Otto Eduard Hasse, més conegut com a O. E. Hasse (11 de juliol de 1903 - 12 de setembre de 1978) va ser un actor i director de nacionalitat alemanya.
Biografia
El seu nom complet era Otto Eduard Hasse, i va néixer a Obrzycko, a l'actual Polònia. Fill d'un ferreter, va tenir les seves primeres experiències teatrals a l'escola de Chodzież, o va ser companya seva de classe l'actriu Berta Drews. Després de la seva graduació i el seu títol d'Abitur, Hasse va iniciar a Berlín una llicenciatura en dret que va interrompre als tres semestres. Va decidir llavors aprendre a l'Escola d'Art Dramàtic Ernst Busch del Deutschen Theater. Després de superar la seva formació, va començar a actuar al Jungen Bühne, el Bergtheater Thale de Harz, a Breslau, i al Teatre de Cambra de Múnic, on també va treballar com a director.
En la primavera de 1939, Hasse va ser condemnat a Múnic a dos mesos per homosexualitat segons el paràgraf 175 del codi penal, una sentència en certa manera indulgent, gràcies a la seva confessió, la seva reputació i els seus assoliments artístics. Hitler havia quedat impressionat per la interpretació de Hasse a Cäsar und Cleopatra i, després del seu alliberament, l'Inspector de la Sicherheitspolizei de Múnic, l'Oberführer de les SchutzstaffelLothar Beutel, li va dir que no tindria cap dificultat professional.[1] Això va ser degut a un „permís especial“ atorgat per Joseph Goebbels.[2] En 1939 Hasse va ser contractat per a treballar en la Òpera Estatal de Praga, utilitzant a partir de llavors el nom artístic O. E. Hasse. Després de ser suspès a l'octubre de 1940 per instigació d'un actor rival, el dictamen de Goebbels va prevaler sobre el del governador alemany a Praga, Karl Hermann Frank, per la qual cosa no es va aplicar finalment la suspensió.
Estava avançada la seva carrera quan Hasse va començar a actuar en la televisió. En 1975 va actuar en el telefilm de Peter ZadekEiszeit, basat en l'obra teatral de Tankred Dorst, encarnant a l'escriptor Knut Hamsun amb un dels seus papers més impressionants. La reeixida col·laboració amb Zadek es va repetir en 1977 amb l'adaptació a la pantalla petita de la peça teatral de Brendan BehanDie Geisel. La seva última actuació va ser el paper de Shunderson en l'obra de Curt GoetzDr. med. Hiob Prätorius, portada a escena al Teatre en Kurfürstendamm.
Hasse va tractar sempre la seva homosexualitat com un assumpte íntim, en gran part per les conseqüències judicials que va haver de sofrir. El seu company sentimental en les últimes tres dècades de la seva vida va ser Max Wiener, durant un temps membre del comitè executiu del holding Ringier.
O. E. Hasse va morir l'any en Berlín. Va ser enterrat en el Cementiri Dahlem d'aquesta ciutat, formant part la seva tomba de la llista de tombes honoràries de la ciutat de Berlín. El seu patrimoni escrit es conserva a l'arxiu de l'Acadèmia de les Arts de Berlín.[3]
Des de l'any 1981 es concedeix el Premi O. E. Hasse, atorgat per la Fundació O.E. Hasse amb supervisió de l'Acadèmia de les Arts de Berlín. Així es compleix el llegat de l'actor, que volia estimular als joves actors amb un premi monetari.
↑Helmut Heiber (Herausgeber): Akten der Parteikanzlei der NSDAP. Oldenbourg Wissenschaftsverlag, Múnich 1992, Pág. 630–631. ISBN 3-486-50181-X
↑Bärbel Schrader: „Jederzeit widerruflich“ – die Reichskulturkammer und die Sondergenehmigungen in Theater und Film des NS-Staates. Metropol, Berlín 2008. ISBN 978-3-938690-70-3