada (Bewitched)	Nigel Bigelow	Nora Ephron
	The Weather Man	Robert Spritzel	Gore Verbinski
2006	Children of Men	Jasper	Alfonso Cuarón
	El truc final (The Prestige)	John Cutter	Christopher Nolan
2007	Flawless	Sr. Hobbs	Michael Radford
	Sleuth	Andrew Wyke	Kenneth Branagh
2008	El cavaller fosc (The Dark Knight)	Alfred Pennyworth	Christopher Nolan
	Is Anybody There?	Clarence	John Crowley
2009	Harry Brown	Harry Brown	Daniel Barber
2010	Origen (Inception)	Professor Stephen Miles	Christopher Nolan
2011	Gnomeo & Juliet	Lord Redbrick	Kelly Asbury	Veu
	Cars 2	Finn McMissile	John Lasseter
2012	Viatge al centre de la Terra 2: L'illa misteriosa (Journey 2: The Mysterious Island)	Alexander Anderson	Brad Peyton
	El cavaller fosc: la llegenda reneix (The Dark Knight Rises)	Alfred Pennyworth	Christopher Nolan
2013	Ara em veus (Now You See Me)	Arthur Tressler	Louis Leterrier
	El meu amic Mr. Morgan (Mr. Morgan's Last Love)	Matthew Morgan	Sandra Nettelbeck
2014	Stonehearst Asylum	Dr. Benjamin Salt	Brad Anderson
	Interstellar	Professor Brand	Christopher Nolan
2015	Kingsman: The Secret Service	Arthur / Chester King	Matthew Vaughn
	Youth	Fred Ballinger	Paolo Sorrentino
	The Last Witch Hunter	Father Dolan	Breck Eisner
2016	Ara em veus 2 (Now You See Me 2)	Arthur Tressler	Jon M. Chu
2017	Un cop amb estil (Going in Style)	Joe Harding	Zach Braff
	Dunkerque (Dunkirk)	Fortis Leader	Christopher Nolan	Camoe de veu no acreditat[13]
	My Generation	Ell mateix	David Batty	Pel·lícula documental
2018	Dear Dictator	General Anton Vincent	Lisa Addario & Joe Syracuse
	Sherlock Gnomes	Lord Redbrick	John Stevenson	Veu
	King of Thieves	Brian Reader	James Marsh
2020	Come Away	Charlie	Brenda Chapman
	4 nois i allò (Four Kids and It)	Psammead	Andy De Emmony	Veu
	Tenet	Sir Michael Crosby	Christopher Nolan
2021	Twist	Fagin	Martin Owen
	Best Sellers	Harris Shaw	Lina Roessler
2022	Medieval	Lord Boresh	Petr Jákl
2023	The Great Escaper	Bernard Jordan	Oliver Parker

Videojocs

Any	Títol	Papet	Notes
2005	Batman Begins	Alfred Pennyworth
2015	GivingTales	Little Claus, Big Claus

Premis i nominacions

Premis Oscar

Any	Categoria	Feina	Resultat	Ref.
1966	Millor actor	Alfie	Nominat	[14]
1972		Sleuth	Nominat	[15]
1983		Educating Rita	Nominat	[16]
1986	Millor actor secundari	Hannah and Her Sisters	Guanyador	[17]
1999		The Cider House Rules	Guanyador	[18]
2002	Millor actor	The Quiet American	Nominat	[19]

Premis BAFTA

Any	Categoria	Feina	Resultat	Ref.
1965	Millor actor	The Ipcress File	Nominat	[20]
1966		Alfie	Nominat
1983		Educant la Rita[A]	Guanyador
		The Honorary Consul	Nominat
1986		Hannah and Her Sisters	Nominat
1998		Little Voice	Nominat
1999	Millor actor secundari	The Cider House Rules	Nominat
2000	BAFTA honorífic		Guanyador
2002	Millor actor	The Quiet American	Nominat

Premis Globus d'Or

Any	Categoria	Feina	Resultat	Ref.
1966	Millor actor – Drama	Alfie	Nominat	[21]
	Millor actor – Musical o Comèdia	Gambit	Nominat
1972	Millor actor – Drama	Sleuth	Nominat
1983	Millor actor – Musical o Comèdia	Educating Rita	Guanyador
1986	Millor actor secundari	Hannah and Her Sisters	Nominat
1988	Millor actor – Musical o Comèdia	Dirty Rotten Scoundrels	Nominat
	Millor actor – Minisèrie o Pel·lícula per a televisió	Jack the Ripper[B]	Guanyador
1990	Millor actor – Minisèrie o Pel·lícula per a televisió	Jekyll & Hyde	Nominat
1997		Mandela and de Klerk	Nominat
1998	Millor actor – Musical o Comèdia	Little Voice	Guanyador
1999	Millor actor secundari	The Cider House Rules	Nominat
2002	Millor actor – Drama	The Quiet American	Nominat

Premis Screen Actors Guild

Any	Categoria	Feina	Resultat	Ref.
1998	Millor actuació de repartiment	Little Voice	Nominat	[22]
1999		The Cider House Rules	Nominat	[23]
	Millor actor secundari		Guanyador

Premis Emmy

Year	Category	Nominated work	Result
1990	Millor actor secundari en una minisèrie o pel·lícula per a televisió	Jekyll & Hyde	Nominat	[24]
1994		World War II: When Lions Roared	Nominat
1997		Mandela and de Klerk	Nominat

Notes

1. Empatat amb Dustin Hoffman per Tootsie.
2. Empatat amb Stacy Keach per Hemingway.

Referències

1. Reed, Rex. «Michael Caine’s ‘Best Sellers’ Has Something to Say About the Death of Literacy, If You Can Manage to Stay Awake» (en anglès). Observer, 16-09-2021. Arxivat de l'original el 20 agost 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
2. «Michael Caine». IMDb. [Consulta: 8 setembre 2018].
3. «Michael Caine – Box Office Data Movie Star». The-numbers.com. [Consulta: 20 març 2014].
4. "People Index." Box Office Mojo. Conulstat el 8 de desembre de 2018
5. «The London Gazzette - No. 55879». The London Gazzette p. 1, 19-06-2000. Arxivat de l'original el 24 març 2022. [Consulta: 11 setembre 2022].
6. «The London Gazzette - No. 56136». The London Gazzette p. 2633, 02-03-2001. Arxivat de l'original el 30 abril 2022. [Consulta: 11 setembre 2022].
7. «Michael Caine meets William Orbit». The Guardian, 14-10-2007. Arxivat de l'original el 11 gener 2022. [Consulta: 11 setembre 2022].
8. «The London Gazette - No. 52952». The London Gazzette, 12-06-1992. Arxivat de l'original el 26 gener 2022. [Consulta: 11 setembre 2022].
9. «Michael Caine's Filmography – Michael Caine .com - The Official Michael Caine Website». www.michaelcaine.com. Arxivat de l'original el 26 març 2010. [Consulta: 11 setembre 2022].
10. Murphy, Robert. British cinema and the Second World War. Londres: Continuum, 2005. ISBN 978-0-8264-7897-9 [Consulta: 11 setembre 2022]. 
11. Reid, John Howard. America's best, Britain's finest : a survey of mixed movies. Morrisville: Lulu Press, 2006. ISBN 978-1-4116-7877-4 [Consulta: 11 setembre 2022]. 
12. «The Wrong Arm of the Law (1963)» (en anglès), 01-07-2006. [Consulta: 11 setembre 2022].
13. Whitty, Stephen. «Chris Nolan on 'Dunkirk,' and leaving the 'Dark Knight' behind». Nj.com, 16-07-2017. [Consulta: 12 setembre 2022].
14. «THE 39TH ACADEMY AWARDS» (en anglès). oscars.org. Arxivat de l'original el 5 setembre 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
15. «THE 45TH ACADEMY AWARDS» (en anglès). oscars.org. Arxivat de l'original el 7 juliol 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
16. «THE 56TH ACADEMY AWARDS» (en anglès). oscars.org. Arxivat de l'original el 12 juny 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
17. «THE 59TH ACADEMY AWARDS» (en anglès). oscars.org. Arxivat de l'original el 5 juny 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
18. «THE 72ND ACADEMY AWARDS» (en anglès). oscars.org. Arxivat de l'original el 5 setembre 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
19. «THE 75TH ACADEMY AWARDS» (en anglès). oscars.org. Arxivat de l'original el 7 abril 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
20. «Michael Caine». BAFTA Awards. Arxivat de l'original el 12 setembre 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
21. «Michael Caine» (en anglès). Golden Globe Awards. Hollywood Foreign Press Association. Arxivat de l'original el 25 novembre 2021. [Consulta: 12 setembre 2022].
22. «The 5th Annual Screen Actors Guild Awards». SAG Awards. Arxivat de l'original el 25 març 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
23. «The 6th Annual Screen Actors Guild Awards». SAG Awards. Arxivat de l'original el 8 abril 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
24. «Michael Caine - Emmy Awards» (en anglès). Emmys. Television Academy. Arxivat de l'original el 4 març 2021. [Consulta: 12 setembre 2022].

Bibliografia

• Andrews, Emma. The Films of Michael Caine (en anglès). Barnden Castel Williams, 1974. 
• Billson, Anne. My Name Is Michael Caine: A Lifetime in Films (en anglès). Muller, 1991. 

Enllaços externs

• «El lloc web oficial de Michael Caine» (en anglès).
• «Martyn Palmer, "Double act: Michael Caine and Jude Law (lunch and discussion)"» (en anglès). The Times, 17-11-2007. Arxivat de l'original el 18 de juliol 2008. [Consulta: 10 desembre 2008].