Llista de topònims terminats en -ona

La llista de topònims terminats en -ona pretén recopilar noms d'entitats de població, edificis (masos, torres…), i d'altres elements orogràfics com rius o muntanyes, que acaben amb el sufix -ona. El sufix toponímic -ona apareix sovint al Principat de Catalunya i a Occitània (i en molt menor mesura també al nord de la península itàlica, l'Aragó, i al País Basc).

Etimològicament, molts dels topònims actuals catalans i occitans amb el sufix -ona tenien un nom original pre-romà acabat en -o que ha evolucionat en -ona per via de l'acusatiu llatí -onem, comː Barkéno (ibèric) > Barcino (llatí) - Barcinonem > Barcelona; Tàrraco - Tarraconem > Tarragona.^[1] De manera similar, en el cas de la península itàlica, moltes de les terminacions -ona corresponen a la llatinització de noms pre-romans,^[2] com per exemple del sufix etrusc -u, -unː Curtun > Cortona, Vescu > Vescona, Veru > Verona.^[3]

Un altre possible origen etimològic dels topònims acabats amb -ona seria el sufix preindoeuropeu "onno", "onna" que vol dir 'aigua', per a indicar un lloc on hi ha molta aigua o per on flueix l'aigua.^[4] Aquest seria el cas de topònims de la Vall d'Aosta com Créta d'Hone (Tchahtéyón), Verdona (Oyace), Vessona (Bionaz) i potser fins i tot Aoulna (Saint-Marcel) o, al Piemont, el torrent de Viona, que marca en part la frontera entre els territoris de Biella i del Canavese.^[4] Aquesta teoria podria explicar el fet que molts dels noms dels (sub)afluents del riu Garona continguin el sufix -ona (Ambrona, Aurona, Autona, Barguelona, Eigadona, Gardona, Gimona, Lansona, Larona, Lauterona, Marquessona, Mullona, Ona, Sasona, Saudrona, Sellona, Tartarona, Tessona…).^[5] En català, part dels noms de lloc acabats en -ona provenen del superlatiu femení d'un substantiu anterior, p. ex. Falguera > Falguerona, Riera > Rierona, o de la versió femenina de noms acabats en -o, p. ex. Baró > Barona, Miró > Mirona,...

Molts dels noms de lloc del Principat llistats a sota han estat extrets del "Nomenclàtor oficial de toponímia major" de la Generalitat.^[6] El llistat inclou els noms de tots els municipis dels Països Catalans (excepte els termes de Cabanabona, Costabona, Riu de Bona, Serrabona, Vallbona, Vallibona; Llocnou de la Corona; o Mata-rodona i Vila-rodona on el sufix és "bona", "corona" i "rodona" respectivament) així com la majoria de l'Occitània, però no és una llista exhaustiva pel que fa a topònims diferents dels municipals. Noms de lloc que acaben amb les paraules "bona", "corona", "dona", "Ramona", "redona", "rodona", "segona", "Simona" han estat exclosos. No hi ha cap nom de municipi a les Illes, ni al País Valencià (a part de Xixona, i Vallbona i Vallibona mencionats amunt) que acabi en -ona.

Índex A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

A

• Aitona, municipi del Segrià.
• Aliona, serra del municipi d'Olivella (Garraf).
• Alzona, municipi de l'Aude (Occitània).
• Ambona, port de Cap d'Agde (Erau, Occitània).
• Ambrona, (sub)afluent de l'Èrs Viu (conca del riu Garona).^[5]
• Ancona, municipi de les Marques (Itàlia).
• Ancona (Droma), municipi de la Droma (Alvèrnia, Occitània).
• Antona, topònim de diferents indrets a Alàs i Cerc i Artesa de Segre.^[6]
• Antona e Trigonant, municipi de la Dordonya (Nova Aquitània, Occitània).
• Aragona, municipi de la província d'Agrigent (Sicília).
• Arbona, municipi del nord del País Basc, Coma de n'Arbona coma a la Serra de Tramuntana de Mallorca.
• Argentona, municipi del Maresme.
• Arona, municipi de l'Alier (Alvèrnia) i de Novara (Piemont).
• Arraona, turó i jaciment arqueològic a Sabadell.
• Artasona, topònim de diversos nuclis de població a Osca (Aragó).
• Artona, municipi del Puèi Domat (Alvèrnia, Occitània).
• Ascona municipi del cantó de Ticino (Suïssa).
• Aussona, municipi de l'Alta Garona (Occitània).
• Aurona, (sub)afluent de l'Òlt (riu) (conca del riu Garona).^[5]
• Autona, (sub)afluent de l'Òlt (riu) (conca del riu Garona).^[5]

B

• Badalona, municipi del Barcelonès.
• Baiona, municipi del nord del País Basc, així com topònim de diferents indrets del Camp de Tarragona.^[6]
• Bajona, masies del Solsonès.
• Barasona, antic poblet de la Baixa Ribagorça inundat pel pantà del mateix nom.
• Serra Barona, nucli del municipi de Sentmenat (Vallès Occidental).
• Torre Barona, torre de Castelldefels (Baix Llobregat).
• Barçalona de Gèrç, municipi del Gers (Occitània).
• Barcelona, capital de Catalunya.
• Barcilona (o Barcilona de Provença), municipi dels Alps de l'Alta Provença (Provença, Occitània).
• Barcilona, municipi de la Droma (Alvèrnia, Occitània).
• Barguelona, afluent del riu Garona.^[5]
• Bascona, riera de Cànoves i Samalús (Vallès Oriental).^[6]
• Bastidona, municipi de la Valclusa (Provença, Occitània).
• Becona, municipi de la Droma (Alvèrnia, Occitània).
• Bellinzona capital del cantó de Ticino (Suïssa).
• Bellona, torre de Camarasa (Noguera).^[6]
• Bergarona, municipi dels Pirineus Atlàntics (Nova Aquitània, Occitània).
• Bergona, municipi del Puèi Domat (Alvèrnia, Occitània).
• Bessona, masos al Pinell de Brai i Bellaguarda.^[6]
• Beurona, municipi de la Dordonya (Nova Aquitània, Occitània).
• Bettona, municipi italià.
• Bissona, roc de Sant Guilhèm dau Desèrt (Erau, Occitània).
• Bocona, bosc de Pibrac (Alta Garona, Occitània).
• Bojona, mas a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).^[6]
• Sant Pèire e la Borlhona, municipi del Puèi Domat (Alvèrnia, Occitània).
• Bremona, mas a Argentona (Maresme).^[6]

C

• Calderona, comarca i serra del País Valencià.
• Capona, mas al Pla de Santa Maria (Alt Camp).^[6]
• Carbona, municipi de l'Alta Garona (Occitània).
• Torre de la Carbona, torre de Vallfogona de Balaguer (Noguera).^[6]
• Carcassona, capital de l'Aude (Occitània).
• Cardona, municipi del Bages.
• Carmona (Castellví de Rosanes), mas de Castellví de Rosanes.
• Carmona (Viver i Serrateix), mas de Viver i Serrateix.
• Carmona (Sevilla), municipi de la província de Sevilla (Andalusia).
• Castalona, tossal del Pallars Sobirà.
• Castellona, nom de diferents muntanyes a Vilanova de Prades (Conca de Barberà), Roquetes, Sarroca de Bellera, Vidreres.^[6]
• Cervellona, font d'Aiguamúrcia.^[6]
• Cetona, municipi de la Toscana.
• Cobòna, municipi de la Droma (Alvèrnia, Occitània).
• Cocona, muntanya de Cervelló (Baix Llobregat).^[6]
• Comacucona, coma d'Ivars de Noguera (Noguera).^[6]
• Comapregona, coma del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), i nom de diferents indrets de l'Urgell.^[6]
• Cona, municipi del Vèneto, topònim orogràfic de Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pere de Ribes.^[6]
• Corcòna, municipi del Gard (Occitània).
• Corrona, mas de la Granadella.^[6]
• Cortona, municipi de la Toscana.
• Crapona, municipi de l'Alt Loira (Alvèrnia, Occitània).
• Cremona, municipi de la Llombardia.
• Cucona, font d'Ivars de Noguera.^[6]
• Cutrona, mas de Batea (Terra Alta).^[6]

D

• Sent Pardol i Sent Meard de Drona, municipis de la Dordonya (Nova Aquitània, Occitània).

E

• Eigadona (Eaudonne, en francès), afluent del riu Garona.^[5]
• Escalona, topònim propi de diverses contrades de la península ibèrica.
• Espona, topònim comú al Pallars Jussà, Osona, i la Vall d'Aran.^[6]

F

• Falguerona, noms de masos (i de termes orogràfics) a Avinyonet de Puigventós, Maçanet de Cabrenys i Palau de Santa Eulàlia.
• Fontalona, font de la Rasa de Freixinet a Riner (Solsonès)
• Fontfregona, serra de l'Anoia.

G

• Ganxona, relatiu al municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
• Gardona, municipi de la Dordonya (Nova Aquitània, Occitània).
• Gardona (riu), (sub)afluent del Tarn (riu) (conca del riu Garona).^[5]
• Garona, riu de Catalunya i Occitània.
• Gel·lona, abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt (Erau, Occitània)
• Gigona, tossal d'Almacelles (Segarra).^[6]
• Gimona, riu d'Occitània, afluent del Garona.
• Girona, capital del Gironès.
• Gorgona, illa de la mar Tirrena entre Toscana i Còrsega.
• Gramona, celler de Sant Sadurní d'Anoia.
• Gravellona, municipis del Piemont i de la Llombardia.
• Gravedona, municipi de la Llombardia.
• Guissona, municipi de la Segarra.
• Guitona, mas de l'Abella de la Conca (Conca de Barberà).^[6]

I

• Isona, municipi del Pallars Jussà.

I

• Jona, riera i barranc de la Noguera.^[6]

L

• Lansona, (sub)afluent de l'Arieja (riu) (conca del riu Garona).^[5]
• Larona, (sub)afluent del Tarn (riu) (conca del riu Garona).^[5]
• Larraona, municipi de Navarra.
• Lauterona, (Lautheronne, en francès), (sub)afluent del Seuna (riu) (conca del riu Garona).^[5]
• Sent Pau de Lisona, municipi de la Dordonya (Nova Aquitània, Occitània).
• Conhat e Liona, municipi de l'Alier (Alvèrnia, Occitània).
• Llagona, riera de Pardines.^[6]
• Llerona, municipi del Vallès Oriental.
• Lliurona (o Llorona), torrent i nucli de Bassegoda/Albanyà (Alt Empordà).
• Llona, indret de Sant Pere Pescador.^[6]

M

• Madrona, riu i població del Solsonès.
• Puig Madrona, cim de la Serra de Collserola.
• Magalona, localitat d'Occitània.
• Mairona, municipi d'Òlt (Occitània).
• Manxona, bassa de Seròs.^[6]
• Marcona, masos de Mont-roig del Camp (el Baix Camp.^[6]
• Mariona, coster de Santa Coloma de Queralt.^[6]
• Marquessona, (sub)afluent de l'Èrs Mòrt (conca del riu Garona).^[5]
• Massona, llacuna litoral a Castelló d'Empúries (l'Alt Empordà).^[6]
• Mediona, municipi de l'Alt Penedès.
• Miquelona, obaga de la Pobla de Massaluca.^[6]
• La Mirona, sala d'espectacles al municipi de Salt (el Gironès) i nom de diverses torres del Baix Empordà.^[6]
• Montsona, riera de Maials.^[6]
• Moretona, serra del Moianès.
• Moscallona, indret de Santa Coloma de Queralt.^[6]
• Mullona, (sub)afluent del Tarn (riu) (conca del riu Garona).^[5]

N

• Narbona, vila principal de l'Aude (Occitània).

O

• Olona, riu de la Llombardia.
• Ona (riu), subafluent de la Garona.
• Osona, comarca de Catalunya.
• Ortona, diverses ciutats de la península itàlica.

P

• Pampalona, municipi del Tarn (Occitània). També mas de Bassella (Alt Urgell).^[6]
• Pamplona, capital de Navarra.
• Pona, masia del municipi de Vilanova del Vallès (Vallès Oriental), així com de masos a diferents altres contrades i de barranc de la Terra Alta.^[6]
• Pedrona, masia d'Àger (Noguera).^[6]
• Pelona, municipi de la Droma (Alvèrnia, Occitània).
• Perona, puig del municipi de Sant Martí Vell.^[6]
• Picona, mas de Móra d'Ebre.^[6]
• Plorona, mas d'Ulldecona.^[6]
• Pregona, nom de masos, barrancs, rieres, cims del Vallès Oriental, Berguedà, Moianès i el Camp de Tarragona.^[6]
• Preona, vall del municipi de Girona.^[6]
• Prona, cala del Port de la Selva (Alt Empordà).^[6]

R

• Rierona, mas de Sant Ferriol (Garrotxa).^[6]

S

• Saona, afluent del Roine que dona nom al departament de Saona i Loira (Borgonya - Franc Comtat).
• Sasona (Cézone, en francès), (sub)afluent del Sera (riu) (conca del riu Garona).^[5]
• Saudrona, (sub)afluent del Tarn (riu) (conca del riu Garona).^[5]
• Savassona, topònim d'Osona.
• Sellona, (sub)afluent de l'Èrs Mòrt (conca del riu Garona).^[5]
• Solsona, capital del Solsonès.

T

• Tarassona, municipi de Saragossa (Aragó).
• Targarona, masia de Sant Pere de Torelló (Osona).
• Targasona, riu i municipi de l'Alta Cerdanya (Catalunya del Nord).
• Tarragona, capital d'El Tarragonès.
• Tarrascona, riera del Baix Camp.^[6]
• Tartarona, subafluent de la Losera, afluent de l'Òlt (riu) (conca del riu Garona).
• Tartona, municipi dels Alps de l'Alta Provença (Occitània).
• Tessona, petit afluent del riu Garona.
• Tiona, mas de Caldes de Malavella.^[6]
• Tona, municipi d'Osona.
• Torrellardona, mas de Santa Margarida de Montbui i de la Seu d'Urgell.^[6]
• Torremirona, nucli de Navata (Alt Empordà).
• Torre-serona, municipi del Segrià.
• Trona, noms de diversos cims del Principat.^[6]
• Turona, muntanya de la Roca del Vallès (Vallès Oriental).

U

• Ulldecona, municipi del Montsià.

V

• Puig de la Valona, puig de Vallfogona de Ripollès (Ripollès).
• Valladona, indret de la Granja d'Escarp.^[6]
• Vallfogona, part del topònim de diversos municipis del Principat.
• Vallpresona, riera i cala de Santa Cristina d'Aro (La Selva).
• Verdona (o Verdonnaz), vall d'Oyace (Vall d'Aosta).^[4]
• Vessona (o Vessonaz), coll d'Alps a Bionaz (Vall d'Aosta)^[4]
• Verona, ciutat del Vèneto.
• Verona (Droma), municipi de la Droma (Alvèrnia, Occitània).
• Vernassona (o Bernhassona/Bernassona a la part superior), afluent del riu Aude.
• Viona, granges de Vilanova de la Barca.^[6]
• Viona (torrent), torrent piemontès que marca en part la frontera entre els territoris de Biella i Canavese.^[4]
• Volona, municipi dels Alps de l'Alta Provença (Occitània).

X

• Can Xona, mas de Sant Iscle de Vallalta (Maresme).^[6]
• Xixona, municipi de l'Alacantí.

Vegeu també

• Toponímia basca
• Topònims d'origen basc a Catalunya
• Llista de topònims d'origen bascoide del Pallars Sobirà
• Topònims balears preromans

Referències

1. «Dies mogudets a Catalunya, Palma i Madrid», 2016. [Consulta: 6 gener 2020].
2. Matteo. «Distribuzione territoriale dei comuni d'Italia in base al suffisso» (en italià). [Consulta: 24 gener 2020].
3. Pittau, Massimo. STUDI SULLA LINGUA ETRUSCA (en italia). Ipazia Books, 23 Apr 2018. 
4. «Toponomastica - Comune di Hône». [Consulta: 1r febrer 2020].
5. «Liste des affluents et sous-affluents de la Garonne» (en francès). Wikimonde. [Consulta: 22 gener 2020].
6. «Nomenclator oficial de toponimia major». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 gener 2020].