El Giro d'Itàlia de 1973 fou la 56a edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 18 de maig i el 9 de juny de 1973, amb un recorregut de 3.801 km distribuïts en un pròleg i 20 etapes. 140 ciclistes hi van prendre part, acabant-lo 113 d'ells.[1][2] La sortida fou a Verviers, Bèlgica, i l'arribada a Trieste, Friül-Venècia Júlia.
La cursa va ser guanyada pel belga Eddy Merckx de l'equip Molteni. El segon i tercer lloc foren ocupats pels italians Felice Gimondi i Giovanni Battaglin, respectivament.[3][4] A més de la classificació general, Merckx va guanyar la classificació per punts. En les altres classificacions secundàries, José Manuel Fuente, del KAS, va guanyar la classificació de la muntanya i el Molteni la classificació per punts per equips.
El vigent campió Eddy Merckx (Molteni) va anunciar que competiria tant a la Volta a Espanya com al Giro. Entre les dues curses sols hi havia cinc dies de descans. Malgrat això, i amb la victòria a la Vuelta, Merckx es va presentar al Giro com a gran favorit. Es creia que Merckx tenia un equip molt fort, amb gregaris de luxe com Roger Swerts, Victor Van Schil i Jos Deschoenmaecker, entre d'altres.[2][5][6][7][8][9][10][11][12][13][14]
Felice Gimondi (Bianchi), que havia guanyat la cursa el 1967 i 1969, no es veia en bones condicions per poder lluitar per la general.[15] Amb tot, encara era vist com un possible aspirant a la victòria final.[2] El director del Molteni, Giorgio Albani, creia que el rival més fort de Merckx seria Gimondi.[16] Albani considerava als espanyols José Manuel Fuente, Francisco Galdós i Santiago Lazcano uns rivals perillosos a les muntanyes, però no els veia lluitant per la general.[16] L'equip KAS era considerat un fort rival del Molteni pel potencial que podia exhibir en la muntanya.[2] Algunes fonts consideraven a Roger de Vlaeminck (Brooklyn) com la sorpresa en la classificació general,[16] i la major amenaça de Merckx.[2] L'antic vencedor del Giro, Gianni Motta (Zonca) també va disputar la cursa, però duia una temporada molt irregular fins al moment.[2] Gösta Pettersson (Ferretti), vencedor el 1971 era vist com un possible rival en la classificació general,[15] però també hi ha qui opinava que havia perdut part del seu nervi.[2] Italo Zilioli (Dreher), Franco Bitossi (Sammontana) i Michele Dancelli (Scic) eren altres ciclistes italians amb possibilitats d'aconseguir una bona classificació final.[2]
Marino Basso (Bianchi), Gerben Karstens (Ovest Rokado), Rik Van Linden (Ovest Rokado), Patrick Sercu (Brooklyn) i Bitossi serien els principals ciclistes que lluitarien pel les victòries d'etapa a l'esprint.[2][16][17]
El cineasta francès Claude Lelouch va anunciar que realitzaria una pel·lícula centrada en Merckx, que incorporaria imatges de la Volta a Espanya i d'aquest Giro d’Itàlia.[18]
En aquesta edició del Giro hi van prendre part 14 equips formats per 10 ciclistes cadascun, per formar un pilot amb 140 corredors.[16]