Ginger Rogers

Ginger Rogers

(1945)
Biografia
Naixement	(en) Virginia Katherine McMath 16 juliol 1911 Independence (Missouri)
Mort	25 abril 1995 (83 anys) Rancho Mirage (Califòrnia)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Oakwood Memorial Park Cemetery
Religió	Ciència Cristiana
Formació	Green B. Trimble Technical High School
Activitat
Lloc de treball	Estats Units d'Amèrica
Ocupació	actriu de cinema, actriu de televisió, cantant, escriptora, actriu de teatre, dramaturga, ballarina, actriu
Activitat	1929 - 1987
Ocupador	Warner Bros.
Partit	Partit Republicà dels Estats Units
Membre de	Daughters of the American Revolution
Gènere	Música pop tradicional
Instrument	Veu
Company professional	Fred Astaire: Fred Astaire and Ginger Rogers ^(en)
Família
Cònjuge	William Marshall (1961–1969), divorci Jacques Bergerac (1953–1957) Jack Briggs (1943–1947) Lew Ayres (1934–1940) Jack Pepper (1929–1931)
Pares	Eddins McMath   i Lela E. Rogers
Premis
(1941)  Oscar a la millor actriu, per l'obra Miratge d'amor  Kennedy Center Honors  estrella al Passeig de la Fama de Hollywood
Signatura

Ginger Rogers (Independence, 16 de juliol de 1911 - Rancho Mirage, 25 d'abril de 1995) fou una actriu, ballarina i cantant estatunidenca i guanyadora d'un Oscar a la millor actriu. En els seus 35 anys de carrera, va fer un total de 73 pel·lícules, encara que els seus papers més recordats van ser els que va fer al costat de Fred Astaire en una sèrie de deu pel·lícules musicals, que van revolucionar el concepte del musical modern. Actriu i ballarina d'ulls blaus i cabell daurat, molt versàtil perquè tant podia interpretar drama com comèdia.

La seva mare de fort caràcter influiria enormement en la seva carrera, i l'impulsaria a participar en projectes escènics com els vodevils i actuacions musicals i teatrals. Després arriba Broadway i debuta amb Top Speed, l'èxit és tan gran que directament ja comença a treballar al cinema a Hollywood on representaria sobretot un personatge amb una imatge de noia informal. L'oportunitat de treballar a l'estudi RKO serà un punt clau en la seva vida professional, és allà on comença a treballar amb Fred Astaire i junts farien el duet cinematogràfic més famós de tots els temps.^[1] Es va casar cinc vegades.

Entre la seva nombrosa filmografia cal destacar: The Gay Divorcee (1934), Barret de copa (1935), La història de Vernon i Irene Castle (1939), La noia de la Cinquena Avinguda (1939), Miratge d'amor (1940), que li valgué l'Oscar d'interpretació, El superior i la menor (1942) i Em sento rejovenir (1952). Es retirà el 1969.

Biografia

Virginia Katherine McMath va néixer el 16 de juliol de 1911, a Independence, Missouri. Era filla única de Lela Emogene (nascuda Owens; 1891–1977), periodista, guionista i productora de pel·lícules i de William Eddins McMath (1880-1925), un enginyer elèctric.^{[2]:9, 10[2]:16[3]} Era d'ascendència escocesa, galesa i anglesa.^[4] La seva mare va tenir el part a casa, després d'haver perdut un fill anterior en un hospital.^[2]:11 Els seus pares es van separar poc després de néixer.^{[2]:1, 2, 11}

Els seus avis, Wilma Saphrona (nascuda Ball) i Walter Winfield Owens, vivien a prop de Kansas City.^[2]:3 Després d'intentar reunir la seva família, McMath va segrestar dues vegades la seva filla i finalment la seva mare es va divorciar poc després.^{[2]:7, 15[5]} Ginger Rogers va explicar que mai va tornar a veure el seu pare.^[2]:15 El 1915, Rogers va anar a viure amb els seus avis mentre la seva mare feia un viatge a Hollywood ja que havia escrit un assaig per a una pel·lícula.^[2]:19 Lela va tenir èxit i va continuar escrivint guions per a Fox Studios.^[2]:26–29

Quan tenia nou anys, la seva mare es va tornar a casar, amb John Logan Rogers. Ginger va agafar el cognom Rogers, tot i que mai va ser adoptada legalment. Vivien a Fort Worth. La seva mare es va convertir en una crític de teatre per a un diari local, el Fort Worth Record. Ginger Rogers va estudiar però no es va arribar a graduar a la Fort Worth's Central High School. Quan era adolescent, Rogers somniava en convertir-se en professora de l'escola. Però amb l'interès de la seva mare per Hollywood i el teatre, va augmentar el seu interès per al teatre. Mentre esperava la seva mare en el Majestic Theatre, va començar a cantar i ballar juntament amb els intèrprets a l'escenari.^[6]

Vodevil i Broadway

La carrera de Rogers va començar quan la companyia de vodevil d'Eddie Foy va arribar a Fort Worth i va necessitar una artista urgentment. El 1925, la jove de 14 anys va participar i va guanyar un concurs de dansa de charleston, i el premi li va permetre actuar durant sis mesos com a Ginger Rogers i els Redheads al Circuit Orpheum.^[7][8] El 1926, durant 18 mesos, va actuar en un teatre anomenat The Craterian, a Medford, Oregon. Aquest teatre va homenatjar-la anys després canviant el seu nom al teatre Craterian Ginger Rogers.^[9] Quan el film de M.G.M The Barrier es va estrenar a San Bernardino, Califòrnia el febrer de 1926, va actuar el vodevil de Rogers. El diari local va comentar que "la petita i intel·ligent Ginger Rogers va mostrar perquè va guanyar el campionat estatal de Texas com a ballarina de charleston".^[10]

Als 17 anys, Ginger Rogers es va casar amb Jack Culpepper, un cantant, ballarí, còmic i artista que tenia el nom artístic de Jack Pepper; ella el coneixia de quan era petita, ja que era el xicot de la seva cosina.^[2] Van formar un número doble de vodevil de curta durada conegut com a "Ginger and Pepper". El matrimoni va acabar al cap d'uns mesos i ella va tornar a fer una gira amb la seva mare. Quan la gira va arribar a la ciutat de Nova York, es va quedar a la ciutat on va aconseguint feines com a cantant a la ràdio i després va debutar a Broadway al musical Top Speed, que es va estrenar el dia de Nadal de 1929.

El cinema

Els primers papers de Ginger Rogers van ser tres curtmetratges realitzats el 1929: Night in the Dormitory, A Day of a Man of Affairs i Campus Sweethearts. El 1930, Paramount Pictures la va fer un contracte de set anys. Però després de cinc pel·lícules a Astoria, a Queens, va rescindir el contracte i es va traslladar amb la seva mare a Hollywood. Quan va arribar a Califòrnia, va signar un contratce per fer tres pel·lícules amb Pathé Exchange. Dues d'elles foren Suicide Fleet (1931) i Carnival Boat (1932) en què va actuar amb de la futura estrella de Hopalong Cassidy, William Boyd. Rogers també va realitzar llargmetratges per a Warner Bros., Monogram i Fox el 1932, i va ser nomenada una de les 15 estrelles de les WAMPAS Baby Stars. Després es va traslladar als estudis RKO, on va ser contractada i va començar a treballar a Flying Down To Rio, una pel·lícula protagonitzada per Dolores del Río i Gene Raymond, però aviat va passar a ser liderada per Rogers i l'estrella de Broadway, Fred Astaire.

Ginger Rogers el 1937

Foto publicitària del 1944

Ginger Rogers amb Cary Grant i Marilyn Monroe a Monkey Business (1952)

Ginger Rogers és molt coneguda per la seva col·laboració amb Fred Astaire. Junts, des del 1933 al 1939, van realitzar nou pel·lícules musicals amb RKO: Flying Down to Rio (1933), The Gay Divorcee (1934), Roberta (1935), Top Hat (1935), Follow the Fleet (1936), En ales de la dansa (1936), Shall We Dance (1937), Amanda (1938) i La història de Vernon i Irene Castle (1939). The Barkleys of Broadway (1949) es va produir més tard amb MGM. Van revolucionar el musical de Hollywood, introduint rutines de dansa molt elegants i un virtuosisme sense precedents, amb grans cançons especialment compostes per a ells pels més grans compositors del moment com, per exemple, Cole Porter. Tant abans com després de la seva col·laboració amb Fred Astaire, Ginger Rogers va protagonitzar diverses pel·lícules no musicals amb èxit. Dames de teatre (1937) va demostrar la seva capacitat dramàtica, com una noia inquieta i vulnerable davant Katharine Hepburn. Altres comèdies d'èxit són Intrigues femenines (1938) amb James Stewart, La noia de la Cinquena Avinguda (1939) amb Walter Connolly i Mare per força (1939), amb David Niven.

El 1941 Rogers va guanyar l'Oscar a la millor actriu pel seu paper a Miratge d'amor (Kitty Foyle).^[11] Va tenir un èxit considerable durant els primers anys quaranta i va ser l'actriu més important de RKO durant aquest període. Altres pel·lícules dels 40 són Camí de roses (1940), dirigida per Gregory La Cava, Tom, Dick i Harry –una comèdia de 1941 en què somia casar-se amb tres homes diferents–, I'll Be See You (1944), amb Joseph Cotten i el primer llargmetratge a Hollywood de Billy Wilder, The Major and the Minor (1942). Després d'aconseguir la llibertat contractual, Rogers va fer pel·lícules de gran èxit amb altres estudis a mitjans dels anys 40, incloses Tender Comrade (1943), Lady in the Dark (1944), i Week-End al Waldorf (1945), i es van convertir en l'actriu més ben pagada de Hollywood. No obstant això, al final de la dècada, la seva carrera cinematogràfica havia assolit el punt àlgid. El 1949, Arthur Freed la va reunir amb Fred Astaire un altre cop a The Barkleys de Broadway, quan Judy Garland no va poder assumir el paper.

La seva carrera cinematogràfica va entrar en un període de baixada gradual durant la dècada dels 50, ja que els papers per a actrius més grans eren més difícils d'obtenir, però encara va realitzar algunes bones pel·lícules, com Storm Warning (1950) amb Ronald Reagan i Doris Day. El 1952, va protagonitzar dues comèdies amb Marilyn Monroe, Monkey Business amb Cary Grant, dirigida per Howard Hawks, i We're Not Married!.^[12] També a Dreamboat al costat de Clifton Webb, com la seva dona, i a Tight Spot (1955), un thriller de misteri, amb Edward G. Robinson. Després d'una sèrie de pel·lícules poc rellevants, el 1965 va obtenir un gran èxit popular a Broadway, interpretant a Dolly Levi al llargmetratge Hello, Dolly!.^[13]

Vida personal

Rogers, filla única, va mantenir una estreta relació amb la seva mare, Lela Rogers, al llarg de la seva vida. Ambdues eren públicament conservadores. Lela, és una de les fundadores el 1944 de la Motion Picture Alliance for the Preservation of American Ideals (MPAPAI, also MPA), una organització de membres de la indústria cinematogràfica de Hollywood molt conservadors, que defensaven la indústria cinematogràfica, i el país en general, en contra de la infiltració comunista i feixista.^[14]

Ginger Rogers es va casar cinc vegades. El 29 de març de 1929, per primera vegada als 17 anys, amb la seva parella de ball Jack Pepper (nom real Edward Jackson Culpepper); es van divorciar el 1931, tot i estar separats ja poc després del casament. Va ser parella del director Mervyn LeRoy el 1932, però es van separar tot i que van mantenir l'amistat fins a la seva mort el 1987. El 1934 es va casar amb l'actor Lew Ayres (1908–96) del que es va divorciar set anys després. El 1943, es va casar amb el seu tercer marit, l'actor Jack Briggs que durant la Segona Guerra Mundial s'enrolà com a marine dels Estats Units i va abandonar la carrera d'actor; se separaren el 1949. El 1953, es va casar amb Jacques Bergerac, 16 anys més jove que va conèixer en un viatge a París; era un advocat francès però va venir a Hollywood amb ella i es va convertir en actor; es van divorciar el 1957. El seu cinquè i últim marit va ser el director i productor William Marshall; es van casar el 1961 i es van divorciar el 1969, després del problemes amb l'alcohol i un col·lapse financer.

Rogers va ser molt amiga de Lucille Ball i Bette Davis. Pertanyia a la Ciència Cristiana, una religió fundada per Mary Baker Eddy; durant la seva carrera, va donar molta importància a la seva fe.^[15] La seva mare, Lela, va morir el 1977. Ginger Rogers va romandre al 4-Rs (Rogers 'Rogue River Ranch) fins al 1990, quan va vendre la propietat i es va traslladar a viure a prop de Medford, Oregon. Va fer la seva última aparició pública el 18 de març de 1995, quan va rebre el premi World Heritage Center (WIC) Living Legacy Award. Passava els hiverns a Rancho Mirage i els estius a Medford, Oregon. Va morir a la seva llar de Rancho Mirage el 25 d'abril de 1995, a l'edat de 83 per causes naturals.^[16][17][18] Va ser incinerada i les seves cendres van quedar depositades al cementiri de Oakwood Memorial Park, a Chatsworth (Califòrnia), amb les restes de la seva mare.^[19]

Filmografia

Any	Títol original	Títol	Director	Notes
1930	Young Man of Manhattan		Monta Bell	La frase, "Cigarette me, big boy" va esdevenir un lema popular durant la dècada de 1930 després que el públic va escoltar Ginger Rogers repetir-lo durant tota la pel·lícula.
	Queen High		Fred Newmeyer
	The Sap from Syracuse		A. Edward Sutherland
	Follow the Leader		Norman Taurog
1931	Honor Among Lovers		Dorothy Arzner
	The Tip Off		Albert Rogell
	Suicide Fleet		Albert Rogell
1932	Carnival Boat		Albert Rogell
	The Tenderfoot		Ray Enright
	The Thirteenth Guest		Albert Ray
	Hat Check Girl		Sidney Lanfield
	You Said a Mouthful		Lloyd Bacon
1933	42nd Street	El carrer 42	Lloyd Bacon
	Broadway Bad		Sidney Lanfield
	Gold Diggers of 1933		Mervyn LeRoy
	Professional Sweetheart		William A. Seiter
	A Shriek in the Night		Albert Ray
	Don't Bet on Love		Murray Roth	Ginger Rogers i Lew Ayres van estar casats set anys a partir d'aquesta pel·lícula.
	Sitting Pretty		Harry Joe Brown
	Flying Down to Rio	Volant cap a Rio de Janeiro	Thornton Freeland	La primera de la parella Astaire-Rogers. Aquesta és l'única pel·lícula en què Ginger Rogers va cobrar més que Fred Astaire.
	Chance at Heaven		William A. Seiter
1934	Rafter Romance		William A. Seiter
	Finishing School		Wanda Tuchock and George Nicholas
	Twenty Million Sweethearts		Ray Enright
	Change of Heart		John G. Blystone
	Upperworld		Roy Del Ruth
	The Gay Divorcee	L'alegre divorciada	Mark Sandrich
	Romance in Manhattan		Stephen Roberts
1935	Roberta		William A. Seiter	Lucille Ball té una aparició sense acreditar com a model.
	Star of Midnight		Stephen Roberts
	Top Hat	Barret de copa	Mark Sandrich
	In Person		William A. Seiter
1936	Follow the Fleet	Seguim la flota	Mark Sandrich
	Swing Time	En ales de la dansa	George Stevens
1937	Shall We Dance	Ritme boig	Mark Sandrich
	Stage Door	Dames de teatre	Gregory La Cava
1938	Having Wonderful Time		Alfred Santell
	Vivacious Lady	Intrigues femenines	George Stevens
	Carefree	Amanda	Mark Sandrich
1939	The Story of Vernon and Irene Castle	La història de Vernon i Irene Castle	H. C. Potter
	Bachelor Mother	Mare per força	Garson Kanin
	Fifth Avenue Girl	La noia de la Cinquena Avinguda	Gregory La Cava
1940	The Primrose Path	Camí de roses	Gregory La Cava
	Lucky Partners	Units per la fortuna	Lewis Milestone
	Kitty Foyle	Miratge d'amor	Sam Wood	Ginger Rogers va guanyar l'Oscar a la millor actriu el primer any que l'Acadèmia no anuncià els guanyadors abans de la cerimònia. Va vèncer a Bette Davis, Joan Fontaine, Martha Scott i Katharine Hepburn.
1942	Tom, Dick, and Harry	Tom, Dick i Harry	Garson Kanin
	Roxie Hart		William A. Wellman
	Tales of Manhattan		Julien Duvivier
	The Major and the Minor	El superior i la menor	Billy Wilder	Prop del final de la pel·lícula, la seva mare a la vida real, Lela Rogers, va interpretar la mare del seu personatge.
	Once Upon a Honeymoon	Lluna de mel	Leo McCarey
1943	Tender Comrade	Company de la meva vida	Edward Dmytryk
1944	Lady in the Dark		Mitchell Leisen
	I'll Be Seeing You		William Dieterle
1945	Week-End at the Waldorf		Robert Z. Leonard	Remake del film de 1932 Grand Hotel retratant la ballarina que va interpretar Greta Garbo per primera vegada.
1946	Heartbeat		Sam Wood
	Magnificent Doll	La primera dama	Frank Borzage
1947	It Had to Be You		Don Hartman and Rudolph Mate
1949	The Barkleys of Broadway		Charles Walters	Originalment el paper de Rogers era per Judy Garland que havia participat recentment en el reeixit musical Easter Parade amb Astaire. Però va haver d'abandonar el projecte a causa de les drogues i Rogers fou escollida a última hora. Aquesta és l'única pel·lícula Astaire-Rogers no produïda per la RKO i filmada en color.
1950	Perfect Strangers		Bretaigne Windust
	Storm Warning		Stuart Heisler
1951	The Groom Wore Spurs		Richard Whorf
1952	We're Not Married		Edmund Goulding
	Monkey Business	Em sento rejovenir	Howard Hawks
	Dreamboat		Claude Binyon
1953	Forever Female		Irving Rapper
1954	Black Widow		Nunnally Johnson
	Twist of Fate		David Miller	Va ser rodada a Anglaterra com "Beautiful Stranger." El marit de Rogers en aquell moment, Jacques Bergerac, hi apareix.
1955	Tight Spot		Phil Karlson
1956	The First Traveling Saleslady		Arthur Lubin
	Teenage Rebel		Edmund Goulding
1957	Oh! Men, Oh! Women		Nunnally Johnson
1965	The Confession		William Dieterle	També coneguda com "Quick, Let's Get Married."
	Harlow		Alex Segal

Referències

1. «20 años sin Ginger Rogers» (en castellà). Fotogramas, 24-04-2015. [Consulta: 24 maig 2021].
2. Rogers, Ginger. Ginger: My Story. Nova York: HarperCollins, 1991. ISBN 978-0-0615-6470-3. 
3. Ware, Susan. «Ginger Rogers». A: Notable American Women: A Biographical Dictionary Completing the Twentieth Century. Harvard University Press, 2004. ISBN 978-0-6740-1488-6. 
4. «Ancestry of Ginger Rogers».
5. «Family History of Ginger Rogers, A Glamour Girl, Turns to Missouri». The Maryville Daily Forum, 19-05-1944, p. 4 [Consulta: 27 febrer 2015]. «The actress was kidnapped by her father two times after (their) separation.»
6. «Ginger Rogers – Actress and Singer». BBC News [Consulta: 3 agost 2013]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-08-03. [Consulta: 15 març 2020].
7. Knowles, Mark. The Wicked Waltz and Other Scandalous Dances: Outrage at Couple Dancing in the 19th and Early 20th Centuries (en anglès). McFarland, 2009-06-08. ISBN 978-0-7864-5360-3. 
8. She Adds New Chapter to Her Success Story (en anglès), 1942-03-02, p. 60-65. 
9. Johnson, Patrick. «Craterian Ginger Rogers Theater». [Consulta: 25 agost 2019].
10. “World Premiere of Picture Viewed by Thousands Here - 'The Barrier' Voted Mighty Spectacle, Vaudeville Fine,” The San Bernardino Daily Sun, Monday 1 March 1926, Volume LVIII, Number 1, page 6.
11. «The 13th Academy Awards (1941) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 13 agost 2011].
12. «We're Not Married! (1952) - Cast & Crew: Director». TCM. [Consulta: 26 setembre 2014].
13. Chapin, Louis «Ginger Rogers' shining Dolly». The Christian Science Monitor, 25-08-1965.
14. Watts, Steven. The Magic Kingdom: Walt Disney and the American Way of Life. University of Missouri, 2001, p. 240. ISBN 978-0-8262-1379-2 [Consulta: 25 febrer 2012]. 
15. Zoller, Matt. «From the Archives: Final step: Ginger Rogers, 1911-1995».
16. Oliver, Myrna «From the Archives: Movie Great Ginger Rogers Dies at 83» (en anglès). Los Angeles Times, 26-04-1995.
17. «Oscar Winner Ginger Rogers Dies» (en anglès). The Washington Post.
18. Flint, Peter «Ginger Rogers, Who Danced With Astaire and Won an Oscar for Drama, Dies at 83». The New York Times, 26-04-1995.
19. Baggelaar, Kristin. Dancing With a Star: The Maxine Barrat Story (en anglès). Midnight Marquee & BearManor Media, 17 desembre 2012. ISBN 978-1936168279. 

Bibliograpfia

• Astaire, Fred. Steps in Time. reprint. Harper Collins, 5 agost 2008. ISBN 978-0061567568. 
• Croce, Arlene. The Fred Astaire and Ginger Rogers Book. reprint. Vintage Books, 1977. ISBN 978-0394724768. 
• Faris, Jocelyn. Ginger Rogers – a Bio-Bibliography. Greenwood Press, 1994. ISBN 978-0313291777. 
• Hyam, Hannah. Fred and Ginger – The Astaire-Rogers Partnership 1934–1938. Brighton: Pen Press Publications, 2007. ISBN 978-1-905621-96-5. 
• Mueller, John. Astaire Dancing – The Musical Films of Fred Astaire. Hamish Hamilton, 1986. ISBN 978-0241117491. 
• Rogers, Ginger. Ginger: My Story. Toronto: Harper Collins, Canada, 1991. ISBN 978-0060183080. 

Enllaços externs

• Backwards in High Heels: The Ginger Musical (anglès)
• Ginger Rogers biography from Reel Classics (anglès)