En ales de la dansa

En ales de la dansa

Swing Time
Fitxa
Direcció	George Stevens
Protagonistes	Fred Astaire Ginger Rogers Victor Moore Eric Blore Harry Bernard Helen Broderick Howard C. Hickman Harry Bernard Fern Emmett Pierre Watkin
Producció	Pandro S. Berman
Dissenyador de producció	Van Nest Polglase
Guió	Howard Lindsay i Allan Scott
Música	Jerome Kern
Fotografia	David Abel
Muntatge	Henry Berman
Productora	RKO Pictures
Distribuïdor	RKO Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1936
Durada	103 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	cinema musical i comèdia romàntica
Lloc de la narració	Nova York

En ales de la dansa (títol original en anglès Swing Time)^[1] és una pel·lícula musical estatunidenca de George Stevens estrenada el 1936 i doblada al català.

La famosa crítica de dansa, Arlene Croce, considera En ales de la dansa el millor musical de dansa d'Astaire i Rogers;^[2] una visió compartida per John Mueller i Hannah Hyam.^[3][4] A més a més, compta amb una de les millors valoracions de la crítica cinematogràfica de la dècada del 1930.^[5]

Argument

Per protegir la seva carrera de ballarí, els amics de Lucky Garnett (Fred Astaire) l'empenyen a casar-se amb Margaret Watson (Betty Furness) robant-li els seus pantalons. Arribat al matrimoni, aconsegueix reconciliar-se amb el seu futur sogre, el jutge Watson (Harry Bernard), a condició que vagi a Nova York a fer fortuna i no torni fins que hagi ajuntat 25.000 dòlars.

Acompanyat de Pop (Victor Moore), va doncs a Nova York, senseres a la butxaca (havia apostat que aconseguiria casar-se). Coneix Penny Carroll (Ginger Rogers), qui li ensenya a ballar. Per conquerir-la, juga i guanya fins al moment en què s'apropa a la suma fatídica.^[6]

Repartiment

• Fred Astaire: John "Lucky" Garnett
• Ginger Rogers: Penelope "Penny" Carroll
• Victor Moore: Edwin "Pop" Carderi
• Helen Broderick: Mabel Anderson
• Eric Blore: Mr Gordon
• Betty Furness: Margaret Watson
• Georges Metexa: Ricardo Romero
• Harry Bernard: el jutge Watson

Producció

Inicialment, els títol de la pel·lícula era I Won't Dance i Never Gonna Dance, però els executius de l'estudi es preocuparen pensant que ningú no vindria a veure un musical on ningú ballés i el títol es canvià.^[7] Pick Yourself Up també es va considerar com un possible títol, així com també hi havia altres 15 opcions.^[8]

La partitura de Jerome Kern, la segona de les dues que va compondre especialment per a Astaire,^[9] conté tres de les seves cançons més memorables.^[10]

Referències

1. Títol en català a Ésadir.cat
2. Croce, pp.98-115
3. Mueller, pp.100-113
4. Hyam, Hannah. Fred and Ginger – The Astaire-Rogers Partnership 1934–1938. Brighton: Pen Press Publications, 2007. ISBN 978-1-905621-96-5. 
5. Hischak, Thomas. "Swing Time". The Oxford Companion to the American Musical, Oxford University Press 2009. Oxford Reference Online, accessed September 25, 2016 (requires subscription)
6. «Swing Time». The New York Times.
7. Hischak, Thomas S. The Jerome Kern Encyclopedia. Lantham, Md.: Scarecrow Press, 2013, p. 211. ISBN 978-0-8108-9167-8. 
8. Swing Time a Catàleg de l'American Film Institute (anglès)
9. L'altra era You Were Never Lovelier, mentre que Roberta de Kern originalment es va escriure per al musical Roberta
10. Mueller, p.101n: "En una carta del 1936 George Gershwin feia una crítica de la música: "Tot i que no crec que Kern hagi escrit cançons d'èxit destacades, aquí va fer un treball musical molt creïble, bastant encantadora. Per descomptat, no és realment l'ideal per a Astaire i caldria tenir-ho en compte".