PROFILBARU.COM

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquidites	Viquidites

John Wayne
	(1959)
Biografia
Naixement	(en) Marion Robert Morrison ; 26 maig 1907 ; Winterset (Iowa)
Mort	11 juny 1979 (72 anys); Westwood (Califòrnia)
Causa de mort	càncer d'estómac
Sepultura	Pacific View Memorial Park
Residència	Glendale
Formació	Universitat del Sud de Califòrnia - Curs de grau de dret ; Glendale High School
Alçada	193 cm
Activitat
Camp de treball	Pel·lícula, interpretació, direcció i producció cinematogràfica
Lloc de treball	Estats Units d'Amèrica
Ocupació	actor, jugador de futbol americà, actor de televisió, realitzador, productor, guionista, director de cinema, productor de cinema, actor de cinema, escriptor
Activitat	1926 - 1976
Partit	Partit Republicà dels Estats Units
Gènere	Western, cinema bèl·lic, cinema mut, cinema d'aventures, cinema d'acció, cinema èpic, drama i thriller
Nom de ploma	John Wayne
Segell discogràfic	RCA Records
Nacionalitat esportiva	Estats Units d'Amèrica
Esport	futbol americà
Trajectòria
	Equip
Família
Cònjuge	Pilar Pallete (1954–1979); Esperanza Baur (1946–1954); Josephine Wayne (1933–1945)
Parella	Marlene Dietrich
Fills	Michael Wayne; () Josephine Wayne; Patrick Wayne; () Josephine Wayne; Ethan Wayne; () Pilar Pallete; Marisa Wayne; ()
Pares	Clyde L. Morrison i Mary Brown
Premis
	(2007) Saló de la Fama de Califòrnia; (1970) premi Owen Wister; (1970) Premi Golden Plate; (1969) Globus d'Or al millor actor dramàtic, per l'obra Valor de llei; (1969) Oscar; (1969) Oscar al millor actor, per l'obra Valor de llei; (1966) Premi Cecil B. DeMille; (1953) premi Globus d'Or; estrella al Passeig de la Fama de Hollywood; Medalla d'Or del Congrés dels Estats Units; Medalla Presidencial de la Llibertat ;
	Signatura
Lloc web	johnwayne.com

John Wayne (Winterset, 26 de maig de 1907 - Los Angeles, 11 de juny de 1979), popularment conegut com «El Duc», fou un actor estatunidenc guanyador d'un Oscar i principalment conegut pels seus westerns.^[1]

La seva carrera començava en el cinema mut durant els anys 1920. Fou una de les principals estrelles des dels anys 1940 fins als anys 1970. Famós sobretot pels seus westerns i èpiques de la Segona Guerra Mundial, també feia una gamma àmplia de pel·lícules de diversos gèneres, biografies, comèdies romàntiques, policíaques, etc. Tipificava una certa classe de masculinitat individualista tosca, convertint-se en una icona americana.

El 1999, l'American Film Institute li va atorgar el lloc número 13 en la seva llista de las 100 estrellas més importants de tots els temps. Una enquesta Harris publicada el 2007 li va atorgar el tercer lloc entre les estrelles favorites dels Estats Units,^[2] l'única estrella ja morta de l'enquesta i alhora, l'única estrella que hi havia estat apareixent cada any.

Va morir de càncer l'11 de juny de 1979, setze dies després d'haver complert 72 anys.^[3]

Biografia^[1]

John Wayne naixia Marion Robert Morrison a Winterset, Iowa, el 1907, però el seu nom es convertia en Marion Michael Morrison quan els seus pares decidien anomenar el seu pròxim fill Robert. Els primers anys van estar marcats per la pobresa; el seu pare no gestionava bé l'economia familiar. El duc era un estudiant bo i popular. Alt i amb condicions físiques, era un futbolista destacat a l'Institut Glendale i va ser reclutat per la Universitat de Califòrnia. John Wayne fou membre de la Orde Internacional DeMolay. Com a adolescent, Wayne també treballava en una botiga de gelats, el propietari del qual arrendava cavalls per als estudis de Hollywood locals. Mentre, a la universitat, Wayne començava a treballar al voltant dels estudis locals de cinema.^[4]

Després de dos anys de treballar en papers puntals en els Estudis Fox Entertainment Group per $35 a la setmana, se li ofereix el paper principal a la pel·lícula de 1930 The Big Trail; el director, Raoul Walsh, (que "descobria" Wayne) li donava el nom artístic de "John Wayne". Tot i ser un fracàs comercial, el seu sou s'alçava a $75 la setmana. Els especialistes de l'estudi li ensenyaren a cavalcar i altres tècniques del western. Nou anys més tard, la seva actuació a la pel·lícula La diligència el converteix en estrella (1939).^[1]

Wayne apareixia en més de vint de les pel·lícules de John Ford des de 1928 i durant els 35 propers anys, incloent-hi Stagecoach (1939), La legió invencible (1949), The Quiet Man (1952), Centaures del desert (1956), Escrit sota el sol (1957), i L'home que va matar Liberty Valance (1962).^[5]

Un dels papers més lloats de Wayne era a The High and the Mighty (1954), dirigit per William Wellman i basada en una novel·la d'Ernest K. Gann, on retratava un aviador heroic. Island in the Sky (1953) hi està molt relacionada, de fet les dues pel·lícules es feien el mateix any amb el mateix productor, director, escriptor, cinematògraf, editor, i distribuïdor.^[5]

El 1949, el director Robert Rossen oferia el paper protagonista de All the King's Men a Wayne, que rebutjava per antiamericana.^[6] Broderick Crawford, que finalment prenia el paper, guanyava l'Oscar de 1950 al millor actor, guanyant a Wayne, que estava nomenat pel seu paper a The Sands of Iwo Jima.^[7]

John Wayne guanyava finalment un Oscar per Valor de llei (1969). També va ser nominat com a director per El Álamo, una de les dues pel·lícules que va dirigir. L'altra era The Green Berets (1968), l'única pel·lícula feta durant la Guerra del Vietnam per donar suport al conflicte.^[8]

Centaures del desert és àmpliament considerada com la millor actuació i potser més complexa de Wayne.

Wayne era conegut pels seus ideals conservadors. Fou un anticomunista ardent, i també fou seguidor de House Un-American Activities Committee i de la llista negra d'actors i actrius que s'acusaven de ser compassius amb els ideals comunistes.

El 1964 se li diagnostica un càncer de pulmó, i se'l opera per extreure el seu pulmó esquerre sencer i dues costelles.

Potser a causa de la seva enorme popularitat, o pel seu estatus de ser el republicà més famós protagonista de Hollywood, el Partit Republicà recorre a Wayne per a ser president el 1968. S'hi negà argumentant que no creia que el públic consideraria seriosament un actor a la Casa Blanca. Tanmateix, donava suport al seu amic Ronald Reagan com a governador de Califòrnia el 1966 i el 1970.

Wayne es va casar tres vegades, sempre amb núvies que parlaven espanyol; a Josephine Alicia Saenz, Esperanza Baur, i Pilar Palette. Tenia quatre fills amb Josephine i tres amb Pilar, els més notables foren l'actor Patrick Wayne i Aissa Wayne, que va escriure una memòria de la seva vida com a filla de John Wayne.^[9]

John Wayne va morir de càncer d'estómac l'11 de juny de 1979.

Filmografia

The Fighting Seabees (1944)
Ell i la seva enemiga (Tall in the Saddle) (1944)
Algun dia tornaré (Flame of Barbary Coast) (1945)
La patrulla del coronel Jackson (Back to Bataan) (1945)
They Were Expendable (1945)
Dakota (1945)
Without Reservations (1946)
Angel and the Badman (1947) (també productor)
Homes de presa (Tycoon) (1947)
Riu Vermell (Red River) (1948)
Fort Apache (1948)
Three Godfathers (1948)
Wake of the Red Witch (1948)
The Fighting Kentuckian (1949) (també productor)
La legió invencible (She Wore a Yellow Ribbon) (1949)
Screen Snapshots: Hollywood Rodeo (1949) (curt)
Sands of Iwo Jima (1949)

Anys 1950

Rio Grande (1950)
Screen Snapshots: Reno's Silver Spur Awards (1951) (curt)
Operation Pacific (1951)
The Screen Director (1951) (curt)
Screen Snapshots: Hollywood Awards (1951) (curt)
Infern als núvols (Flying Leathernecks) (1951)
Miracle in Motion (1952) (curt) (narrador)
The Quiet Man (1952)
Big Jim McLain (1952) (també productor)
Trouble Along the Way (1953)
Island in the Sky (1953) (també productor)
Hondo (1953) (també productor)
The High and the Mighty (1954) (també productor)

Persecució a alta mar (The Sea Chase) (1955)
Screen Snapshots: The Great Al Jolson (1955) (curt)
Carreró sagnant (Blood Alley) (1955) (també productor i director)
El conqueridor de Mongòlia (The Conqueror) (1956)
Centaures del desert (The Searchers) (1956)
Escrit sota el sol (The Wings of Eagles) (1957)
Jet Pilot (1957)
La llegenda dels perduts (Legend of the Lost) (1957)
I Married a Woman (1958) (cameo)
El bàrbar i la geisha (The Barbarian and the Geisha) (1958)
Rio Bravo (1959)
Missió d'audaços (The Horse Soldiers) (1959)

Anys 1960

El Álamo (1960) (també productor i director)
North to Alaska (1960)
The Challenge of Ideas (1961) (curt) (narrador)
Els comanxers (The comancheros) (1961) (també director)
L'home que va matar Liberty Valance (The Man Who Shot Liberty Valance) (1962)
Hatari! (1962)
El dia més llarg (1962)
La conquesta de l'oest (How the West Was Won) (1962)
McLintock! (1963)
La taverna de l'irlandès (Donovan's Reef) (1963)
El fabulós món del circ (Circus World) (1964)

The Greatest Story Ever Told (1965)
In Harm's Way (1965)
The Sons of Katie Elder (1965)
L'ombra d'un gegant (Cast a Giant Shadow) (1966)
El Dorado (1966)
A Nation Builds Under Fire (1967) (curt) (narrador)
The War Wagon (1967)
The Green Berets (1968) (també director)
Hellfighters (1968)
Valor de llei (True Grit) (1969)
The Undefeated (1969)

Anys 1970

No Substitute for Victory (1970) (documental)
Chisum (1970)
Rio Lobo (1970)
Big Jake (1971) (també co-director)
Directed by John Ford (1971) (documental)
Els cowboys (The Cowboys) (1972)
Anul·leu la meva reserva (Cancel My Reservation) (1972) (cameo)
Els lladres de trens (The train robbers) (1973)
La soga de la forca (Cahill U.S. Marshall) (1973)
McQ (1974)
Brannigan (1975)
Rooster Cogburn (1975)
Chesty: Tribute to a Legend (1976) (documental) (narrador)
L'últim pistoler (The Shootist) (1976)

Premis i nominacions

Premis

1966: Premi Cecil B. DeMille
1970: Oscar al millor actor per Valor de llei
1970: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Valor de llei

Nominacions

1950: Oscar al millor actor per Sands of Iwo Jima^[10]
1961: Oscar a la millor pel·lícula per El Álamo^[11]
1972: Millor Àlbum Parlat per America, Why I Love Her^[12]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «John Wayne» (en anglès). The New York Times. [Consulta: 15 maig 2015].
↑ America's Favorite Movie Star Arxivat 2008-03-03 a Wayback Machine. - Harris Interactive
↑ «nm0000078/ John Wayne» (en anglès). IMDb.
↑ «walsh-y-ford-dos-padrinos-para-John Wayne». TCM. Arxivat de l'original el 2014-03-18. [Consulta: 18 març 2014].
↑ ^5,0 ^5,1 «filmografia de Wayne». Arxivat de l'original el 2013-07-15. [Consulta: 18 març 2014].
↑ Roberts, Randy; Olson, James S. John Wayne: American (en anglès). Free Press. ISBN 9780029238370.
↑ «premis i nominacions».
↑ «pel·lícules dirigides per Wayne».
↑ «aissa wayne».
↑ «22th Academy Awards (1950)» (en anglès). Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas. [Consulta: 19 març 2021].
↑ «33th Academy Awards (1961)» (en anglès). Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas. [Consulta: 4 maig 2021].
↑ «Grammy Awards 1974». Awards & Shows. Arxivat de l'original el 7 desembre 2016. [Consulta: 14 desembre 2020].

Vegeu també

Llista de cavalls famosos

Enllaços externs

[topics-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «John Wayne» (en anglès). The New York Times. [Consulta: 15 maig 2015].

[2] America's Favorite Movie Star Arxivat 2008-03-03 a Wayback Machine. - Harris Interactive

[3] «nm0000078/ John Wayne» (en anglès). IMDb.

[4] «walsh-y-ford-dos-padrinos-para-John Wayne». TCM. Arxivat de l'original el 2014-03-18. [Consulta: 18 març 2014].

[nova-5] 5,0 ^5,1 «filmografia de Wayne». Arxivat de l'original el 2013-07-15. [Consulta: 18 març 2014].

[6] Roberts, Randy; Olson, James S. John Wayne: American (en anglès). Free Press. ISBN 9780029238370.

[7] «premis i nominacions».

[8] «pel·lícules dirigides per Wayne».

[9] «aissa wayne».

[10] «22th Academy Awards (1950)» (en anglès). Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas. [Consulta: 19 març 2021].

[11] «33th Academy Awards (1961)» (en anglès). Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas. [Consulta: 4 maig 2021].

[12] «Grammy Awards 1974». Awards & Shows. Arxivat de l'original el 7 desembre 2016. [Consulta: 14 desembre 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

PROFILBARU.COM

John Wayne

Biografia^[1]

Filmografia

Anys 1920

Anys 1930