La llista de topònims terminats en -ona pretén recopilar noms d'entitats de població, edificis (masos, torres…), i d'altres elements orogràfics com rius o muntanyes, que acaben amb el sufix -ona. El sufix toponímic -ona apareix sovint al Principat de Catalunya i a Occitània (i en molt menor mesura també al nord de la península itàlica, l'Aragó, i al País Basc).
Etimològicament, molts dels topònims actuals catalans i occitans amb el sufix -ona tenien un nom original pre-romà acabat en -o que ha evolucionat en -ona per via de l'acusatiu llatí -onem, comː Barkéno (ibèric) > Barcino (llatí) - Barcinonem > Barcelona; Tàrraco - Tarraconem > Tarragona.[1] De manera similar, en el cas de la península itàlica, moltes de les terminacions -ona corresponen a la llatinització de noms pre-romans,[2] com per exemple del sufix etrusc -u, -unː Curtun > Cortona, Vescu > Vescona, Veru > Verona.[3]
Un altre possible origen etimològic dels topònims acabats amb -ona seria el sufix preindoeuropeu "onno", "onna" que vol dir 'aigua', per a indicar un lloc on hi ha molta aigua o per on flueix l'aigua.[4] Aquest seria el cas de topònims de la Vall d'Aosta com Créta d'Hone (Tchahtéyón), Verdona (Oyace), Vessona (Bionaz) i potser fins i tot Aoulna (Saint-Marcel) o, al Piemont, el torrent de Viona, que marca en part la frontera entre els territoris de Biella i del Canavese.[4] Aquesta teoria podria explicar el fet que molts dels noms dels (sub)afluents del riu Garona continguin el sufix -ona (Ambrona, Aurona, Autona, Barguelona, Eigadona, Gardona, Gimona, Lansona, Larona, Lauterona, Marquessona, Mullona, Ona, Sasona, Saudrona, Sellona, Tartarona, Tessona…).[5] En català, part dels noms de lloc acabats en -ona provenen del superlatiu femení d'un substantiu anterior, p. ex. Falguera > Falguerona, Riera > Rierona, o de la versió femenina de noms acabats en -o, p. ex. Baró > Barona, Miró > Mirona,...
Molts dels noms de lloc del Principat llistats a sota han estat extrets del "Nomenclàtor oficial de toponímia major" de la Generalitat.[6] El llistat inclou els noms de tots els municipis dels Països Catalans (excepte els termes de Cabanabona, Costabona, Riu de Bona, Serrabona, Vallbona, Vallibona; Llocnou de la Corona; o Mata-rodona i Vila-rodona on el sufix és "bona", "corona" i "rodona" respectivament) així com la majoria de l'Occitània, però no és una llista exhaustiva pel que fa a topònims diferents dels municipals. Noms de lloc que acaben amb les paraules "bona", "corona", "dona", "Ramona", "redona", "rodona", "segona", "Simona" han estat exclosos. No hi ha cap nom de municipi a les Illes, ni al País Valencià (a part de Xixona, i Vallbona i Vallibona mencionats amunt) que acabi en -ona.