PROFILBARU.COM

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquidites	Viquidites

Barbra Streisand
	Streisand el 1962.
Biografia
Naixement	Barbara Joan Streisand; 24 abril 1942 (82 anys); Brooklyn (Nova York)
Residència	Woodland Hills
Formació	Erasmus Hall High School ; The Center for Early Education ; Institut Lee Strasberg de Teatre i Cinema ; HB Studio
Lateralitat	dretana
Activitat
Camp de treball	Composició, música, pel·lícula i jazz
Ocupació	Cantant, actriu, productora, directora
Activitat	1957-actualitat
Partit	Partit Demòcrata dels Estats Units
Gènere	Pop tradicional, música contemporània, showtunes
Influències	Anna Magnani, Billie Holiday, Mariangela Melato, Monica Vitti i Eleonora Duse
Patrimoni net estimat	390 M$ (2016)
Veu	Mezzosoprano ; ;
Instrument	Veu
Segell discogràfic	Columbia
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1968) Funny Girl; (1976) Evergreen (Love Theme from A Star Is Born); (1976) Ha nascut una estrella; (1983) Yentl ;
Família
Cònjuge	Elliott Gould (1963-1971) ; James Brolin (1998-)
Parella	Richard Baskin (1983–1987); Jon Peters (1973–1982); Barry Dennen (1960–1961)
Fills	Jason Gould; () Elliott Gould
Pare	Emanuel Streisand
Germans	Roslyn Kind
Premis
	(2011) Persona de l'Any MusiCares; (2010) Saló de la Fama de Califòrnia; (2001) AFI Life Achievement Award; (1995) Premi Grammy a la carrera artística; (1992) Grammy Legend Award; (1984) Premi Crystal; (1969) Oscar a la millor actriu, per l'obra Funny Girl; Medalla Presidencial de la Llibertat; Kennedy Center Honors; Oficial de la Legió d'Honor; doctor honoris causa per la Universitat Brandeis; Medalla Nacional de les Arts; Llegenda Viva de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units; premis Primetime Emmy; Premis Daytime Emmy; estrella al Passeig de la Fama de Hollywood ;
	Signatura
Lloc web	barbrastreisand.com

Barbra Joan Streisand (Nova York, 24 d'abril de 1942) és una cantant, actriu, productora i directora de cinema estatunidenca. Va rebre l'Oscar a la millor actriu el 1968, per la pel·lícula Funny Girl, i també l'Oscar a la millor cançó per Evergreen (tema d'amor de la pel·lícula A Star Is Born (1976).^[1]

És un dels artistes que ha venut més discos, amb més de 71,5 milions d'àlbums venuts als Estats Units i més de 140 milions d'àlbums venuts a tot el món.^[2] És l'artista femenina millor classificada en la Recording Industry Association of America's (RIAA) Top Selling Artists List, així com l'única dona classificada entre els deu primers. Amb Frank Sinatra, Cher, i Shirley Jones, és l'única artista que ha assolit un Oscar al millor actor i a tenir almenys un àlbum número 1 al rànquing Billboard Hot 100.

Segons la RIAA, Streisand detenta el rècord del nombre d'àlbums havent estat al top deu un total de 31 vegades des de 1963.^[3] Detenta també el rècord de longevitat (48 anys) entre el seu primer i el seu últim àlbum al top deu. Amb el seu àlbum Love Is the Answer, esdevé l'única artista a tenir un àlbum número u de les vendes cinc decennis consecutius.^[4] Segons la RIAA, ha obtingut més de 53 discos d'or, 31 discos de platí, i 14 discos multi-platí als Estats Units.^[5]

D'altra banda, és l'autora del llibre My Passion for Design, que comprèn fotos de les seves residències, sobretot la de Califòrnia.

Biografia

Els pares de Barbra són Diana i Emanuel Streisand. Té un germà, Sheldon J. Streisand, i una germanastra, igualment cantant, Roslyn Kind. El 21 de març de 1963, amb 20 anys, Barbra es casa amb Elliott Gould que llavors tenia 24 anys. Es divorcien el 9 de juliol de 1971. Va néixer d'aquesta unió un noi, Jason Emanuel Gould. El 1er de juliol de 1998 Barbra, amb 56 anys, es casa en segons noces amb James Brolin, llavors amb 57 anys.

Infantesa i adolescència

Barbara Streisand neix el 24 d'abril de 1942 al barri de Brooklyn a Nova York, al si d'una família jueva ashkenazita. El seu pare, Emanuel Streisand mor d'una complicació d'una crisi d'epilèpsia quan ella té un any. La seva mare, Diana, nascuda Ida Rosen, secretària escolar, absent i poc reconfortant, es torna a casar amb Louis Kind, un mestre violent. Barbara sap molt ràpidament que vol fer teatre o cinema: imita la publicitat que passen per la televisió i passa les seves tardes en les sales fosques, per veure tota mena de films, siguin quins siguin.

D'adolescent, abandona els estudis després del seu últim any de col·legi per cantar en un nightclub. Realitza el seu primer disc aficionat amb 13 anys, participa a diverses peces de teatre entre l'estiu de 1957 i l'estiu de 1959 i aconsegueix el seu primer concurs de ràdio l'any 1960, en l'època on decideix suprimir la segona «a» del seu nom.

Del night-club al primer àlbum

Comença la seva carrera al night-club de New York Bonsoir, a partir del setembre de 1960. L'èxit li arriba ràpidament i des de 1961 se la sol·licita per tot arreu. Canta a clubs de Detroit, de Sant Louis, de Nova York, fins al Canadà i a la ràdio. Apareix per primer cop a la televisió a The Jack Paar Tonight Show el 5 d'abril de 1961 a la cadena NBC.

És contractada l'any 1962 per I Can Get It For You Wholesale, la peça és un èxit i per la seva primera aparició a Broadway, Barbra Streisand assoleix el New York Drama Critics Award a la millor actriu secundària i és nominada per un Premi Tony.

El seu 1er àlbum, The Barbra Streisand Àlbum, produït per Columbia Rècords, surt el 1963, i assoleix tres premis Grammy (Àlbum de l'Any, Vocalista Femenina de l'Any i Millor Coberta).

La cantant

Les seves qualitats de cantant sedueixen la Columbia Pictures, que li signa un contracte l'any 1962. Aconsegueix el primer paper de la comèdia musical Funny Girl l'any 1964, que redibuixa la carrera de Fanny Brice, famosa actriu a Broadway del temps dels Ziegfeld Follies i creadora del personatge de Baby Snooks, una nena de 4 anys amb aventures humorístiques. Aquesta obra esdevé molt ràpidament un enorme èxit de Broadway i la seva interpretació li aporta la seva segona nominació als premis Tony.

Cantant pop i guanyant Grammys, Barbra Streisand actua sobre els escenaris i canta al llarg de tota la seva carrera en més d'una seixantena d'àlbums que comprenen també recuperacions d'èxits del Broadway dels anys 1920-1930, d'interpretacions de grans estàndards de jazz o de música pop dels seventies, de les bandes originals de films.

L'actriu

La seva primera aparició a la pantalla és l'adaptació de Funny Girl, que dirigeix William Wyler el 1968. Per aquest paper obté un Oscar ex-æquo amb Katharine Hepburn.

Enllaça aquest èxit amb altres comèdies musicals com Hello, Dolly! (1969), Funny Lady(1975), o Ha nascut una estrella (1976) amb la cançó Evergreen, premiada amb l'Oscar a la millor cançó original.

Actua també en les comèdies clàssiques Tot ho faig per tu (1974) i Meet the Fockers (2003), així com en pel·lícules més dramàtiques com The Way We Were (1973) i la seva cançó The Way We Were, Nuts (1987).

Shows de televisió

Barbra Streisand produeix una sèrie de quatre shows de televisió a la CBS, entre 1965 i 1973, dels quals controla totalment l'aspecte artístic. Totalment dedicats a Streisand, els tres primers shows tenen tres parts diferents, i almenys una de les quals és una actuació en directe davant un públic.

My Name Is Barbra, difós el 28 d'abril de 1965, és coronat per dos premis Emmy i coneix un enorme èxit d'audiència. El Color Me Barbra del 30 de març de 1966 reserva una part al Philadelphia's museum of arts, i The Belle of 14th Street de l'11 d'octubre de 1967 ret homenatge al vaudevil americà. Tenen també un molt gran èxit.

Pel 4t show, Barbra Streisand…and other musical instruments del 2 de novembre de 1973, Streisand torna al one woman show amb el seu convidat Ray Charles, canten en duo tres cançons. El tema del show, la diversitat dels instruments de música i de les cultures musicals a través del món, reserva a la veu una plaça d'instrument. Per demostrar-ho, Barbra aguanta una nota durant 22 segons, al fi d'I Got Rythm Medley.

La directora

Barbra Streisand passa a la direcció cinematogràfica tres vegades. Roda la comèdia Yentl l'any 1983, que adapta d'una novel·la d'Isaac Bashevis Singer, rep el Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica, però també el premi del pitjor actor (fa de travesti) dels premis Razzie. Les seves comèdies romàntiques El príncep de les marees l'any 1991 i L'amor té dues cares l'any 1996 tenen menys èxit. L'actriu descobreix així una faceta més personal de la seva sensibilitat, provant una altra vegada la varietat dels seu talent.

Notorietat

Rep el 28 de juny de 2007 al Palau de l'Elisi les insígnies d'oficial de la Legió d'honor de mans del president de la República Nicolas Sarkozy. Gran admirador de l'estrella el President li ret homenatge i testifica «la proximitat dels francesos a aquesta dona d'excepció, enamorada de França, que després de 47 anys de carrera ha donat per primera vegada a París un inoblidable concert», el 26 de juny, acompanyada d'una orquestra de 58 músics i de quatre cantants de Broadway davant gairebé deu mil persones.

El 2008 ningú no oblida que és l'artista femenina que ha venut més àlbums als Estats Units:^[6] la Recording Industry Association of America (RIAA) comptabilitza 71 milions d'àlbums venuts des de 1963, 50 dels quals han estat certificats com a Disc d'or, 30 de Platí, 13 multi Platí, i premiats amb 8 premis Grammy; només Elvis Presley i Michael Jackson ho han fet millor. És igualment l'única artista que ha tingut almenys un àlbum en el número 1 del Top 100 durant 5 decennis.^[7] Al cinema, ha estat premiada amb 2 Oscars i 9 Globus d'Or.

Compromís polític

Demòcrata convençuda, molt critica cap amb la política de George W. Bush, Streisand ha assistit sempre als congressos del partit del qual és membre, i ha donat suport als seus diferents candidats a les eleccions. El 2008 i el 2016 va donar suport a Hillary Clinton per les primàries a la nominació demòcrata de les presidencials.

Esdeveniments recents

El gener 2011, Arthur Laurents anuncia que l'estrella hauria d'encarnar el paper de Madame Rose en una adaptació de Gypsy, una comèdia musical d'Arthur Laurents, Jule Styne i Stephen Sondheim, produïda per Joel Silver. El març de 2012 el projecte és confirmat, i Julian Fellowes és contractat per escriure la versió final del guió.

L'últim llargmetratge on Barbra Streisand ha actuat és la comèdia Mamà, he espatllat la meva vida, dirigida per Anne Fletcher, amb Seth Rogen, estrenada el 19 de desembre de 2012 als Estats Units: una comèdia sobre les relacions mare-fill en un road movie a través dels Estats Units.

Barbra Streisand té un disturbi de l'audició: els tinnitus (Tinnitus aureum); sent infrasons i ultrasons així com una mena de zumzeig o xiulada provocats sovint per una emoció forta. Els tinnitus han estat un calvari per la cantant; ha pogut tanmateix treure'n partit, perquè sentint els ultrasons i els infrasons, ha pogut millorar la seva veu^[8]^[9]

Discografia

1962: I Can Get It For You Wholesale
1962: Pins and Needles
1963: The Barbra Streisand Album
1963: The Second Barbra Streisand Album
1964: The Third Album
1964: People
1965: My name is Barbra
1965: My name is Barbra, Two...
1966 Je m'appelle Barbra
1966 Color me Barbra
1967: Simply Streisand
1967: A Christmas Album
1968: A Happening in Central Park
1969: What About Today
1969: Hello, Dolly! (Original Motion Picture Soundtrack)
1970: Barbra Streisand's Greatest Hits
1970: On A Clear Day You Can See Forever
1970; The Owl and the Pussycat
1971: Stoney End
1971: Barbra Joan Streisand
1973: Barbra Streisand...And Other Musical Instruments
1973: Lazy Afternoon
1974: The Way We Were
1974: Butterfly
1975: Funny Lady
1976: A Star is Born
1976: Classical Barbra
1977: Superman
1978: Songbird
1978: Barbra Streisand's Greatest Hits Vol. 2
1979: Wet
1979: Live Concert at the Forum
1979: The Main Event
1980: Guilty
1981: Memories
1983: yentl
1984: Emotion
1985: The Broadway Album
1987: One Voice
1987: Nuts
1988: Till I Loved You
1989: A Collection: Greatest Hits... And More
1991: Just For the Record..
1991: The Prince of Tides
1992: Highlights From Just the Record...
1993: Back to Broadway
1994: Barbra: The Concert
1995: The Concert- Highlights
1996: The Mirror Has Two Faces
1997: Higher Ground
1999: A Love Like Ours
2000: Timeless - Live in Concert
2001: Christmas Memories
2002: The Essential Barbra Streisand
2002: Duets
2003: The Movie Album
2005: Guilty Pleasures
2007: Streisand: Live In Concert
2009: Love Is The Answer
2010: One Night Only
2010: Barbra The Ultimate Collection
2011: What Matters Most - Barbra Streisand Sings the Lyrics of Alan & Marilyn Bergman
2012: Release Me
2013: Classical Barbra
2013: Back To Brooklyn
2014: Partners